Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "obedi�ncia" dins totes les àrees temàtiques
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca deguda obediència, n f
- es debida obediencia
- en owed obedience
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
Nota
- En cap cas pot emparar actes il·lícits que constitueixin delicte o que siguin contraris a les lleis.
<Psicologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca obediència, n f
- es obediencia
<Psicologia>
<Esport > Esports eqüestres > Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca obediència, n f
- es obediencia
- fr obéissance
- en obedience
<Hípica>
Definició
<Filosofia del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca obediència, n f
- es obediencia, n f
<Filosofia del dret>
<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca obediència, n f
- es obediencia
- fr obéissance
- en obedience
<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca obediència deguda, n f
- es obediencia debida, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca obediència deguda, n f
- es obediencia debida, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca obediència deguda, n f
- es obediencia debida
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El Codi penal (CP) actual ha suprimit de la llista d'eximents l'obediència deguda inclosa en l'article 8.12 del CP del 1973. La menció entre les causes de justificació de l'obediència deguda és irrellevant si es té en compte que el compliment d'un deure esgota (justifica) qualsevol obediència que derivi d'un deure (deguda). És a dir, el caràcter vinculant d'una ordre (com a compliment d'un deure) comporta la justificació per al qui l'ha de complir.
Per bé que un sector minoritari de la doctrina considera que la naturalesa dogmàtica de l'obediència deguda resideix en el fet que és una causa d'exculpació, sembla clar que té el fonament en el conflicte que es produeix entre el bé jurídic afectat per l'ordre i les necessitats de funcionament de les administracions públiques, per això cal salvaguardar l'interès preponderant en aquest conflicte en cas d'antijuridicitat. La importància del bé salvaguardat (l'obediència jeràrquica com a essència del funcionament de les administracions públiques) exclou de l'àmbit de l'obediència deguda -i, en conseqüència, de la justificació pel compliment d'un deure- les obediències domèstiques i les laborals. En aquests sectors, la salvaguarda de la relació d'obediència mai no justifica la lesió de béns jurídics aliens per part de qui obeeix; només es pot considerar, si hi concorren els requisits respectius, que hi ha un error invencible, un estat de necessitat o por insuperable.
Com a variant del compliment d'un deure, l'obediència deguda té alguna especificitat que en justifica una anàlisi particularitzada. Concretament, el principal problema que es planteja és determinar si compleix un deure només el qui compleix una ordre ajustada al dret o si també es pot afirmar que compleix un deure al qui executa ordres antijurídiques, en determinats casos. Mentre que un sector de la doctrina nega aquesta darrera possibilitat, un altre sector i la jurisprudència s'inclinen per considerar que també queden incloses en el compliment d'un deure les situacions en què el qui obeeix executa una ordre antijurídica.
La clau es troba en el mateix dret vigent, concretament en l'article 410 del CP (delicte de desobediència per als funcionaris). Aquest article estableix el deure d'obediència que tenen els funcionaris amb relació a les ordres emeses per llurs superiors jeràrquics. Atès que aquest article no castiga la desobediència quan l'ordre emesa pels superiors jeràrquics és manifestament antijurídica, es desprèn que quan simplement sigui una ordre antijurídica (pel fet de ser irregular o anul·lable) el deure d'obediència existeix i, en conseqüència, la lesió o la posada en perill de béns jurídics aliens en l'execució de l'ordre dels subordinats està emparada per la causa de justificació de compliment d'un deure. D'aquesta manera, en el dret de l'Estat espanyol estan incloses, també per l'eximent de compliment d'un deure, determinades ordres antijurídiques i llur execució; dit d'una altra manera, es reconeixen les ordres antijurídiques obligatòries, atès que es prioritza el deure d'obediència davant del qüestionament que la persona subordinada pugui fer de l'ordre, sempre que no sigui manifestament antijurídica.
Malgrat això, perquè una ordre, tot i ser antijurídica, generi el deure d'obediència i eximeixi de responsabilitat qui l'ha de complir, cal que es respectin un seguit de requisits. En primer lloc, des del punt de vista formal, l'ordre ha de ser emesa per un òrgan o autoritat que tingui la competència per a dictar-la. N'hi ha prou amb la competència abstracta, és a dir, amb la competència per a dictar la classe d'ordres genèrica a la qual pertany l'ordre concreta emesa. La conseqüència de la manca de competència abstracta és la impossibilitat de considerar que hi ha una circumstància eximent, fins i tot de manera incompleta. En segon lloc, des del punt de vista del contingut de l'ordre, no ha de ser una ordre manifestament antijurídica.
Hi ha polèmica doctrinal viva sobre què s'ha d'entendre per ordre manifestament antijurídica. Caldria fer una atenció especial a l'efecte fonamental que genera el fet que l'execució d'una ordre antijurídica estigui justificada pels funcionaris que tenen el deure de complir-la: els ciutadans no podran reaccionar davant els funcionaris en legítima defensa. Aquest efecte dona una primera pista del que ha de ser considerat «manifestament antijurídic». A més, cal fer una segona precisió, atès que el CP també fa servir aquest qualificatiu en el sentit d'evident: «infracció manifesta, clara i terminant d'un precepte de llei o de qualsevol altra disposició general» (art. 410 CP). En els casos més greus (com ara els delictes contra la vida, contra la integritat física, contra la llibertat sexual i tortures), la gravetat de la conducta comporta l'evidència de la seva antijuridicitat, però en altres casos menys greus pot ser que aquest binomi no funcioni, i d'aquesta manera la conducta estarà igualment justificada pel compliment d'un deure.
Des del punt de vista de la ciutadania, els ciutadans han de suportar l'execució de determinades ordres, l'antijuridicitat de les quals no és evident, tenint en compte que l'antijuridicitat de les ordres més greus és sempre evident. Sostenir una posició contrària comportaria ampliar excessivament els deures de tolerància derivats de la circumstància eximent de compliment d'un deure. De la mateixa manera, des del punt de vista dels agents de l'autoritat que reben l'ordre, tenen el deure d'executar-la sempre que la gravetat de l'ordre no faci evident la seva antijuridicitat.
