Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nombr�s" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural? 0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?

<Formació per sintagmació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: camions cisterna (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: mobles bar (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: nombres índex (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: sofàs llit (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: berenars sopars (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: caces bombarders (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: conselleres delegades (EXEMPLE), n m, f

<Criteris lingüístics > Formació per sintagmació>

Definició
En un ús en singular d'una locució nominal composta de nom i nom (com ara vagó restaurant o berenar sopar), no hi ha cap dubte que tots dos noms han d'anar en singular: un vagó restaurant, un berenar sopar.

En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).

A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.

(A) NOM + NOM EN SINGULAR

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.

Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]

(B) NOM + NOM EN PLURAL

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.

Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]

Nota

  • Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).

    La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
acalcúlia amb alèxia i agrafia acalcúlia amb alèxia i agrafia

<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acalcúlia amb alèxia i agrafia, n f
  • ca  acalcúlia amb alèxia i agrafia per a nombres, n f
  • ca  agrafia per a dígits i nombres, n f sin. compl.
  • ca  alèxia-agrafia numèrica, n f sin. compl.
  • es  acalculia con alexia y agrafía para dígitos y números, n f
  • en  alexia and agraphia for numbers, n

<Afàsies>

Definició
Alteració que provoca una modificació de la capacitat de realitzar operacions aritmètiques a causa de les dificultats manifestades pels afectats per llegir o escriure nombres correctament.
acrònim acrònim

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  acrònim, n m
  • ca  mot creuat, n m sin. compl.
  • es  acrónimo
  • es  amalgama
  • es  nombre encuñado
  • fr  mot-valise
  • en  amalgame
  • en  blend
  • en  blend name
  • en  blended name
  • en  portmanteau
  • en  portmanteau word

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Abreviació formada per la combinació de segments obtinguts de la truncació de dos o més mots.

Nota

  • Són exemples d'acrònim noms de marca com ara Yolado (yogurt + helado), Durex (durance + reliable + excellence), Microsoft (microcomputer + software), Netscape (internet + landscape) o Pryca (precio y calidad).
afàsia anòmica afàsia anòmica

<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afàsia anòmica, n f
  • ca  afàsia amnèsica, n f sin. compl.
  • ca  afàsia d'entonació, n f sin. compl.
  • ca  afàsia de Pitres, n f sin. compl.
  • ca  afàsia nominal, n f sin. compl.
  • ca  amnèsia per als noms, n f sin. compl.
  • ca  amnèsia verbal, n f sin. compl.
  • es  afasia amnésica, n f
  • es  afasia anómica, n f
  • es  afasia nominal, n f
  • es  afasia para los nombres, n f
  • en  amnesic aphasia, n
  • en  anomic aphasia, n
  • en  nominal aphasia, n
  • en  Pitres' aphasia, n

<Afàsies>

Definició
Varietat esmorteïda de l'afàsia motora transcortical causada habitualment per una lesió angular esquerra i caracteritzada per un trastorn de la capacitat d'anomenar els objectes i dificultats en l'evocació dels verbs, amb una conservació acceptable de l'evocació de partícules i morfemes, pocs trastorns de la comprensió oral i repetició bona.
amplada d'espatlla amplada d'espatlla

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  amplada d'espatlla, n f
  • es  anchos hombros

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anomenar, v tr
  • ca  apel·lar, v tr sin. compl.
  • es  apelar
  • es  nombrar

<Dret públic>

Definició
Esmentar pel seu nom.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Durant la conferència, organitzada pel Consell Comarcal del Priorat, van anomenar-lo tres vegades.

    Ex.: En la presa de decisió, la junta l'ha apel·lat diverses vegades.
anomenar anomenar

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  anomenar, v tr
  • es  nombrar
  • fr  nommer
  • en  name, to

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Donar nom a un producte, un servei, una empresa o a altres referents.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aptònim, n m
  • es  antropónimo atributivo, n m
  • es  antropónimo evocativo, n m
  • es  aptrónimo, n m
  • es  caracterónimo, n m
  • es  caractónimo, n m
  • es  nombre parlante, n m
  • fr  aptonyme, n m
  • it  attonimo, n m
  • it  attronimo, n m
  • pt  aptônimo, n m
  • pt  aptrônimo, n m
  • en  aptonym, n
  • en  aptronym, n
  • en  charactonym, n
  • en  euonym, n
  • de  sprenchender Name, n m

<Lingüística>

Definició
Antropònim que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d'altra mena de la persona o el personatge de ficció a què fa referència.

Nota

  • 1. Els personatges de Pilar Prim, de la novel·la de Narcís Oller del mateix títol, i de Justí Tant-se-val, de la novel·la La vida i els fets de Justí Tant-se-val, de Josep Maria Folch i Torres, són exemples d'aptònims en la literatura catalana.
  • 2. La denominació anglesa charactonym i les castellanes caractónimo i caracterónimo solen referir-se específicament als aptònims de personatges de ficció.
aptònim aptònim

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  aptònim, n m
  • es  antropónimo atributivo
  • es  antropónimo evocativo
  • es  aptónimo
  • es  aptrónimo
  • es  caracterónimo
  • es  caractónimo
  • es  nombre parlante
  • fr  aptonyme
  • en  aptonym
  • en  aptronym
  • en  charactonym
  • en  euonym

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Antropònim que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d'altra mena de la persona o el personatge de ficció que porta el nom.

Nota

  • 1. Els personatges de Pilar Prim, de la novel·la de Narcís Oller del mateix títol, i de Justí Tant-se-val, de la novel·la La vida i els fets de Justí Tant-se-val, de Josep Maria Folch i Torres, són exemples d'aptònims en la literatura catalana.
  • 2. La denominació anglesa charactonym i les castellanes caractónimo i caracterónimo solen referir-se específicament als aptònims de personatges de ficció.
arquitectura de noms arquitectura de noms

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  arquitectura de noms, n f
  • ca  nomenclatura, n f
  • es  arquitectura de nombres
  • es  arquitectura nominal
  • es  nomenclatura
  • fr  architecture nominale
  • fr  nomenclature
  • en  naming architecture
  • en  nomenclature system

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Estructura organitzada del conjunt de noms dels productes, línies de producte, departaments, serveis, etc. d'una empresa, que reflecteix les relacions que s'estableixen entre ells i que serveix per a definir i orientar la creació de noms nous.