Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nirvana" dins totes les àrees temàtiques

àguila tirana àguila tirana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àguila tirana, n f
  • es  águila negra
  • fr  aigle tyran
  • en  black hawk-eagle
  • de  Tyrannenadler
  • nc  Spizaetus tyrannus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

àguila tirana àguila tirana

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àguila tirana, n f
  • es  águila negra
  • fr  aigle tyran
  • en  black hawk-eagle
  • de  Tyrannenadler
  • nc  Spizaetus tyrannus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

úlcera diftèrica úlcera diftèrica

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  úlcera diftèrica, n f
  • ca  úlcera síria, n f sin. compl.
  • ca  úlcera siriana, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Cadascuna de les úlceres de la pell que es produeixen en la diftèria cutània, de vores arrodonides, dures i elevades, que semblen fetes amb un trepant, en el fons de les quals hom observa una pseudomembrana grisosa o groguenca fermament adherida.
alosa de Myanmar alosa de Myanmar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa de Myanmar, n f
  • es  alondra birmana
  • fr  alouette de Birmanie
  • en  Burmese bushlark
  • de  Burmalerche
  • nc  Mirafra microptera

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

alosa de Myanmar alosa de Myanmar

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa de Myanmar, n f
  • es  alondra birmana
  • fr  alouette de Birmanie
  • en  Burmese bushlark
  • de  Burmalerche
  • nc  Mirafra microptera

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

barra aspersora barra aspersora

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barra aspersora, n f
  • es  barra aspersora
  • fr  rampe d'arrosage
  • fr  rampe perforée
  • it  ala piovana a fori calibrati
  • it  barra irroratrice
  • en  spray line
  • en  sprayline
  • de  Düsenrohr
  • de  Rohrregner

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Tub perforat emprat en el reg per aspersió.
barra aspersora fixa barra aspersora fixa

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barra aspersora fixa, n f
  • es  barra aspersora fija
  • fr  rampe d'arrosage fixe
  • it  ala piovana fissa
  • it  barra irroratrice fissa
  • en  stationary spray line
  • de  ortsfestes Düsenrohr

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Barra aspersora, generalment metàl·lica, disposada sobre cavallets a 0,6-1 m d'alçada del sòl i amb orificis per on surt l'aigua en forma de cortina o de con.
bora bora

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bora
  • ca  boro sin. compl.
  • ca  miranha sin. compl.
  • ca  mirãnha sin. compl.
  • ca  miraña sin. compl.
  • cod  mïamuna
  • ar  بورية
  • cy  Bora
  • cy  Boro sin. compl.
  • cy  Miranha sin. compl.
  • cy  Mirãnha sin. compl.
  • cy  Miraña sin. compl.
  • de  Bora
  • de  Boro sin. compl.
  • de  Miranha sin. compl.
  • de  Mirãnha sin. compl.
  • de  Miraña sin. compl.
  • en  Bora
  • en  Boro sin. compl.
  • en  Mirana sin. compl.
  • en  Miranha sin. compl.
  • en  Mirãnia sin. compl.
  • en  Miranna sin. compl.
  • en  Miraña sin. compl.
  • es  bora
  • es  boro sin. compl.
  • es  miranha sin. compl.
  • es  mirãnha sin. compl.
  • es  miraña sin. compl.
  • eu  borera
  • eu  boro sin. compl.
  • eu  miranha sin. compl.
  • eu  mirãnha sin. compl.
  • eu  miraña sin. compl.
  • fr  bora
  • fr  boro sin. compl.
  • fr  miranha sin. compl.
  • fr  mirãnha sin. compl.
  • fr  miraña sin. compl.
  • gn  vora
  • gn  boro sin. compl.
  • gn  miranha sin. compl.
  • gn  mirãnha sin. compl.
  • gn  miraña sin. compl.
  • it  bora
  • it  boro sin. compl.
  • it  miranha sin. compl.
  • it  mirãnha sin. compl.
  • it  miraña sin. compl.
  • ja  ボラ語
  • ja  ボロ語 sin. compl.
  • ja  ミラニャ語 sin. compl.
  • nl  Bora
  • nl  Boro sin. compl.
  • nl  Miranha sin. compl.
  • nl  Mirãnha sin. compl.
  • nl  Miraña sin. compl.
  • pt  bora
  • pt  boro sin. compl.
  • pt  miranha sin. compl.
  • pt  mirãnha sin. compl.
  • pt  miraña sin. compl.
  • ru  Бора
  • ru  Боро sin. compl.
  • ru  Миранья sin. compl.
  • zh  博拉语
  • zh  博罗、米拉尼亚、米兰哈、米朗哈 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Huitoto > Bora>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Perú>

Definició
Alguns lingüistes escindeixen la família huitoto en dues famílies independents, la huitoto i la bora. Les comparacions interlingüístiques, però, mostren que el bora i les altres llengües huitoto estan genèticament emparentades, és a dir, que formen una única família.

Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.

Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.

Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.

El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).

