Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "nyonya" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balsamina, n f
- ca abret, n m sin. compl.
- ca alegria, n f sin. compl.
- ca meravella, n f sin. compl.
- ca nyanyo, n m sin. compl.
- ca abrets, n m pl alt. sin.
- ca balsamer, n m alt. sin.
- ca balsamilla, n f alt. sin.
- ca balsamina comuna, n f alt. sin.
- ca cornet, n m alt. sin.
- ca floquet, n m alt. sin.
- ca floqueter, n m alt. sin.
- ca floquets, n m pl alt. sin.
- ca floquí, n m alt. sin.
- ca floquiner, n m alt. sin.
- ca herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
- ca meravelles, n f pl alt. sin.
- ca nyanyos, n m pl alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca sogres i nores, n f pl alt. sin.
- ca arbrets, n m pl var. ling.
- ca nyonyo, n m var. ling.
- ca nyonyos, n m pl var. ling.
- nc Impatiens balsamina L.
<Botànica > balsaminàcies>
Nota
- DIEC2-E recull les denominacions balsa-mina, abret, ale gria, meravella i nyanyo per a Impatiens balsamina i espècies afins.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balsamina, n f
- ca abret, n m sin. compl.
- ca alegria, n f sin. compl.
- ca meravella, n f sin. compl.
- ca nyanyo, n m sin. compl.
- ca abrets, n m pl alt. sin.
- ca balsamer, n m alt. sin.
- ca balsamilla, n f alt. sin.
- ca balsamina comuna, n f alt. sin.
- ca cornet, n m alt. sin.
- ca floquet, n m alt. sin.
- ca floqueter, n m alt. sin.
- ca floquets, n m pl alt. sin.
- ca floquí, n m alt. sin.
- ca floquiner, n m alt. sin.
- ca herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
- ca meravelles, n f pl alt. sin.
- ca nyanyos, n m pl alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca sogres i nores, n f pl alt. sin.
- ca arbrets, n m pl var. ling.
- ca nyonyo, n m var. ling.
- ca nyonyos, n m pl var. ling.
- nc Impatiens balsamina L.
<Botànica > balsaminàcies>
Nota
- DIEC2-E recull les denominacions balsa-mina, abret, ale gria, meravella i nyanyo per a Impatiens balsamina i espècies afins.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera, n f
- ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
- ca carabasser, n m sin. compl.
- ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
- ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
- ca buidador, n m alt. sin.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa comuna, n f alt. sin.
- ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
- ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de pera, n f alt. sin.
- ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
- ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
- ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
- ca carabassa grossa, n f alt. sin.
- ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
- ca carabassa petita, n f alt. sin.
- ca carabassera comuna, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
- ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
- ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassot buidador, n m alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
- ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbassot, n m alt. sin.
- ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
- nc Cucurbita pepo L.
- nc Cucurbita oblonga Link var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera, n f
- ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
- ca carabasser, n m sin. compl.
- ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
- ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
- ca buidador, n m alt. sin.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa comuna, n f alt. sin.
- ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
- ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de pera, n f alt. sin.
- ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
- ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
- ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
- ca carabassa grossa, n f alt. sin.
- ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
- ca carabassa petita, n f alt. sin.
- ca carabassera comuna, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
- ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
- ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassot buidador, n m alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
- ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbassot, n m alt. sin.
- ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
- nc Cucurbita pepo L.
- nc Cucurbita oblonga Link var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca denya
- ca agnang sin. compl.
- ca anyah sin. compl.
- ca anyan sin. compl.
- ca anyang sin. compl.
- ca eyan sin. compl.
- ca nyang sin. compl.
- ca obonya sin. compl.
- ca takamanda sin. compl.
- de Denya
- de Agnang sin. compl.
- de Anyah sin. compl.
- de Eyan sin. compl.
- de Nyang sin. compl.
- en Denya
- en Agnang sin. compl.
- en Anyah/anyan/anyang sin. compl.
- en Eyan sin. compl.
- en Nyang sin. compl.
- en Obonya sin. compl.
- en Takamanda sin. compl.
- es denya
- es agnang sin. compl.
- es anyah/anyan/anyang sin. compl.
- es eyan sin. compl.
- es nyang sin. compl.
- es obonya sin. compl.
- es takamanda sin. compl.
- eu denya
- eu agnang sin. compl.
