Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estrelítzia, n f
ca flor d'ocell, n f sin. compl.
ca gall, n m alt. sin.
ca ocell del paradís, n m alt. sin.
ca estrílitzia, n f var. ling.
nc Strelitzia reginae Banks ex Aiton

<Botànica > estrelitziàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estrelítzia, n f
ca flor d'ocell, n f sin. compl.
ca gall, n m alt. sin.
ca ocell del paradís, n m alt. sin.
ca estrílitzia, n f var. ling.
nc Strelitzia reginae Banks ex Aiton

<Botànica > estrelitziàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca idiòcia microcefàlica, n f
ca idiòcia asteca, n f sin. compl.
ca tipus asteca, n m sin. compl.
ca tipus de cap d'ocell, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Salut mental>

Definició

Idiòcia associada amb microcefàlia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llet de gallina, n f
ca llet d'ocell, n f sin. compl.
ca llet de pardal, n f sin. compl.
ca ornitògal, n m sin. compl.
ca all de bruixa, n m alt. sin.
ca estrella de monja, n f alt. sin.
ca estrelleta de monja, n f alt. sin.
ca estrelletes de monja, n f pl alt. sin.
ca matacandeles, n m/f alt. sin.
ca matallums, n m alt. sin.
nc Ornithogalum umbellatum L.
nc Ornithogalum divergens Boreau var. ling.
nc Ornithogalum paterfamilias Godr. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llet de gallina, n f
ca llet d'ocell, n f sin. compl.
ca llet de pardal, n f sin. compl.
ca ornitògal, n m sin. compl.
ca all de bruixa, n m alt. sin.
ca estrella de monja, n f alt. sin.
ca estrelleta de monja, n f alt. sin.
ca estrelletes de monja, n f pl alt. sin.
ca matacandeles, n m/f alt. sin.
ca matallums, n m alt. sin.
nc Ornithogalum umbellatum L.
nc Ornithogalum divergens Boreau var. ling.
nc Ornithogalum paterfamilias Godr. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca magraneta borda, n f
ca neòtia, n f alt. sin.
ca niu d'au, n m alt. sin.
ca niu d'ocell, n m alt. sin.
ca nius d'ocell, n m pl alt. sin.
nc Neottia nidus-avis (L.) Rich.

<Botànica > orquidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca magraneta borda, n f
ca neòtia, n f alt. sin.
ca niu d'au, n m alt. sin.
ca niu d'ocell, n m alt. sin.
ca nius d'ocell, n m pl alt. sin.
nc Neottia nidus-avis (L.) Rich.

<Botànica > orquidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morró, n m
ca borrissol, n m sin. compl.
ca herba cloquera, n f sin. compl.
ca herba d'ocell, n f sin. compl.
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca llapó, n m sin. compl.
ca moralló, n m sin. compl.
ca morro de canari, n m sin. compl.
ca morró de canari, n m sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca borrissols, n m pl alt. sin.
ca canariera, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba gallinera, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca herba saginera, n f alt. sin.
ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
ca morró blanc, n m alt. sin.
ca morró ver, n m alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blancs, n m pl alt. sin.
ca morrons de canaris, n m pl alt. sin.
ca morrut, n m alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca mos de gallina, n m alt. sin.
ca mossegada de gallina, n f alt. sin.
ca ocellera, n f alt. sin.
ca pardalera, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca pic de gallina, n m alt. sin.
ca picagallina, n m/f alt. sin.
ca rabiosa, n f alt. sin.
ca saginera, n f alt. sin.
ca tinyarra de mur, n f alt. sin.
ca zitzània, n f alt. sin.
ca borrossol, n m var. ling.
ca burrissol, n m var. ling.
ca herba pudína, n f var. ling.
ca llentia d'aigüia, n f var. ling.
ca morro, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blancs, n m pl var. ling.
ca murrons de canaris, n m pl var. ling.
nc Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morró, n m
ca borrissol, n m sin. compl.
ca herba cloquera, n f sin. compl.
ca herba d'ocell, n f sin. compl.
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca llapó, n m sin. compl.
ca moralló, n m sin. compl.
ca morro de canari, n m sin. compl.
ca morró de canari, n m sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca borrissols, n m pl alt. sin.
ca canariera, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba gallinera, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca herba saginera, n f alt. sin.
ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
ca morró blanc, n m alt. sin.
ca morró ver, n m alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blancs, n m pl alt. sin.
ca morrons de canaris, n m pl alt. sin.
ca morrut, n m alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca mos de gallina, n m alt. sin.
ca mossegada de gallina, n f alt. sin.
ca ocellera, n f alt. sin.
ca pardalera, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca pic de gallina, n m alt. sin.
ca picagallina, n m/f alt. sin.
ca rabiosa, n f alt. sin.
ca saginera, n f alt. sin.
ca tinyarra de mur, n f alt. sin.
ca zitzània, n f alt. sin.
ca borrossol, n m var. ling.
ca burrissol, n m var. ling.
ca herba pudína, n f var. ling.
ca llentia d'aigüia, n f var. ling.
ca morro, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blancs, n m pl var. ling.
ca murrons de canaris, n m pl var. ling.
nc Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca ocell apòstol, n m
es corvino apóstol
fr apôtre gris
en apostlebird
de Aposteltöpferkrähe
nc Struthidea cinerea

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.057 Ocells > Passeriformes > Corcoràcids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ocell" dins totes les àrees temàtiques

Definició