Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ocasió" dins totes les àrees temàtiques

a ull nu a ull nu

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  a ull nu, adj
  • es  a simple vista
  • fr  à l'oeil nu
  • it  a occhio nudo
  • en  with the naked eye
  • de  mit bloßem Auge

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color>

Definició
Dit de l'observació sense l'auxili d'un aparell òptic.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
a ull nu a ull nu

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  a ull nu, adj
  • es  a simple vista
  • fr  à l'oeil nu
  • it  a occhio nudo
  • en  with the naked eye
  • de  mit bloßem Auge

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color>

Definició
Dit de l'observació sense l'auxili d'un aparell òptic.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
a ull nu a ull nu

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  a ull nu, adj
  • es  a simple vista
  • fr  à l'oeil nu
  • it  a occhio nudo
  • en  with the naked eye
  • de  mit bloßem Auge

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color>

Definició
Dit de l'observació sense l'auxili d'un aparell òptic.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
abazí abazí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abazí
  • cod  Абаза бызшва (Abaza bizshwa)
  • ar  الأباظية
  • cy  Abaseg
  • de  Abasinisch
  • en  Abaza
  • es  abasio
  • eu  abazera
  • fr  abaze
  • gn  avasio
  • it  abaza
  • ja  アバザ語
  • nl  Abazi
  • pt  abaza
  • ru  Абазинский
  • tmh  Tabazat
  • zh  阿巴兹语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina>, <Àsia > Rússia>

Definició
Existeixen diverses versions sobre l'origen del poble abazi (o abaza). Una teoria diu que es van traslladar al segle XIII al nord de l'actual República dels Karatxais i dels Txerquessos des del territori del sud-est de Krasnodar. Una altra, que provenen de la costa de la mar Negra.

Els abazins viuen a la regió d'Abazínia (Abazashta), dins la República dels Karatxais i dels Txerquessos, i en dos pobles prop de la ciutat de Kislovodsk, al territori de Stavropol. També trobem comunitats abazines repartides en pobles nogai, adiguesos i kabardins, a les àrees administratives adjacents.

La llengua abazí forma part de la branca abkhazoabazina, dins la família caucàsica, i té moltes semblances amb la llengua abkhaz, fins al punt que alguns dels seus dialectes són mútuament intel·ligibles i alguns lingüistes consideren l'abazí un bloc dialectal de l'abkhaz.

L'abazí es divideix en dos blocs dialectals: el tapanta i l'aixcaraua. El repertori de fonemes consonàntics és molt ampli (entre 63 i 65). El vocàlic, en canvi, només té dos fonemes.

La llengua no es va escriure fins a la dècada de 1920, quan Talustan Tabulov va crear l'alfabet abazí sobre la base del llatí. La literatura és molt jove i s'ha desenvolupat al voltant d'una rica tradició folklòrica que inclou les sagues Nart, les quals són compartides amb d'altres nacionalitats del Caucas. Talustan Tabulov va ser també el primer a compilar i publicar el folklore nacional abazí, i a escriure els primers manuals per a l'aprenentatge de la llengua.

L'abazí és present a la vida diària de les comunitats abazines, així com als mitjans de comunicació. Encara que hi ha transmissió de pares a fills, es considera una llengua amenaçada perquè gairebé tots els seus parlants són bilingües, no hi ha una planificació clara per a la seva protecció i desenvolupament, i s'utilitza poc a l'Administració. Actualment s'ensenya a les escoles d'educació primària i secundària, però generalment no s'utilitza com a llengua vehicular de l'ensenyament.

Hi ha diversos tipus de publicacions en abazí com ara textos literaris, poesia, diccionaris, una gramàtica i manuals per a l'aprenentatge.

Al segle XIX es va originar una diàspora per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris abazins, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. També hi ha grups d'abazins a Turquia, Alemanya, Síria, Jordània i els EUA.
accadi | accàdia accadi | accàdia

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  accadi | accàdia, n m, f
  • es  acadio
  • fr  akkadien
  • en  Accadian
  • en  Akkadian

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definició
Individu d'un poble semita que habitava el país d'Accad, a Mesopotàmia.
angle horari de l'ocàs angle horari de l'ocàs

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  angle horari de l'ocàs, n m
  • es  ángulo horario del ocaso
  • fr  angle horaire du coucher
  • en  sunset hour angle

<Energia solar>

Definició
Angle horari corresponent al moment de la posta de sol.
arada enfondidora arada enfondidora

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arada enfondidora, n f
  • es  arado de desfonde
  • es  arado desfondador
  • fr  charrue défonceuse
  • fr  défonceuse
  • it  aratro di scasso
  • en  deep plowing [US]
  • en  deep tillage [US]
  • en  heavy-duty plough
  • de  Tiefkulturpflug
  • de  Umbruchpflug

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Arada especialment resistent i robusta emprada per a obrir solcs de gran profunditat i relativament estrets.
arada enfondidora de discs arada enfondidora de discs

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arada enfondidora de discs, n f
  • es  arado desfondador de discos
  • fr  charrue défonceuse à disques
  • it  aratro di scasso a dischi
  • en  disc heavy-duty plough

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Arada enfondidora les eines de treball de la qual són uns discs.
arada enfondidora de pala arada enfondidora de pala

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arada enfondidora de pala, n f
  • es  arado desfondador de vertedera
  • fr  charrue défonceuse à socs
  • it  aratro di scasso rovesciatore
  • en  mouldboard heavy-duty plough

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Arada enfondidora l'eina de treball de la qual és una pala.
arangí bord arangí bord

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arangí bord, n m
  • es  prasio, n m
  • fr  épiaire des brisants, n m
  • fr  prasium, n m
  • en  white hedge nettle, n
  • nc  Prasium majus

<Enginyeria forestal>