Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nom" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament) 0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament)
  • ca  Adjectiu: cec cega (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu: falb -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu: guerxo -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu: petri pètria (EXEMPLE), adj
  • ca  Nom: consumidor proactiu | consumidora proactiva (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Nom: pilot (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Nom: professor | professora (EXEMPLE), n m, f

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
En els noms de doble gènere, el gènere és una característica semàntica que oposa masculí i femení, mentre que en els adjectius és una funció gramatical que no afecta el concepte. Aquesta diferència no es recull adequadament en el sistema tradicional de representació de les formes femenines, consistent a reduir la forma femenina a la seva terminació en totes dues categories.

És per això que considerem preferible adoptar un sistema doble, tal com fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC):
- En els adjectius, representar la forma femenina com una terminació adjuntada al masculí.
- En els noms de doble gènere, representar la forma femenina completa.

Ara bé, el sistema de representació del femení adoptat pel DIEC està pensat per a la lexicografia però no per a la terminografia. El seu ús en terminografia té inconvenients:
(1) La separació de forma masculina i forma femenina amb un espai pot plantejar dubtes sobre els límits de cadascuna, ja que hi ha moltes denominacions terminogràfiques amb espais interns.
Ex. 1: (DIEC) professor professora
Ex. 2: (terminografia) ?comissari tècnic controlador comissària tècnica controladora
(2) L'atribució de dues categories lèxiques, una a cada forma, s'ajusta al plantejament lexicogràfic basat en la forma lingüística (hi ha dues formes), però no al plantejament terminogràfic basat en el concepte (essencialment, hi ha un sol concepte, amb variacions menors segons el gènere).
Ex.: (DIEC) professor professora m i f [substantiu masculí i substantiu femení]

A. Proposta terminogràfica de representació final del femení
- En el cas dels adjectius, es manté el sistema de reducció de la forma femenina a la terminació, segons els criteris tradicionals. (Vegeu el criteri Representació de denominacions femenines (1).)
Ex. 1: falb -a adj; guerxo -a adj
Ex. 2: educatiu -iva adj
Ex. 3: cec cega adj; petri pètria adj
- En el cas dels noms de doble gènere, s'opta per escriure la forma femenina segons els criteris següents:
. Separació de la forma masculina i la forma femenina per mitjà d'un signe específic, '|', present en el teclat.
Ex.: professor | professora
. Representació d'una sola forma en cas de coincidència de forma masculina i forma femenina, per qüestions pràctiques.
Ex.: pilot
. Atribució d'una categoria lèxica unitària a totes dues formes, de manera que es pugui interpretar que són formes diferents de la mateixa denominació.
Ex.: consumidor proactiu | consumidora proactiva n m, f [nom masculí i femení]

B. Proposta terminogràfica de representació interna del femení
En l'eina de gestió utilitzada (eina de gestió és una base de dades amb una interfície ajustada a les necessitats terminogràfiques), es pot optar per les representacions següents dels noms de doble gènere:
(1) Reservar un camp per a cada forma, mantenint la unitat de la denominació.
Ex.: [Denominació] professor (m) professora (f) || [Categoria lèxica] n m, f
(2) Recollir totes dues formes en el mateix camp, amb el format previst per a la representació final.
Ex.: [Denominació] professor | professora || [Categoria lèxica] n m, f

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament).
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
0 CRITERI Forma prefixada anglesa e-: Traducció 0 CRITERI Forma prefixada anglesa e-: Traducció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Forma prefixada anglesa e-: Traducció
  • en  e- ([NOM] electrònic)
  • en  e-banking (banca electrònica) (EXEMPLE), n
  • en  e-book (llibre electrònic) (EXEMPLE), n
  • en  e-cash (diner electrònic) (EXEMPLE), n
  • en  e-commerce (comerç electrònic) (EXEMPLE), n
  • en  e-democracy (democràcia electrònica) (EXEMPLE), n
  • en  e-government (administració electrònica) (EXEMPLE), n
  • en  e-health (salut electrònica) (EXEMPLE), n
  • en  e-mail (adreça electrònica) (EXEMPLE), n
  • en  e-marketing (màrqueting electrònic) (EXEMPLE), n

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el prefix e- adjuntat a determinats noms se sol traduir per l'adjectiu electrònic -a, posposat al nom.