La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).
habènula perforada habènula perforada

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  habènula perforada, n f
  • la  foramen nervina

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Conjunt de petites obertures situades en la zona d'unió del llavi timpànic de la cara externa de la cinta solcada de la còclea i de la vora interna de la membrana basilar del mateix òrgan, destinades a oferir el pas a les divisions terminals del nervi coclear.
ianomami ianomami

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ianomami
  • ca  guaharibo sin. compl.
  • ca  xirianà sin. compl.
  • ca  yanoama sin. compl.
  • ca  yanoama-waicà sin. compl.
  • ca  yanomami sin. compl.
  • ar  يانومامية
  • cy  Yanomami
  • cy  Guaharibo sin. compl.
  • cy  Xirianá sin. compl.
  • cy  Yanoama sin. compl.
  • cy  Yanoama-waicá sin. compl.
  • de  Yanomami
  • de  Guaharibo sin. compl.
  • de  Xiriana sin. compl.
  • de  Yanomam sin. compl.
  • en  Yanomámi
  • en  Guaharibo sin. compl.
  • en  Xirianá sin. compl.
  • en  Yanamam-Waika sin. compl.
  • en  Yanomam sin. compl.
  • es  yanomami
  • es  guaharibo sin. compl.
  • es  xirianá sin. compl.
  • es  yanoama sin. compl.
  • es  yanoama-waicá sin. compl.
  • eu  yanomamiera
  • eu  guaharibo sin. compl.
  • eu  xirianà sin. compl.
  • eu  yanoama sin. compl.
  • eu  yanoama-waicà sin. compl.
  • fr  yanomami
  • fr  guaharibo sin. compl.
  • fr  xirianá sin. compl.
  • fr  yanoama sin. compl.
  • fr  yanoama-waicá sin. compl.
  • gl  yanomami
  • gl  guaharibo sin. compl.
  • gl  xirianá sin. compl.
  • gl  yanoama sin. compl.
  • gl  yanoama-waicá sin. compl.
  • gn  janomami
  • gn  guaharivo sin. compl.
  • gn  janoama sin. compl.
  • gn  xiriana sin. compl.
  • gn  yanoama-waika sin. compl.
  • it  yanomami
  • it  guaharibo sin. compl.
  • it  xiriana sin. compl.
  • it  yanoama sin. compl.
  • it  yanoama-waicà sin. compl.
  • ja  ヤノマム語
  • ja  シリアナ語 sin. compl.
  • ja  ヤノアマ語 sin. compl.
  • ja  ワアリボ語 sin. compl.
  • ja  ヤノアマ・ワイカ語 sin. compl.
  • nl  Yanomami
  • nl  Guaharibo sin. compl.
  • nl  Xirianá sin. compl.
  • nl  Yanoama sin. compl.
  • nl  Yanoama-Waicá sin. compl.
  • pt  yanomami
  • pt  guaharibo sin. compl.
  • pt  xirianá sin. compl.
  • pt  yanoama sin. compl.
  • pt  yanoama-waicá sin. compl.
  • ru  Яномами
  • ru  Яномам sin. compl.
  • ru  Шириана sin. compl.
  • ru  Янамами sin. compl.
  • ru  Яномама sin. compl.
  • ru  Гуахарибо sin. compl.
  • ru  Яномам-вайка sin. compl.
  • sw  Yanomami
  • sw  Guaharibo sin. compl.
  • sw  Xirianá sin. compl.
  • sw  Yanoama sin. compl.
  • sw  Yanoama-waicá sin. compl.
  • tmh  Tayanumamt
  • zh  亚诺马米
  • zh  亚诺阿马 sin. compl.
  • zh  瓜阿里伯 sin. compl.
  • zh  西里亚纳 sin. compl.
  • zh  亚诺阿马-瓦依卡 sin. compl.

<Yanomama>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Veneçuela>

Definició
El ianomami és un dels grups més grans d'amerindis de la selva tropical no aculturats.

La llengua ianomami constitueix un contínuum de dialectes que es pot considerar que componen una única llengua, tot i que hi ha autors que tracten aquests dialectes com a llengües independents o que en fan una classificació diferent. Els quatre dialectes principals són:

* yanomami (o yanoami, yanomae), amb uns 15.000 parlants;
* yanomam, amb uns 3.000;
* yanam (o ninam) amb uns 360, i
* sanuma (o tsanima), amb 500 parlants al Brasil i 1.500 a Veneçuela.

Els ianomamis viuen en zones de la selva de difícil accés, lluny del rius principals, en petites comunitats de 20 a 350 persones disseminades en una àrea d'uns 200.000 kilòmetres quadrats.

Són majoritàriament monolingües, tot i que els homes solen saber una mica de portuguès o d'espanyol.

A les darreres dècades els ianomamis de la zona fronterera entre el Brasil i Veneçuela han sofert els efectes de l'extracció massiva d'or i la desforestació. La població ha disminuït considerablement els darrers anys.

Els ianomamis són especialment coneguts pel fet de practicar el canibalisme ritual (es mengen les cendres de les persones mortes barrejades amb puré de plàtan) i per l'ús de substàncies al·lucinògenes, també de forma ritual.