Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "nosa" dins totes les àrees temàtiques
<Imatge personal>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI nota, nota de cap, nota de sortida, nota de cor, nota mitjana, nota de base o nota de fons?
- es (nota de base) nota baja, n f
- es (nota de base) nota de base, n f
- es (nota de base) nota de fondo, n f
- es (nota de cap) nota alta, n f
- es (nota de cap) nota de cabeza, n f
- es (nota de cap) nota de salida, n f
- es (nota de cor) nota de corazón, n f
- es (nota de cor) nota de cuerpo, n f
- es (nota de cor) nota media, n f
- es (nota) nota, n f
- fr (nota de base) note de base, n f
- fr (nota de base) note de fond, n f
- fr (nota de cap) note de tête, n f
- fr (nota de cor) note de coeur, n f
- fr (nota de cor) note de corps, n f
- fr (nota) note, n f
- en (nota de base) back note, n
- en (nota de base) base note, n
- en (nota de base) bottom note, n
- en (nota de base)background note, n
- en (nota de cap) head note, n
- en (nota de cap) top note, n
- en (nota de cor) body note, n
- en (nota de cor) heart note, n
- en (nota de cor) mid note, n
- en (nota de cor) middle note, n
- en (nota) note, n
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
Definició
- Una nota (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels constituents bàsics que es poden percebre en la fragància d'un perfum.
. L'equivalent castellà és nota; el francès, note, i l'anglès, note.
En canvi, els termes següents designen tipus concrets de notes:
- Les notes de cap, o les notes de sortida (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes fresques i lleugeres que desprenen els components més volàtils del perfum, de manera que només es perceben en el moment que s'aplica o que se n'obre un flascó, ja que es fan imperceptibles al cap d'uns minuts.
. Els equivalents castellans són nota alta, nota de cabeza i nota de salida; el francès, note de tête, i els anglesos, head note i top note.
- Les notes de cor, o les notes mitjanes (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que constitueixen l'essència del perfum i li donen la identitat; les notes de cor es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cap.
. Els equivalents castellans són nota de corazón, nota de cuerpo i nota media; els francesos, note de coeur i note de corps, i els anglesos, heard note, mid note i middle note.
- Les notes de base, o les notes de fons (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que desprenen els components menys volàtils d'un perfum i, per tant les que fixen el perfum i li donen profunditat i solidesa; les notes de base es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cor i s'evaporen lentament, fins al punt que poden persistir durant hores o durant dies.
. Els equivalents castellans són nota baja, nota de base i nota de fondo; els francesos, note de base i note de fond, i els anglesos, back note, background note, base note i bottom note.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són d'ús habitual en l'àmbit de la perfumeria.
(2) Tenen l'aval de diversos especialistes del sector.
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de nota, nota de cap, nota de cor i nota de base al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En clau de fragància, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/89/).
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca afiblall, n m
- ca nosca, n f sin. compl.
- es cierre
- en clasp
- en fastener
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amor de fadrí, n m/f
- ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
- ca fanàtic, n m alt. sin.
- ca flor de viuda, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta trapassera, n f alt. sin.
- ca menta xerraire, n f alt. sin.
- ca mentalina, n f alt. sin.
- ca mosquitets, n m pl alt. sin.
- ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
- ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
- ca sogra i nora, n f alt. sin.
- nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Salvia grahamii Benth. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amor de fadrí, n m/f
- ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
- ca fanàtic, n m alt. sin.
- ca flor de viuda, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta trapassera, n f alt. sin.
- ca menta xerraire, n f alt. sin.
- ca mentalina, n f alt. sin.
- ca mosquitets, n m pl alt. sin.
- ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
- ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
- ca sogra i nora, n f alt. sin.
- nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Salvia grahamii Benth. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anona, n f
- ca gavó aragonès, n m alt. sin.
- ca gavó groc, n m alt. sin.
- ca gavó pirinenc, n m alt. sin.
- ca nona, n f alt. sin.
- ca gavó aragonés, n m var. ling.
- nc Ononis aragonensis Asso
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anona, n f
- ca gavó aragonès, n m alt. sin.
- ca gavó groc, n m alt. sin.
- ca gavó pirinenc, n m alt. sin.
- ca nona, n f alt. sin.
- ca gavó aragonés, n m var. ling.
- nc Ononis aragonensis Asso
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballester, n m
- ca cames-roges, n f pl alt. sin.
- ca cirialera, n f alt. sin.
- ca herba de salobre, n f alt. sin.