De fet, el prefix anglès e- ja és una reducció de l'adjectiu electronic, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb la comunicació i la transferència de coneixement a través de la xarxa Internet.
Ex.: e-commerce, e-marketing, e-banking, e-book, e-mail, e-cash, e-government, e-democracy, e-health

En català, la conversió de electrònic -a en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix e- es recorre a l'adjectiu electrònic -a, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç electrònic, màrqueting electrònic, banca electrònica, llibre electrònic, salut electrònica i també, com a formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, adreça electrònica, diner electrònic, administració electrònica i democràcia electrònica.
0 CRITERI Forma prefixada anglesa m-: Traducció 0 CRITERI Forma prefixada anglesa m-: Traducció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Forma prefixada anglesa m-: Traducció
  • en  m- ([NOM] mòbil)
  • en  m-administration (administració mòbil) (EXEMPLE), n
  • en  m-business (negocis mòbils) (EXEMPLE), n pl
  • en  m-commerce (comerç mòbil) (EXEMPLE), n
  • en  m-government (govern mòbil) (EXEMPLE), n
  • en  m-learning (aprenentatge mòbil) (EXEMPLE), n

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el prefix m- adjuntat a determinats noms se sol traduir per l'adjectiu mòbil, posposat al nom.

De fet, el prefix anglès m- ja és una reducció de l'adjectiu mobile, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb transaccions, gestions o intercanvis d'informació fets amb dispositius mòbils.
Ex.: m-commerce, m-business, m-administration, m-learning, m-government

En català, la conversió de mòbil en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix m- es recorre a l'adjectiu mòbil, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç mòbil, negocis mòbils, administració mòbil, aprenentatge mòbil i govern mòbil

Nota

0 CRITERI gihad o jihad?, nom masculí o nom femení? 0 CRITERI gihad o jihad?, nom masculí o nom femení?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI gihad o jihad?, nom masculí o nom femení?
  • ca  Derivat: gihadisme (EXEMPLE), n m
  • ca  Derivat: gihadista (EXEMPLE), n m, f
  • es  jihad, n f
  • es  yihad, n f
  • fr  djihad, n m
  • fr  jihad, n m
  • en  jehad, n
  • en  jihad, n

<Ciències socials > Religió>

Definició
Es considera que en català la grafia adequada és gihad, i el gènere correcte, el masculí. En canvi, no es consideren adequats ni la grafia *jihad ni el gènere femení.

Els motius de la tria de la grafia gihad són els següents:
(1) És la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans com a adaptació de l'àrab جهاد, literalment 'esforç', 'lluita'.
(2) S'ajusta a la grafia habitual del català per a aquest so.
Ex.: girafa, gibrell, gimnàs.
(2) És l'adaptació avalada per la majoria d'especialistes (malgrat que la grafia jihad és habitual en altres llengües).

Els motius de la tria del gènere masculí són els següents:
(1) És el gènere que té aquesta paraula en àrab.
(2) Formalment, la falta d'un morfema que es pugui interpretar com a femení contribueix a interpretar la forma com a masculina.
(3) No s'hi pot deduir un nom implícit clar que porti al gènere femení, ja que gihad tant es pot assimilar a un esforç individual com a una guerra religiosa.

El gihad té dos significats: és l'esforç de superació i de resistència individual o col·lectiu dels fidels musulmans contra el mal i és també la guerra encaminada a expandir o defensar l'islam.

Nota

  • 1. En català, els derivats més usuals de gihad són gihadisme i gihadista, escrits amb g- igual que la forma de què parteixen.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de gihad al Cercaterm, i també el document de criteri original, El gihad o la jihad?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2015/04/16/el-gihad-o-la-jihad/).
0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural? 0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?

