Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nuada" dins totes les àrees temàtiques

catifa nuada catifa nuada

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  catifa nuada, n f
  • en  knotted-pile carpet, n

<Art i arquitectura>

Definició
Catifa elaborada a partir de nusos, el mètode més habitual de teixir catifes de pèl.

Nota

  • La catifa nuada es fa lligant filament a dos fils d'ordit es crea un nus a la superfície del teixit. Un cop creada cada fila de nusos, es passa un o dos fils de trama a través dels fils d'ordit. Aleshores es passa la pua pels nusos i la trama per assegurar el teixit. El nombre de nusos per centímetre quadrat determina l'aparença i la textura de la catifa.
cua de cavall cua de cavall

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall, n f
  • ca  equiset, n m sin. compl.
  • ca  herba estanyera, n f sin. compl.
  • ca  trompera d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de serp, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  herba nuada, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  munta i desmunta, n f alt. sin.
  • ca  pa de burro, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • ca  coua de caball, n f var. ling.
  • ca  coua de rossí, n f var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum sp. pl.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
    2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
cua de cavall cua de cavall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall, n f
  • ca  equiset, n m sin. compl.
  • ca  herba estanyera, n f sin. compl.
  • ca  trompera d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de serp, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  herba nuada, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  munta i desmunta, n f alt. sin.
  • ca  pa de burro, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • ca  coua de caball, n f var. ling.
  • ca  coua de rossí, n f var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum sp. pl.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
    2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
espunyidella groga espunyidella groga

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espunyidella groga, n f
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba nuada, n f sin. compl.
  • ca  quallallet, n m sin. compl.
  • ca  espunyidella, n f alt. sin.
  • ca  espunyidera, n f alt. sin.
  • ca  espunyidera groga, n f alt. sin.
  • ca  gali, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la mel, n f alt. sin.
  • ca  herba de mató, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba formatgera, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  herbacol, n f alt. sin.
  • ca  mosquera, n f alt. sin.
  • ca  quallallets, n m alt. sin.
  • ca  quallallets groc, n m alt. sin.
  • ca  galium de la flor groga, n m var. ling.
  • ca  guallallet, n m var. ling.
  • ca  herba-col, n f var. ling.
  • nc  Galium verum L. subsp. verum
  • nc  Galium luteum Lam., nom. illeg. var. ling.

<Botànica > rubiàcies>

espunyidella groga espunyidella groga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espunyidella groga, n f
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba nuada, n f sin. compl.
  • ca  quallallet, n m sin. compl.
  • ca  espunyidella, n f alt. sin.
  • ca  espunyidera, n f alt. sin.
  • ca  espunyidera groga, n f alt. sin.
  • ca  gali, n m alt. sin.
  • ca  herba colera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la mel, n f alt. sin.
  • ca  herba de mató, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba formatgera, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  herbacol, n f alt. sin.
  • ca  mosquera, n f alt. sin.
  • ca  quallallets, n m alt. sin.
  • ca  quallallets groc, n m alt. sin.
  • ca  galium de la flor groga, n m var. ling.
  • ca  guallallet, n m var. ling.
  • ca  herba-col, n f var. ling.
  • nc  Galium verum L. subsp. verum
  • nc  Galium luteum Lam., nom. illeg. var. ling.

<Botànica > rubiàcies>

malla nuada malla nuada

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  malla nuada, n f
  • es  malla anudada

<Bricolatge > Ferreteria>

nuada de budell nuada de budell

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  nuada de budell
  • en  knotting of bowel

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>