Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "n’" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI n-tupla, n-pla, n-tuple, n-upla, n-uple, n-uplet, tupla, tuple, upla, uple o uplet? 0 CRITERI n-tupla, n-pla, n-tuple, n-upla, n-uple, n-uplet, tupla, tuple, upla, uple o uplet?

<Matemàtiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI n-tupla, n-pla, n-tuple, n-upla, n-uple, n-uplet, tupla, tuple, upla, uple o uplet?
  • es  (n-tupla) n-pla, n f
  • es  (n-tupla) n-tupla, n f
  • es  (n-tupla) n-tuplo, n m
  • es  (n-tupla, tupla) tupla, n f
  • fr  (n-tupla) n-uple, n m
  • fr  (n-tupla, tupla) n-uplet, n m
  • fr  (tupla) nuplet, n m
  • fr  (tupla) uplet, n m
  • it  (n-tupla) n-pla, n f
  • it  (n-tupla) n-upla, n f
  • it  (n-tupla, tupla) tupla, n f
  • en  (n-tupla) n-tuple, n
  • en  (n-tupla, tupla) tuple, n

<Matemàtiques>

Definició
Tant n-tupla i n-pla com tupla (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *n-tuple, *n-upla, *n-uple, *n-uplet, *tuple, *upla, *uple i *uplet.

- Una n-tupla, o el sinònim complementari n-pla (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és, en l'àmbit de les matemàtiques, un conjunt de n elements disposats ordenadament que admet repeticions.
. Els equivalents castellans són n-pla, n-tupla, n-tuplo i tupla; els francesos, n-uple i n-uplet; els italians, n-pla, n-upla i tupla, i els anglesos, n-tuple i tuple.

- Una tupla (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és, en l'àmbit de la informàtica, un conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional.
. L'equivalent castellà és tupla; els francesos, n-uplet, nuplet i uplet; l'italià, tupla, i l'anglès, tuple.

Totes tres formes són adaptacions gràfiques del nom anglès tuple, creat per truncament de la part final de paraules com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements, respectivament).

Els motius de la tria de n-tupla i tupla són els següents:
(1) Són les grafies més esteses.
(2) Tenen el suport de la majoria d'especialistes.
(3) Se solen utilitzar com a noms femenins, cosa que justifica la a final (no etimològica) com a terminació habitual del femení. Aquesta terminació és possible perquè s'ha perdut la consciència de referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc. que han originat el terme.
(4) En els dialectes occidentals la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final, tant en posició àtona (n-tupla i tupla) com en posició tònica (n-pla).
(5) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i l'italià, també es documenten les formes amb a final.

Pel que fa a n-pla, forma complementària en l'àmbit de les matemàtiques i amb l'aval d'especialistes de l'àmbit, és una reducció de la forma n-tupla.

En canvi, *n-tuple, *n-uple, *tuple i *uple (amb la terminació que correspondria perquè l'origen és duple, quíntuple, sèxtuple, etc.) s'han desestimat perquè no tenen ús.

També és aquest el cas de les formes *n-upla - *upla i *n-uplet - *uplet, documentades només en algunes fonts i amb solucions anàlogues en altres llengües.

Nota

0 CRITERI n-tupla, n-pla, n-tuple, n-upla, n-uple, n-uplet, tupla, tuple, upla, uple o uplet? 0 CRITERI n-tupla, n-pla, n-tuple, n-upla, n-uple, n-uplet, tupla, tuple, upla, uple o uplet?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI n-tupla, n-pla, n-tuple, n-upla, n-uple, n-uplet, tupla, tuple, upla, uple o uplet?
  • es  (n-tupla) n-pla, n f
  • es  (n-tupla) n-tupla, n f
  • es  (n-tupla) n-tuplo, n m
  • es  (n-tupla, tupla) tupla, n f
  • fr  (n-tupla) n-uple, n m
  • fr  (n-tupla, tupla) n-uplet, n m
  • fr  (tupla) nuplet, n m
  • fr  (tupla) uplet, n m
  • it  (n-tupla) n-pla, n f
  • it  (n-tupla) n-upla, n f
  • it  (n-tupla, tupla) tupla, n f
  • en  (n-tupla) n-tuple, n
  • en  (n-tupla, tupla) tuple, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició
Tant n-tupla i n-pla com tupla (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *n-tuple, *n-upla, *n-uple, *n-uplet, *tuple, *upla, *uple i *uplet.

- Una n-tupla, o el sinònim complementari n-pla (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és, en l'àmbit de les matemàtiques, un conjunt de n elements disposats ordenadament que admet repeticions.
. Els equivalents castellans són n-pla, n-tupla, n-tuplo i tupla; els francesos, n-uple i n-uplet; els italians, n-pla, n-upla i tupla, i els anglesos, n-tuple i tuple.

- Una tupla (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és, en l'àmbit de la informàtica, un conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional.
. L'equivalent castellà és tupla; els francesos, n-uplet, nuplet i uplet; l'italià, tupla, i l'anglès, tuple.

