Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "obcecaci�" dins totes les àrees temàtiques

obcecació obcecació

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  obcecació, n f
  • es  obcecación
  • en  mental blockage

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Circumstància atenuant que consisteix en un estat passional que crea una greu ofuscació.
obcecació obcecació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  obcecació, n f
  • es  obcecación, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  obcecació, n f
  • es  obcecación, n f

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  obcecació, n f
  • es  obcecación

<Dret penal>

Definició
Circumstància atenuant que consisteix en un estat passional que crea una greu ofuscació.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En dret penal, l'obcecació és una classe d'estat passional que, com l'arravatament, implica una disminució de les facultats intel·lectuals i d'autocontrol del subjecte que determina la disminució de la seva imputabilitat.
    L'article 21.3 del Codi penal (CP) inclou l'obcecació entre les circumstàncies atenuants de la responsabilitat penal: «la d'actuar [el subjecte] per causes o estímuls tan poderosos que hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional d'entitat semblant». L'atenuant és de caràcter personal perquè afecta la imputabilitat del subjecte, de manera que no és comunicable, és a dir, només afecta la responsabilitat d'aquells en qui concorri (art. 65.1 CP).
    L'obcecació té naturalesa de passió, a diferència de l'arravatament, que és més semblant a una emoció. L'obcecació és un sentiment durador que provoca una ofuscació de la ment i redueix la capacitat de raciocini, enfocant la voluntat en una direcció única. La jurisprudència l'ha definida de la manera següent: «un estat de ceguesa o ofuscació» que es caracteritza per «la persistència i la prolongació de l'explosió passional que representa» (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 8.11.2005, ponent: Monterde Ferrer).
    Com l'arravatament, l'obcecació afecta l'estat normal de la intel·ligència i dificulta el control de la voluntat i, per aquesta raó, comporta una disminució de la imputabilitat. Ara bé, cal fer dues precisions. D'una banda, l'obcecació no arriba a anul·lar totalment la imputabilitat del subjecte; és per això que atenua la responsabilitat penal i no se n'eximeix. D'altra banda, per a apreciar-la com a atenuant no n'hi ha prou a constatar un simple moment de desconcert, inseguretat o confusió de l'individu, sinó que cal una afectació efectiva de les seves facultats.
    La jurisprudència exigeix un seguit de requisits per a apreciar l'atenuant d'obcecació i, en general, per a apreciar l'atenuant d'estat passional: en primer lloc, cal que el subjecte es trobi en un estat anímic de pertorbació i que les seves facultats psíquiques estiguin enfosquides. La disminució de les facultats cognitives i volitives ha de ser de més intensitat que un lleu atordiment i, alhora, menys intensa que en el cas del trastorn mental transitori. En segon lloc, cal que l'obcecació la desencadeni un estímul exogen i poderós. En tercer lloc, és necessari que l'origen de l'estímul no siguin «circumstàncies no retractables per les normes socioculturals de convivència». En quart i últim lloc, hi ha d'haver una relació de causa-efecte entre l'estímul i la reacció (STS del 20.4.2005, ponent: Berdugo y Gómez de la Torre).
    Si l'obcecació és de tanta intensitat que les facultats intel·lectives o cognitives de l'individu no sols es veuen disminuïdes, sinó que queden intensament disminuïdes o totalment anul·lades, ja no correspon apreciar l'atenuant de l'article 21.3 del CP, sinó l'eximent, incomplet o complet respectivament, de trastorn mental transitori de l'article 20.1 del CP. La solució és coherent amb la interpretació segons la qual la diferència entre estats passionals i trastorn mental transitori és únicament quantitativa.
    L'obcecació pot aparèixer juntament amb altres circumstàncies. D'una banda, l'obcecació és compatible amb l'embriaguesa si l'embriaguesa no n'és l'origen, però no si l'obcecació és precisament conseqüència de l'embriaguesa. D'altra banda, l'atenuant d'obcecació no es pot apreciar juntament amb el trastorn mental transitori, l'alienació i la por insuperable. Finalment, cal assenyalar que no es pot apreciar l'atenuant d'obcecació en els casos de baralla tumultuària de l'article 154 del CP (STS del 31.3.2006, ponent: Sánchez Melgar).