<Formació per sintagmació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: camions cisterna (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: mobles bar (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: nombres índex (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: sofàs llit (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: berenars sopars (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: caces bombarders (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: conselleres delegades (EXEMPLE), n m, f

<Criteris lingüístics > Formació per sintagmació>

Definició
En un ús en singular d'una locució nominal composta de nom i nom (com ara vagó restaurant o berenar sopar), no hi ha cap dubte que tots dos noms han d'anar en singular: un vagó restaurant, un berenar sopar.

En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).

A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.

(A) NOM + NOM EN SINGULAR

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.

Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]

(B) NOM + NOM EN PLURAL

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.

Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]

Nota

  • Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).

    La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
0 CRITERI Nom anglès drug: Traducció 0 CRITERI Nom anglès drug: Traducció

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Nom anglès drug: Traducció
  • es  (fàrmac) fármaco, n m
  • es  (medicament) medicamiento, n m
  • es  (principi actiu) principio activo, n m
  • en  (fàrmac, medicament, principi actiu) drug, n
  • en  (principi actiu) active principle, n

<Ciències de la salut>

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el nom drug en l'àmbit de les ciències de la salut sovint no es tradueix com a droga, malgrat que estrictament la definició del diccionari normatiu ho pretendria, sinó que es prefereix buscar-hi solucions més precises i menys connotades, valorant en cada cas el significat que pren.

Com a alternatives a la traducció literal, en l'àmbit de les ciències de la salut poden ser adequades, segons cada cas, les solucions següents:

(1) Fàrmac, quan es fa referència a una substància, orgànica o inorgànica, natural o sintètica, que pot produir modificacions anatòmiques o funcionals en un ésser viu).
. L'equivalent castellà és fármaco, i l'anglès, drug.

(2) Medicament, quan es fa referència a una substància preparada per ser administrada en una forma farmacèutica, que s'utilitza amb finalitats terapèutiques o profilàctiques.
. L'equivalent castellà és medicamiento, i l'anglès, drug.

(3) Principi actiu, quan es fa referència al constituent principal d'un fàrmac, que és el responsable de les seves propietats farmacodinàmiques.
. L'equivalent castellà és principio activo, i l'anglès, active principle o bé drug.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Nom anglès drugability: Traducció, que explica quines són les formes catalanes corresponents.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de fàrmac, medicament i principi actiu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Parlem de "drogues", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/362//).
0 CRITERI Nom anglès drugability: Traducció 0 CRITERI Nom anglès drugability: Traducció

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Nom anglès drugability: Traducció
  • es  (farmacomodulabilitat) accesibilidad farmacológica, n f
  • es  (farmacomodulabilitat) drogabilidad, n f
  • es  (farmacomodulabilitat) modulabilidad farmacológica, n f
  • es  (farmacopotencialitat) farmacopotencialidad, n f
  • es  (farmacopotencialitat) potencialidad farmacológica, n f
  • fr  (farmacomodulabilitat) druggabilité, n f
  • fr  (farmacopotencialitat) druggabilité, n f
  • fr  (farmacopotencialitat) pharmacopotentialité, n f
  • fr  (farmacopotencialitat) potentialité pharmacologique, n f
  • en  (farmacomodulabilitat) druggability, n
  • en  (farmacopotencialitat) drugability, n
  • en  (farmacopotencialitat) pharmacological potentiality, n
  • en  (farmacopotencialitat) druggability, n var. ling.

<Ciències de la salut>

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el nom drugability de l'àmbit de les ciències de la salut no es tradueix com a *drogabilitat, malgrat que es pugui considerar un derivat de droga, sinó que es prefereix buscar-hi solucions més precises i menys connotades, valorant en cada cas el significat que pren.

Com a alternatives a la traducció literal, en l'àmbit de les ciències de la salut són més adequades, segons cada cas, les solucions següents:

(1) Farmacomodulabilitat, o modulabilitat farmacològica, quan es fa referència a la capacitat d'una diana terapèutica (és a dir, d'una estructura biològica a la qual es dirigeix l'acció d'un fàrmac) d'allotjar una molècula més petita que pugui arribar a regular-ne l'activitat o la funció. (Es tracta de formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT.)
. Els equivalents castellans són accesibilidad farmacológica, drogabilidad i modulabilidad farmacológica; el francès, druggabilité, i l'anglès, druggability.