Totes tres formes són adaptacions gràfiques del nom anglès tuple, creat per truncament de la part final de paraules com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements, respectivament).

Els motius de la tria de n-tupla i tupla són els següents:
(1) Són les grafies més esteses.
(2) Tenen el suport de la majoria d'especialistes.
(3) Se solen utilitzar com a noms femenins, cosa que justifica la a final (no etimològica) com a terminació habitual del femení. Aquesta terminació és possible perquè s'ha perdut la consciència de referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc. que han originat el terme.
(4) En els dialectes occidentals la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final, tant en posició àtona (n-tupla i tupla) com en posició tònica (n-pla).
(5) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i l'italià, també es documenten les formes amb a final.

Pel que fa a n-pla, forma complementària en l'àmbit de les matemàtiques i amb l'aval d'especialistes de l'àmbit, és una reducció de la forma n-tupla.

En canvi, *n-tuple, *n-uple, *tuple i *uple (amb la terminació que correspondria perquè l'origen és duple, quíntuple, sèxtuple, etc.) s'han desestimat perquè no tenen ús.

També és aquest el cas de les formes *n-upla - *upla i *n-uplet - *uplet, documentades només en algunes fonts i amb solucions anàlogues en altres llengües.

Nota

0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura 0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura

<Física>

  • ca  0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura
  • sbl  cd (candela) (EXEMPLE)
  • sbl  Ci (curie) (EXEMPLE)
  • sbl  cm (centímetre) (EXEMPLE)
  • sbl  J (joule) (EXEMPLE)
  • sbl  N (newton) (EXEMPLE)

<Física>

Definició
Hi ha diverses convencions que regulen la grafia dels noms i els símbols de les unitats de mesura del sistema internacional:

- Pel que fa als noms de les unitats de mesura, s'escriuen sempre amb una minúscula inicial, fins i tot si corresponen al nom d'una persona.
Ex.: newton (en referència a Isaac Newton), curie (en referència a Marie Curie)

- Pel que fa als símbols de les unitats de mesura:
(1) S'escriuen amb una minúscula inicial si no corresponen al nom d'una persona.
Ex.: cm (centímetre)
(2) S'escriuen amb majúscula inicial si corresponen al nom d'una persona.
Ex.: N (en referència a Isaac Newton), Ci (en referència a Marie Curie)
(3) S'escriuen amb lletra rodona; només poden anar amb cursiva si també està en cursiva el fragment de la frase en què s'insereixen.
Ex. J (joule), cd (candela), cm (centímetre)
(4) No porten mai punt d'abreviatura; només poden anar seguits de punt si ho requereix la puntuació de la frase en què s'insereixen.
Ex. El moble fa 120 cm de llarg. | El moble fa 120 cm.
(5) No porten mai marca de plural.
Ex. Una síndria de 3 kg
(6) Hi ha d'haver un espai en blanc entre la xifra i el símbol.
Ex. 2 h i 23 min

Una unitat de mesura permet quantificar amb un valor numèric una magnitud física d'un fenomen, un cos o una substància.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sistema internacional d'unitats (1): Amb majúscules o amb minúscules?
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/213/).
0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura 0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura

<Criteris>

  • ca  0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura
  • sbl  cd (candela) (EXEMPLE)
  • sbl  Ci (curie) (EXEMPLE)
  • sbl  cm (centímetre) (EXEMPLE)
  • sbl  J (joule) (EXEMPLE)
  • sbl  N (newton) (EXEMPLE)

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
Hi ha diverses convencions que regulen la grafia dels noms i els símbols de les unitats de mesura del sistema internacional:

- Pel que fa als noms de les unitats de mesura, s'escriuen sempre amb una minúscula inicial, fins i tot si corresponen al nom d'una persona.
Ex.: newton (en referència a Isaac Newton), curie (en referència a Marie Curie)

- Pel que fa als símbols de les unitats de mesura:
(1) S'escriuen amb una minúscula inicial si no corresponen al nom d'una persona.
Ex.: cm (centímetre)
(2) S'escriuen amb majúscula inicial si corresponen al nom d'una persona.
Ex.: N (en referència a Isaac Newton), Ci (en referència a Marie Curie)
(3) S'escriuen amb lletra rodona; només poden anar amb cursiva si també està en cursiva el fragment de la frase en què s'insereixen.
Ex. J (joule), cd (candela), cm (centímetre)
(4) No porten mai punt d'abreviatura; només poden anar seguits de punt si ho requereix la puntuació de la frase en què s'insereixen.
Ex. El moble fa 120 cm de llarg. | El moble fa 120 cm.
(5) No porten mai marca de plural.
Ex. Una síndria de 3 kg
(6) Hi ha d'haver un espai en blanc entre la xifra i el símbol.
Ex. 2 h i 23 min

Una unitat de mesura permet quantificar amb un valor numèric una magnitud física d'un fenomen, un cos o una substància.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sistema internacional d'unitats (1): Amb majúscules o amb minúscules?
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/213/).
àcid N-acetilmuràmic àcid N-acetilmuràmic

