Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "objecte" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca complement, n m
- ca objecte, n m sin. compl.
- ca C, n m abrev.
- ca O, n m abrev.
- es complemento
- es objeto
- fr complément
- fr complément d'objet
- en complement
- en object
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, la funció realitzada pel sintagma nominal quatre quilos de taronges respecte al verb comprar en l'oració He comprat quatre quilos de taronges, o pel sintagma preposicional a Vinaròs respecte al verb arribar en l'oració Encara no han arribat a Vinaròs. Per extensió, també s'utilitza el terme per a referir-se al constituent sintàctic que desenvolupa aquesta funció. La relació d'un complement amb el nucli del qual depén s'expressa per mitjà de procediments diferents segons les llengües: flexió casual, ús de preposicions i ordre de col·locació dels elements. Les llengües romàniques fan servir principalment les preposicions i distingeixen quatre tipus bàsics de complements segons la categoria lèxica del nucli que modifiquen: complement del nom, de l'adjectiu, del verb i de l'adverbi. Entre els complements del verb, d'altra banda, es distingeixen el directe, l'indirecte, el de règim verbal, el circumstancial, l'atribut, el predicatiu i l'agent. Sovint s'adopta una caracterització més restringida, segons la qual el complement s'oposa a l'adjunt i es caracteritza pel fet de ser un constituent exigit (o subcategoritzat) pel significat d'un nucli. Des d'aquesta perspectiva, en una oració com Va deixar tranquil·lament les claus damunt la taula, els sintagmes les claus i damunt la taula són complements del verb deixar, i l'adverbi tranquil·lament un adjunt del predicat.
<Informàtica > Programari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca instància, n f
- ca objecte, n m
- es instancia
- fr instance
- fr objet instance
- en instance
- en instance object
<Informàtica > Programari>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca instància, n f
- ca objecte, n m
- es instancia
- fr instance
- fr objet instance
- fr ocurrence
- en instance
- en instance object
- en instantiated object
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>
Definició
<Dibuix artístic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca objecte, n m
- es objeto
<Arts > Dibuix artístic>
<Terminologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca objecte, n m
- es objeto
- fr objet
- en object
<Terminologia>
Definició
<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
- ca objecte, n m
- es objeto
- fr objet
- en object
- cod 3.1.1
<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>
Definició
Nota
- Un objecte pot tenir diverses formes i dimensions, i pot ser que es deformi mentre es manipula.
<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca objecte, n m
- ca objectiu, n m sin. compl.
- es objeto
- fr objet
- en object
- de Gegenstand
- de Objekt
<Teoria del coneixement>
Definició
<Llengua > Terminologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 1087-1:2009 Treball terminològic: Vocabulari. Part 1, Teoria i aplicació, i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 1087-1:2000).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 191 Terminologia, la Secretaria del qual és a càrrec d'AETER. El TERMCAT, que és membre d'aquest comitè, n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR <http://www.aenor.es>
per a la traducció al català de les normes UNE. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
La darrera indicació temàtica del terme correspon al subapartat de la norma publicada en què es recull.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
- ca objecte, n m
- es objeto
- fr objet
- en object
- cod 3.01.01
<Treball terminològic > Llengua i realitat>
Definició
Nota
- Els objectes poden ser materials (per exemple: un motor, un full de paper, un diamant, etc.) immaterials (per exemple: una conversa, un projecte, etc.) o imaginaris (per exemple: un unicorn).
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca objecte, n m
- es objeto
- en object
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació>
Definició
Nota
-
1. Sovint, per simplificació, s'anomena objecte la pròpia classe d'objectes.
2. Un objecte constitueix un component de programari que realitza una tasca específica desencadenada i controlada per un altre component de programari, generalment un altre objecte. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca objecte, n m
- es objeto
- en object
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació>
Definició
Nota
-
1. Sovint, per simplificació, s'anomena objecte la pròpia classe d'objectes.
2. Un objecte constitueix un component de programari que realitza una tasca específica desencadenada i controlada per un altre component de programari, generalment un altre objecte. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
