Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "obsequi�s" dins totes les àrees temàtiques
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca regals dels promesos en matrimoni, n m pl
- es obsequios entre los prometidos en matrimonio
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els textos jurídics romans també es refereixen als regals que es podien fer els promesos en matrimoni, evidentment abans que se celebrés. Eren regals l'eficàcia final dels quals quedava supeditada a la celebració efectiva del matrimoni, ja que, si no, podien ser reclamats per qui els hagués fet.
Pel que fa als efectes que hi tindria la dissolució del matrimoni, s'havia de tenir en compte el que disposaven els capítols matrimonials, i si aquests no n'indicaven res, aleshores el que establia la doctrina catalana: a) si eren béns, coses o joies d'un valor escàs, s'aplicaven les normes romanes sobre les donacions; d'aquesta manera s'entenia que eren de propietat de la dona i no s'havien de tornar, i b) si es tractava de joies d'un valor elevat (segons la condició social dels cònjuges i la quantia del dot), es declarava que la dona o els seus hereus es podien quedar amb l'anell de casament i amb una joia de valor mitjà (aquest valor el decidia el jutge en darrer terme). Fins i tot, en el cas que la dona quedés vídua i es tornés a casar, els objectes regalats que li corresponguessin restaven reservats a favor dels fills del primer matrimoni, si n'hi havia.
Josep Fontanella i Garraver es refereix també als regals que els parents del futur marit feien a la núvia, i estima que eren de propietat seva amb la consideració de béns parafernals en cas de dissolució del matrimoni.
<Economia > Comerç>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca val de regal, n m
- es bono de regalo, n m
- es bono obsequio, n m
- es cheque de regalo, n m
- es cheque obsequio, n m
- es cheque regalo, n m
- es vale de regalo, n m
- es vale regalo, n m
- es vale-obsequio, n m
- fr bon cadeau, n m
- fr bon-cadeau, n m
- fr chèque cadeau, n m
- fr chèque-cadeau, n m
- en gift certificate, n
- en gift cheque, n
- en gift coupon, n
- en gift token, n
- en gift voucher, n
<Economia > Comerç>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca venda amb obsequi, n f
- es venta con obsequio
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Qualsevol combinació de la venda amb obsequi és vàlida sempre que els consumidors rebin el producte o servei que s'anuncia en l'oferta, ja que en cas contrari es tracta d'informació enganyosa (art. 19.3 Llei 7/1996, del 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista). És una modalitat de promoció de la venda en què s'atrauen els consumidors no per la qualitat del producte, sinó per la gratuïtat. La situació d'inferioritat dels consumidors rau en el fet que aquests tendeixen a rebaixar llurs exigències respecte dels béns que adquireixen, en vista de la perspectiva d'obtenir un altre bé que de vegades és econòmicament important sense haver de pagar res (un viatge, per exemple). La norma prohibeix que el lliurament dels premis es condicioni a la compra de productes o serveis. En relació amb aquesta qüestió, l'article 6.e de la Llei 3/1993, del 5 de març, de l'estatut del consumidor, estableix que «el govern ha de vetllar per l'aplicació de la legislació vigent amb la finalitat que els consumidors estiguin protegits contra la pràctica abusiva de la contractació, especialment en relació amb els mètodes de venda que limiten la llibertat d'elecció».
D'altra banda, la norma estatal estableix que els venedors no poden fer ofertes conjuntes quan hi ha una relació funcional entre els articles que ofereixen. Tampoc no poden posar en oferta articles concrets en quantitats superiors a un mínim establert quan sigui una pràctica comercial comuna. Quan ofereixin de manera simultània la possibilitat d'adquirir els articles separadament i al preu habitual estaran infringint la Llei. I, a l'últim, també queda prohibit oferir conjuntament i com una unitat de contractació dues o més classes d'unitats d'articles excepte si es tracta de lots o grups d'articles presentats conjuntament per raons estètiques o per a ser destinats a fer obsequis (art. 34.1 Llei 7/1996).
Pel que fa als sortejos, el premi no es pot supeditar a l'adquisició de nous productes o serveis. Això significaria provocar en els consumidors una falsa il·lusió, ja que si no consumeixen no aconsegueixen el premi. Els consumidors han de rebre l'obsequi en els tres mesos següents, a comptar des del moment en què hagin complert els requisits exigits per a obtenir-lo (art. 33 Llei 7/1996). En aquesta línia, l'article 7.c de l'Estatut del consumidor disposa que «per a la protecció justa i la satisfacció adequada dels interessos legítims dels consumidors, l'Administració de la Generalitat ha d'adoptar les mesures necessàries per a aconseguir la informació correcta i transparent sobre els preus dels productes i dels serveis adquirits, al comptat o a terminis».