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àcid N-acetilmuràmic, n m
  • es  ácido N-acetilmurámico
  • es  MurNAc
  • fr  acide N-acétylmuramique
  • fr  NAM
  • en  MurNAc
  • en  N-Acetylmuramic acid
  • en  NAM

<Química>

àcids grassos omega-3 àcids grassos omega-3

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àcids grassos omega-3, n m pl
  • es  ácidos grasos omega-3, n m pl
  • fr  acides gras n-3, n m pl
  • fr  acides gras oméga-3, n m pl
  • fr  acides gras polyinsaturés n-3, n m pl
  • fr  acides gras polyinsaturés oméga-3, n m pl
  • fr  AG oméga-3, n m pl
  • fr  oméga-3, n m pl
  • fr  AGPI n-3, n m pl sigla
  • en  n-3 fatty acids, n
  • en  n-3 polyunsaturated fatty acids, n m pl
  • en  omega-3, n
  • en  omega-3 FA, n
  • en  omega-3 fatty acids, n
  • en  omega-3 polyunsaturated fatty acids, n m pl
  • en  n-3 PUFA, n sigla

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Conjunt d'àcids grassos poliinsaturats essencials, que contenen dos o més dobles enllaços en l'estructura química i que tenen el primer doble enllaç o insaturació en l'àtom de carboni terminal no carboxílic número 3.

Nota

  • Els àcids grassos omega-3 s'han de subministrar a través de l'alimentació, ja que són essencials per a l'organisme humà i aquest no és capaç de sintetitzar-los. Les principals fonts alimentàries d'àcids grassos omega-3 són el peix blau, algunes algues marines, els olis derivats d'aquests peixos, com també els olis de soja, de lli, de colza i de nous.
àcids grassos omega-3 àcids grassos omega-3

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àcids grassos omega-3, n m pl
  • es  ácidos grasos omega-3, n m pl
  • fr  acides gras n-3, n m pl
  • fr  acides gras oméga-3, n m pl
  • fr  acides gras polyinsaturés n-3, n m pl
  • fr  acides gras polyinsaturés oméga-3, n m pl
  • fr  AG oméga-3, n m pl
  • fr  oméga-3, n m pl
  • fr  AGPI n-3, n m pl sigla
  • en  n-3 fatty acids, n
  • en  n-3 polyunsaturated fatty acids, n m pl
  • en  omega-3, n
  • en  omega-3 FA, n
  • en  omega-3 fatty acids, n
  • en  omega-3 polyunsaturated fatty acids, n m pl
  • en  n-3 PUFA, n sigla

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Definició
Conjunt d'àcids grassos poliinsaturats essencials, que contenen dos o més dobles enllaços en l'estructura química i que tenen el primer doble enllaç o insaturació en l'àtom de carboni terminal no carboxílic número 3.

Nota

  • Els àcids grassos omega-3 s'han de subministrar a través de l'alimentació, ja que són essencials per a l'organisme humà i aquest no és capaç de sintetitzar-los. Les principals fonts alimentàries d'àcids grassos omega-3 són el peix blau, algunes algues marines, els olis derivats d'aquests peixos, com també els olis de soja, de lli, de colza i de nous.
índex de refracció índex de refracció

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  índex de refracció, n m
  • es  índice de refracción
  • en  refractive index
  • sbl  n

<Química > Química analítica>

Definició
Quocient entre la velocitat de les ones electromagnètiques en el buit i la velocitat d'aquestes en un medi material determinat.
índex de refracció índex de refracció

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  índex de refracció, n m
  • es  índice de refracción
  • en  refractive index
  • sbl  n

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definició
Paràmetre propi d'un medi que correspon a la relació entre la velocitat de les ones electromagnètiques en el buit i la velocitat en el medi.
índex de refracció índex de refracció

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  índex de refracció, n m
  • es  índice de refracción
  • en  index of refraction
  • en  refractive index
  • sbl  n

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Magnitud que expressa el comportament de la radiació electromagnètica en un medi transparent, igual al quocient entre la velocitat de la llum en el buit i la velocitat de la llum en el medi en qüestió, per a una determinada longitud d'ona.

Nota

  • 1. Si el medi és homogeni, l'índex de refracció és constant i la velocitat és isòtropa. Matemàticament s'expressa com a
    n = c/v,
    on c és la velocitat de la llum en el buit i v la velocitat del la llum en el material. Com més dens sigui el material més baixa serà la velocitat de la llum, de manera que en l'atmosfera l'índex augmenta amb la disminució de l'altura, fet que dona lloc a una curvatura dels raigs lluminosos i un desplaçament dels punts en la imatge.

    2. A més, també varia en funció de les condicions de temperatura, pressió o humitat, variació que es pot expressar aproximadament com
    n = 1 + a · ebxh,
    on les constants a i b valen a = 278 · 10-6 i b = 105 · 10-6 i h és l'altura. El valor de n en el buit és 1; en l'aire, 1,0003; en l'aigua, 1,33; en el vidre crown, 1,52, i en el vidre flint està comprès entre 1,58 i 1,66.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8