- ca herba salada, n f alt. sin.
- ca salada, n f alt. sin.
- ca salats, n m pl alt. sin.
- ca salicorn, n m alt. sin.
- ca salicorn dur, n m alt. sin.
- ca salicorn herbaci, n m alt. sin.
- ca salicòrnia, n f alt. sin.
- ca sosa, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sosa grossa, n f alt. sin.
- ca bellester, n m var. ling.
- ca callemos, n m pl var. ling.
- ca cames roges, n f pl var. ling.
- ca salicor, n m var. ling.
- ca salicor dur, n m var. ling.
- nc Salicornia patula Duval-Jouve
- nc Salicornia europaea auct. var. ling.
- nc Salicornia herbacea L. var. ling.
- nc Salicornia ramosissima auct. var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- Algunes denominacions recollides per a Salicornia ramosissima poden correspondre a Salicornia emerici Duval-Jouve, ja que ambdós tàxons havien estat confosos.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballester, n m
- ca cames-roges, n f pl alt. sin.
- ca cirialera, n f alt. sin.
- ca herba de salobre, n f alt. sin.
- ca herba salada, n f alt. sin.
- ca salada, n f alt. sin.
- ca salats, n m pl alt. sin.
- ca salicorn, n m alt. sin.
- ca salicorn dur, n m alt. sin.
- ca salicorn herbaci, n m alt. sin.
- ca salicòrnia, n f alt. sin.
- ca sosa, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sosa grossa, n f alt. sin.
- ca bellester, n m var. ling.
- ca callemos, n m pl var. ling.
- ca cames roges, n f pl var. ling.
- ca salicor, n m var. ling.
- ca salicor dur, n m var. ling.
- nc Salicornia patula Duval-Jouve
- nc Salicornia europaea auct. var. ling.
- nc Salicornia herbacea L. var. ling.
- nc Salicornia ramosissima auct. var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- Algunes denominacions recollides per a Salicornia ramosissima poden correspondre a Salicornia emerici Duval-Jouve, ja que ambdós tàxons havien estat confosos.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballester, n m
- ca cirialera, n f alt. sin.
- ca cirialera comuna, n f alt. sin.
- ca cirialera vera, n f alt. sin.
- ca grossa, n f alt. sin.
- ca herba de salobre, n f alt. sin.
- ca herba escorpinera, n f alt. sin.
- ca herba salada, n f alt. sin.
- ca mamelluts, n m pl alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca salat, n m alt. sin.
- ca salicorn, n m alt. sin.
- ca salicorn dur, n m alt. sin.
- ca salicòrnia, n f alt. sin.
- ca salicòrnia fruticosa, n f alt. sin.
- ca salsona revelluda, n f alt. sin.
- ca solsera, n f alt. sin.
- ca sosa, n f alt. sin.
- ca sosa alacranera, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sosa grossa, n f alt. sin.
- ca salicor, n m var. ling.
- ca salicor dur, n m var. ling.
- ca sosa grosa, n f var. ling.
- nc Arthrocnemum fruticosum (L.) Moq.
- nc Salicornia fruticosa (L.) L. sin. compl.
- nc Sarcocornia fruticosa (L.) A.J. Scott sin. compl.
- nc Salicornia arabica L. var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença."
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballester, n m
- ca cirialera, n f alt. sin.
- ca cirialera comuna, n f alt. sin.
- ca cirialera vera, n f alt. sin.
- ca grossa, n f alt. sin.
- ca herba de salobre, n f alt. sin.
- ca herba escorpinera, n f alt. sin.
- ca herba salada, n f alt. sin.
- ca mamelluts, n m pl alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca salat, n m alt. sin.
- ca salicorn, n m alt. sin.
- ca salicorn dur, n m alt. sin.
- ca salicòrnia, n f alt. sin.
- ca salicòrnia fruticosa, n f alt. sin.
- ca salsona revelluda, n f alt. sin.
- ca solsera, n f alt. sin.
- ca sosa, n f alt. sin.
- ca sosa alacranera, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sosa grossa, n f alt. sin.
- ca salicor, n m var. ling.
- ca salicor dur, n m var. ling.
- ca sosa grosa, n f var. ling.
- nc Arthrocnemum fruticosum (L.) Moq.
- nc Salicornia fruticosa (L.) L. sin. compl.
- nc Sarcocornia fruticosa (L.) A.J. Scott sin. compl.
- nc Salicornia arabica L. var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença."