(2) Farmacopotencialitat, o potencialitat farmacològica, quan es fa referència a la capacitat que pot tenir una molècula de ser utilitzada com a fàrmac. (Es tracta també de formes normalitzades pel Consell Supervisor.)
. Els equivalents castellans són farmacopotencialidad i potencialidad farmacológica; els francesos, druggabilité, pharmacopotentialité i potentialité pharmacologique, i els anglesos, drugability (amb la variant druggability) i pharmacological potentiality.

Nota

  • 1. A banda de la farmacomodulabilitat (o modulabilitat farmacològica) i la farmacopotenciaIitat (o potencialitat farmacològica), el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat una tercera forma relacionada amb la farmacologia, que és la permanència (també anomenada romanència). La permanència (en anglès, substantivity) és la capacitat d'un medicament d'aplicació tòpica o d'un cosmètic de mantenir-se adherit a la superfície de determinats teixits, generalment la pell, els cabells o les mucoses, per a garantir una activitat prolongada.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Nom anglès drug: Traducció, que explica quines són les formes catalanes corresponents.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de farmacomodulabilitat i farmacopotencialitat al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Parlem de "drogues", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/362//).
0 CRITERI Noms sistemàtics, noms trivials i noms semisistemàtics 0 CRITERI Noms sistemàtics, noms trivials i noms semisistemàtics

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Noms sistemàtics, noms trivials i noms semisistemàtics
  • ca  1. Nom sistemàtic: propan-1,2,3-triol (EXEMPLE), n m
  • ca  2. Nom trivial: aigua (EXEMPLE), n f
  • ca  2. Nom trivial: glicerina (EXEMPLE), n f
  • ca  3. Nom semisistemàtic: glicerol (EXEMPLE), n m

<Química>

Definició
Tant els noms sistemàtics, com els noms trivials, com els noms semisistemàtics són denominacions que fan referència als compostos químics, encara que tenen graus de validesa diferents:

1. Noms sistemàtics
- Els noms sistemàtics són noms que descriuen la composició o l'estructura dels compostos de manera inequívoca, establerts generalment per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Són els noms, per tant, considerats vàlids en l'àmbit de la química.
Ex.: propan-1,2,3-triol (propan- indica una cadena de tres àtoms de carboni: -1-2-3-triol, que conté un grup hidroxil en cada carboni)

2. Noms trivials
- Els noms trivials són noms històrics que denominaven els compostos químics per mitjà d'una referència al seu origen o a alguna característica funcional. Són propis d'un estadi de la química anterior a la seva consolidació com a ciència, en què el nombre de compostos coneguts era relativament baix i, per tant, la sistematització no era imprescindible.
. En general es consideren denominacions obsoletes, encara que algunes han sobreviscut per a l'ús corrent.
Ex.: glicerina (format sobre el grec glykerós 'dolcenc' + -ina)
. Convé tenir en compte, però, que en casos molt concrets els noms trivials també han perviscut en l'àmbit de la química i, fins i tot, poden tenir la consideració de formes preferents.
Ex. aigua (nom recomanat per la IUPAC, enfront del nom sistemàtic monòxid de dihidrogen)

3. Noms semisistemàtics
- Els noms semisistemàtics combinen una part de nom trivial i una part de nom sistemàtica. Només es conserven per a compostos d'ús corrent molt coneguts, ja que, tot i facilitar-ne la identificació, no en transmeten tota la informació estructural i, per tant, són menys adequats en química que els noms sistemàtics.
Ex.: glicerol (format sobre glicerina + -ol, com a indicació que pertany als grups hidroxils que generen els alcohols)

Nota

èquium èquium

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  èquium, n m
  • ca  èquium fastuós, n m alt. sin.
  • nc  Echium candicans L. f.
  • nc  Echium fastuosum J. Jacq., nom. illeg. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  èquium, n m
  • ca  èquium fastuós, n m alt. sin.
  • nc  Echium candicans L. f.
  • nc  Echium fastuosum J. Jacq., nom. illeg. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>