Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "occidental" dins totes les àrees temàtiques

accident

<Arts > Música>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca accident, n m
es accidente
en accidental

<Música>

Definició

Signe que, posat davant d'una nota, en modifica el to.

accident corporal

<Economia > Finances > Assegurances>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca accident corporal, n m
ca accident personal, n m
es accidente corporal
es accidente personal
en accidental bodily injury

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança d'accidents i malaltia>

Definició

Accident que produeix un dany corporal a l'assegurat.

accidental

<Dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca accidental, adj
es accidental

<Dret>

Definició

Substitut o suplent en un càrrec.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: En l'escriptura consta la signatura de l'alcalde accidental.

accidentat

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

ca accidentat, n m
es accidentado
fr accidenté

<Trànsit > Seguretat viària > Accidents > Efectes>

Definició

Víctima d'un accident de trànsit o ocupant d'un vehicle implicat en un accident.

accidentat | accidentada

<Protecció civil > Bombers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

ca accidentat | accidentada, n m, f
es accidentado

<Bombers > Sinistres>

Definició

Persona que ha sofert un accident.

accidentat | accidentada

<Economia > Finances > Assegurances>

ca accidentat | accidentada, n m, f
es accidentado
en injured person

<Assegurances > Mediadors. Clients>

Definició

Persona que ha sofert un accident.

accidentat | accidentada

<Ciències de la salut>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca accidentat | accidentada, n m, f
es accidentado | accidentada, n m, f
fr accidenté | accidentée, n m, f
en injured person, n

accidentat | accidentada

<02 Medicina de l'esport>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca accidentat | accidentada, n m, f
es accidentado | accidentada
fr accidenté | accidentée
en casualty
en injured person

<Esport > 02 Medicina de l'esport>

Definició

Persona que ha tingut un accident.

accidentat | accidentada

<Dret>

ca accidentat | accidentada, adj
es accidentado | accidentada

<Dret>

Definició

Que ha patit un accident.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: El personal accidentat en el desenvolupament de la seves tasques rebrà el 100 %. de les retribucions íntegres durant el període de baixa.

akateko

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca akateko
ca acatec sin. compl.
ca acateco sin. compl.
ca conob sin. compl.
ca kanjobal de l'oest sin. compl.
ca kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
ca q'anjob'al de l'oest sin. compl.
cy Akateko
cy Acatec sin. compl.
cy Acateco sin. compl.
cy Conob sin. compl.
cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
de Acateco
de Acatec sin. compl.
de Akateko sin. compl.
de Conob sin. compl.
de Kanjobal West sin. compl.
de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
en Akateko
en Acatec sin. compl.
en Acateco sin. compl.
en Conob sin. compl.
en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
en Western Kanjobal sin. compl.
en Western Q'anjob'al sin. compl.
es acateco
es acatec sin. compl.
es akateko sin. compl.
es conob sin. compl.
es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
es kanjobal del oeste sin. compl.
es q'anjob'al del oeste sin. compl.
eu akatekera
eu acatec sin. compl.
eu acateco sin. compl.
eu akateko sin. compl.
eu conob sin. compl.
eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
fr acatèque
fr acatec sin. compl.
fr acateco sin. compl.
fr akateko sin. compl.
fr conob sin. compl.
fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
gl akateko
gl acatec sin. compl.
gl acateco sin. compl.
gl conob sin. compl.
gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
gl kanjobal do oeste sin. compl.
gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
gn akatéko
gn akatec sin. compl.
gn akatéko sin. compl.
gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
gn konob sin. compl.
it akateko
it acatec sin. compl.
it acateco sin. compl.
it conob sin. compl.
it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
it kanjobal occidentale sin. compl.
it q'anjob'al occidentale sin. compl.
pt akateco
pt acatec sin. compl.
pt acateco sin. compl.
pt conob sin. compl.
pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
pt kanjobal do oeste sin. compl.
pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec>, <Amèrica > Guatemala>, <Amèrica > Mèxic>

Definició

Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i al q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.

Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.