- eu anyah/anyan/anyang sin. compl.
- eu eyan sin. compl.
- eu nyang sin. compl.
- eu obonya sin. compl.
- eu takamanda sin. compl.
- fr denya
- fr agnang sin. compl.
- fr anyah sin. compl.
- fr eyan sin. compl.
- fr nyang sin. compl.
- gl denya
- gl agnang sin. compl.
- gl anyah/anyan/anyang sin. compl.
- gl eyan sin. compl.
- gl nyang sin. compl.
- gl obonya sin. compl.
- gl takamanda sin. compl.
- it denya
- it agnang sin. compl.
- it anyah/anyan/anyang sin. compl.
- it eyan sin. compl.
- it nyang sin. compl.
- it obonya sin. compl.
- it takamanda sin. compl.
- nl Denya
- nl Agnang sin. compl.
- nl Anyah sin. compl.
- nl Eyan sin. compl.
- nl Nyang sin. compl.
- pt denya
- pt agnang sin. compl.
- pt anyah/anyan/anyang sin. compl.
- pt eyan sin. compl.
- pt nyang sin. compl.
- pt obonya sin. compl.
- pt takamanda sin. compl.
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang>, <Àfrica > Camerun>
Definició
El denya pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el kenyang, llengües veïnes del denya. Se n'han distingit quatre dialectes principals: takamanda, basho, bitieku i bajwa. El takamanda va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització de la llengua denya. El 1993 es va crear el Denya Language Committee. En anys posteriors es va crear una ortografia per al denya i ja han aparegut diverses publicacions. També s'han organitzat classes per a infants i adults. En aquest procés hi han tingut un paper important entitats com la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) i el Summer Institute of Linguistics (SIL).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca falciot de Nyanza, n m
- es vencejo de Nyanza
- fr martinet du Nyanza
- en Nyanza swift
- de Braunsegler
- nc Apus niansae
<11.07 Ocells > Caprimulgiformes > Apòdids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca falciot de Nyanza, n m
- es vencejo de Nyanza
- fr martinet du Nyanza
- en Nyanza swift
- de Braunsegler
- nc Apus niansae
<11.07 Ocells > Caprimulgiformes > Apòdids>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca nonuya
- ar نونويا
- cy Nonuya
- de Nonuya
- en Nonuya
- es nonuya
- eu nonuyera
- fr nonuya
- gn nonuja
- it nonuya
- ja ノヌヤ語
- nl Nonuya
- pt nonuya
- ru Нонуя
- zh 诺努亚语
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Huitoto > Huitotoa>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Perú>
Definició
El grup situat al curs baix del riu Caquetá (Colòmbia) ja no parla la llengua, tot i que estan fent esforços conscients per a recuperar-la. El 1991 l'americanista Jon Landaburu va localitzar un ancià que coneixia la llengua i en va poder recollir dades.
El nom nonuya significa 'gent de l'Achiote' en la llengua veïna huitoto. Els nonuyes mateixos s'autodenominen añonotha.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca nyasa
- ca kinyasa sin. compl.
- ca mwera sin. compl.
- ca nyanza sin. compl.
- de Mwera
- en Nyasa
- en Kinyasa sin. compl.
- en Mwera sin. compl.
- en Nyanza sin. compl.
- es nyasa
- es kinyasa sin. compl.
- es mwera sin. compl.
- es nyanza sin. compl.
- eu nyasa
- eu kinyasa sin. compl.
- eu mwera sin. compl.
- eu nyanza sin. compl.
- fr nyasa
- fr kinyasa sin. compl.
- fr mwera sin. compl.
- fr nyanza sin. compl.
- gl nyasa
- gl kinyasa sin. compl.
- gl mwera sin. compl.
- gl nyanza sin. compl.
- it nyasa
- it kinyasa sin. compl.
- it mwera sin. compl.
- it nyanza sin. compl.
- nl Nyasa
- nl Kinyasa sin. compl.
- nl Mwera sin. compl.
- nl Nyanza sin. compl.
- pt nyasa
- pt kinyasa sin. compl.
- pt mwera sin. compl.
- pt nyanza sin. compl.
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>
Definició
El nyasa és conegut també amb el nom de mwera, però no s'ha de confondre amb el mwera parlat a la regió de Lindi, al sud-est de Tanzània.
El nyasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El nyasa rep altres denominacions, entre les quals kinyasa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
