Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "n�usees" dins totes les àrees temàtiques

arcada arcada

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2007. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  arcada, n f
  • ca  basca, n f
  • es  arcada
  • es  basca
  • fr  nausée
  • en  nausea
  • en  retching

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

arcada arcada

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  arcada, n f
  • ca  basca, n f
  • es  arcada
  • es  basca
  • fr  nausée
  • en  nausea
  • en  retching

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Moviment vomitiu, sense expulsió del contingut de l'estómac, que acompanya la nàusea.
arcada arcada

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  arcada, n f
  • ca  basca, n f
  • es  arcada
  • es  basca
  • fr  nausée
  • en  nausea
  • en  retching

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Moviment vomitiu, sense expulsió del contingut de l'estómac, que acompanya la nàusea.
cua de cavall petita cua de cavall petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  canella, n f alt. sin.
  • ca  canudets, n m pl alt. sin.
  • ca  canuts, n m pl alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall petita, n f alt. sin.
  • ca  coa de fardatxo, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cuadella, n f alt. sin.
  • ca  equiset, n m alt. sin.
  • ca  equiset arvense, n m alt. sin.
  • ca  escuraplata, n f alt. sin.
  • ca  estanyera, n f alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  nusets, n m pl alt. sin.
  • ca  piparrera, n f alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  coua d'egu, n f var. ling.
  • ca  coua de cavall, n f var. ling.
  • ca  cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
  • ca  nudé, n m var. ling.
  • ca  rabo de cavall, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

cua de cavall petita cua de cavall petita

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  canella, n f alt. sin.
  • ca  canudets, n m pl alt. sin.
  • ca  canuts, n m pl alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall petita, n f alt. sin.
  • ca  coa de fardatxo, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cuadella, n f alt. sin.
  • ca  equiset, n m alt. sin.
  • ca  equiset arvense, n m alt. sin.
  • ca  escuraplata, n f alt. sin.
  • ca  estanyera, n f alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  nusets, n m pl alt. sin.
  • ca  piparrera, n f alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  coua d'egu, n f var. ling.
  • ca  coua de cavall, n f var. ling.
  • ca  cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
  • ca  nudé, n m var. ling.
  • ca  rabo de cavall, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

cua de cavall ramosa cua de cavall ramosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall ramosa, n f
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  canudet, n m alt. sin.
  • ca  canut, n m alt. sin.
  • ca  canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  coeta de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de riu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cueta de cavall, n f alt. sin.
  • ca  herba anusada, n f alt. sin.
  • ca  herba cavallar, n f alt. sin.
  • ca  herba de canudet, n f alt. sin.
  • ca  herba de nusets, n f alt. sin.
  • ca  herba nusera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguets, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • ca  trompera d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cola de cavall, n f var. ling.
  • ca  rabo de sargantana, n m var. ling.
  • ca  relongets, n m pl var. ling.
  • nc  Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>

cua de cavall ramosa cua de cavall ramosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall ramosa, n f
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  canudet, n m alt. sin.
  • ca  canut, n m alt. sin.
  • ca  canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  coeta de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de riu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cueta de cavall, n f alt. sin.
  • ca  herba anusada, n f alt. sin.
  • ca  herba cavallar, n f alt. sin.
  • ca  herba de canudet, n f alt. sin.
  • ca  herba de nusets, n f alt. sin.
  • ca  herba nusera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguets, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • ca  trompera d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cola de cavall, n f var. ling.
  • ca  rabo de sargantana, n m var. ling.
  • ca  relongets, n m pl var. ling.
  • nc  Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba prima, n f
  • ca  herba de l'esquinància, n f sin. compl.
  • ca  herba de la grava, n f sin. compl.
  • ca  herba del nuset, n f sin. compl.
  • ca  canyeta d'or, n f alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusets, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  herba prima vera, n f alt. sin.
  • ca  junça vera, n f alt. sin.
  • ca  pixadora de tardor, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  vara d'or, n f alt. sin.
  • ca  vareta d'or, n f alt. sin.
  • ca  bregandia, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  xunsa vera, n f var. ling.
  • nc  Asperula cynanchica L.

<Botànica > rubiàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
herba prima herba prima

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba prima, n f
  • ca  herba de l'esquinància, n f sin. compl.
  • ca  herba de la grava, n f sin. compl.
  • ca  herba del nuset, n f sin. compl.
  • ca  canyeta d'or, n f alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusets, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  herba prima vera, n f alt. sin.
  • ca  junça vera, n f alt. sin.
  • ca  pixadora de tardor, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  vara d'or, n f alt. sin.
  • ca  vareta d'or, n f alt. sin.
  • ca  bregandia, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  xunsa vera, n f var. ling.
  • nc  Asperula cynanchica L.

<Botànica > rubiàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
nàusea nàusea

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  nàusea, n f
  • ca  nàusees, n f pl
  • es  náusea
  • fr  nausée
  • en  nausea

<Infermeria > Infermeria medicoquirúrgica>

Definició
Sensació desagradable que indica la proximitat del vòmit.