Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ocellam" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu? 0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu?

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu?
  • es  (hàtxek) acento anticircunflejo, n m
  • es  (hàtxek) caron, n m
  • es  (hàtxek) háček, n m
  • es  (màcron) acento largo, n m
  • es  (màcron) macron, n m
  • fr  (hàtxek) accent circonflexe inversé, n m
  • fr  (hàtxek) caron, n m
  • fr  (hàtxek) chevron, n m
  • fr  (hàtxek) hatchek, n m
  • fr  (màcron) accent long, n m
  • fr  (màcron) macron, n m
  • fr  (màcron) trait supérieur, n m
  • it  (hàtxek) antiflesso, n m
  • it  (hàtxek) caron, n m
  • it  (hàtxek) hatchek, n m
  • it  (màcron) macron, n m
  • en  (hàtxek) caron, n
  • en  (hàtxek) háček, n
  • en  (hàtxek) reverse circumflex, n
  • en  (hàtxek) wedge, n
  • en  (màcron) long accent, n
  • en  (màcron) macron, n
  • en  (màcron) straight accent, n
  • de  (hàtxek) Haček, n m
  • de  (hàtxek) Hatschek, n m
  • de  (màcron) Längestrich, n m
  • de  (màcron) Macron, n n
  • de  (màcron) Makron, n n

<Indústria. Energia > Arts gràfiques. Edició>

Definició
Tant hàtxek i ocellet (noms masculins), com màcron i breu (noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec ček ('ganxet', 'croc').
(2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.
. Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
. Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i ček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.

- Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
(2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
(3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
(4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.

- Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
(2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2558).
àngel àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat ocel·lat, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  escató, n m sin. compl.
  • ca  esquadró, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  escat vegigal, n m var. ling.
  • nc  Squatina oculata
  • es  pez ángel
  • fr  ange de mer ocellé
  • en  smoothback angelshark

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - angel: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat vegigal: (FAUNAICT) Menorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  escat, n m sin. compl.
  • ca  escat ocel·lat, n m sin. compl.
  • ca  escat veixigal, n m sin. compl.
  • ca  escató, n m sin. compl.
  • ca  esquadró, n m sin. compl.
  • ca  angel, n m var. ling.
  • ca  escat vegigal, n m var. ling.
  • nc  Squatina oculata
  • es  pez ángel
  • fr  ange de mer ocellé
  • en  smoothback angelshark

<Taurons > Esquatínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - angel: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat: (FAUNAICT) Tarragona

    - escat vegigal: (FAUNAICT) Menorca
argalí de Marco Polo argalí de Marco Polo

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  argalí de Marco Polo, n m
  • ca  ovella de Marco Polo, n m sin. compl.
  • es  argali del Pamir, n m
  • fr  mouflon de Marco Polo, n m
  • en  Marco Polo argali, n
  • de  Pamir-Wildschaf, n n
  • nc  Ovis polii

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

Nota

  • El nom específic de Marco Polo fa referència a Marco Polo (1254-1324), explorador i mercader venecià, el més famós dels viatgers de la ruta de la seda.
argalí de Marco Polo argalí de Marco Polo

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  argalí de Marco Polo, n m
  • ca  ovella de Marco Polo, n m sin. compl.
  • es  argali del Pamir, n m
  • fr  mouflon de Marco Polo, n m
  • en  Marco Polo argali, n
  • de  Pamir-Wildschaf, n n
  • nc  Ovis polii

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

Nota

  • El nom específic de Marco Polo fa referència a Marco Polo (1254-1324), explorador i mercader venecià, el més famós dels viatgers de la ruta de la seda.
argus pigallat del Vietnam argus pigallat del Vietnam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  argus pigallat del Vietnam, n m
  • es  argos perlado
  • fr  argus ocellé
  • en  crested argus
  • de  Perlenfasan
  • nc  Rheinardia ocellata

<02.05 Ocells > Gal·liformes > Fasiànids>

argus pigallat del Vietnam argus pigallat del Vietnam

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  argus pigallat del Vietnam, n m
  • es  argos perlado
  • fr  argus ocellé
  • en  crested argus
  • de  Perlenfasan
  • nc  Rheinardia ocellata

<02.05 Ocells > Gal·liformes > Fasiànids>

ase mossegaire ase mossegaire

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • en  butterfly-blenny
  • nc  Blennius ocellaris

<Peixos>

ase mossegaire ase mossegaire

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  bouet, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de fora, n f sin. compl.
  • ca  gitaneta, n f sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  rabosa de magranar, n f sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  raboa de magranar, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • ca  tort roquer, n m var. ling.
  • ca  ueca, n f var. ling.
  • nc  Blennius ocellaris
  • nc  Blenius ocellaris var. ling.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • fr  blennie-papillon
  • en  butterfly blenny
  • en  butterfly-blenny

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona

    - ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona

    - babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - bavosa (EMMDENIA): Dénia

    - capsigrany (FAUNAICT): Barcelona

    - dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova

    - dormilega (FAUNAICT): Tarragona

    - futarra (3037): Roses

    - futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - gitaneta (3037): Sant Carles

    - guilla (3037): Palamós

    - rabosa (3037): Sant Carles

    - rabosa (DCVB-E): Balears

    - rabosa (FAUNAICT): Menorca

    - rabosa (INVPESQ6): Castelló

    - rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - ueca (3037): L'Ametlla de Mar
ase mossegaire ase mossegaire

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  bouet, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de fora, n f sin. compl.
  • ca  gitaneta, n f sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  rabosa de magranar, n f sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  raboa de magranar, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • ca  tort roquer, n m var. ling.
  • ca  ueca, n f var. ling.
  • nc  Blennius ocellaris
  • nc  Blenius ocellaris var. ling.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • fr  blennie-papillon
  • en  butterfly blenny
  • en  butterfly-blenny

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona

    - ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona

    - babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - bavosa (EMMDENIA): Dénia

    - capsigrany (FAUNAICT): Barcelona

    - dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova

    - dormilega (FAUNAICT): Tarragona

    - futarra (3037): Roses

    - futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - gitaneta (3037): Sant Carles

    - guilla (3037): Palamós

    - rabosa (3037): Sant Carles

    - rabosa (DCVB-E): Balears

    - rabosa (FAUNAICT): Menorca

    - rabosa (INVPESQ6): Castelló

    - rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - ueca (3037): L'Ametlla de Mar