Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "olla" dins totes les àrees temàtiques
<Medi ambient>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Ecologia II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149372_ecologiaii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca caducifoli -òlia, adj
- es caducifolio -lia, adj
- en deciduous, adj
<Ciències de la vida > Ecologia>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca caducifoli -òlia, adj
- es caducifolio -lia, adj
- fr caducifolié -ée, adj
- en deciduous, adj
<Botànica>
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca caducifoli -òlia, adj
- es caducifolio -lia, adj
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cap-roig, n m
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
- ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
- ca escórpora groga, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla d'alguer, n f sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- es cabracho
- fr rascasse rouge
- en large-scaled scorpion fish
- nc Scorpaena scrofa
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap-roig, n m
- ca cap de drac, n m sin. compl.
- ca escorpí, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
- ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
- ca escórpora groga, n f sin. compl.
- ca escórpora roja, n f sin. compl.
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca gallina de mar, n f sin. compl.
- ca gallina de penegal, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca penegal, n m sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla d'alguer, n f sin. compl.
- ca polla de mar, n f sin. compl.
- ca raina, n f sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca roja, n f sin. compl.
- ca rufí, n m sin. compl.
- ca ca-roig, n m var. ling.
- ca ca-rotgell, n m var. ling.
- ca ca-rotgí, n m var. ling.
- ca calroig, n m var. ling.
- ca cap roig, n m var. ling.
- ca capo, n m var. ling.
- ca capròtj, n m var. ling.
- ca cavet, n m var. ling.
- ca ciprino, n m var. ling.
- ca escorcho, n m var. ling.
- ca escorpa, n f var. ling.
- ca escorpa roja, n f var. ling.
- ca escorpena, n f var. ling.
- ca escorpena roja, n f var. ling.
- ca escorpi, n m var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escorpora de fonera, n f var. ling.
- ca gallina de panegal, n f var. ling.
- ca panegal, n m var. ling.
- ca rascasa, n f var. ling.
- ca rayna, n f var. ling.
- ca rotja, n f var. ling.
- nc Scorpaena scrofa
- nc Scorpaena lutea var. ling.
- nc Scorpaena scrofra var. ling.
- nc Scorpaena scropha var. ling.
- nc Scorpaera scrofa var. ling.
- es araña
- es cabracho
- es escorpena
- es escórpena
- es escorpina
- es raño
- es rascacio
- fr rascasse rouge
- it scorfano rosso
- en grooper
- en large-scaled scorpion fish
- en red scorpionfish
- de Grouper
- de Roter Drachenkopf
<Peixos > Escorpènids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap-roig, n m
- ca cap de drac, n m sin. compl.
- ca escorpí, n m sin. compl.
- ca escórpora, n f sin. compl.
- ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
- ca escórpora de fang, n f sin. compl.
- ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
- ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
- ca escórpora groga, n f sin. compl.
- ca escórpora roja, n f sin. compl.
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca gallina de mar, n f sin. compl.
- ca gallina de penegal, n f sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca penegal, n m sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca polla d'alguer, n f sin. compl.
- ca polla de mar, n f sin. compl.
- ca raina, n f sin. compl.
- ca rascassa, n f sin. compl.
- ca rascla, n f sin. compl.
- ca rasclot, n m sin. compl.
- ca roja, n f sin. compl.
- ca rufí, n m sin. compl.
- ca ca-roig, n m var. ling.
- ca ca-rotgell, n m var. ling.
- ca ca-rotgí, n m var. ling.
- ca calroig, n m var. ling.
- ca cap roig, n m var. ling.
- ca capo, n m var. ling.
- ca capròtj, n m var. ling.
- ca cavet, n m var. ling.
- ca ciprino, n m var. ling.
- ca escorcho, n m var. ling.
- ca escorpa, n f var. ling.
- ca escorpa roja, n f var. ling.
- ca escorpena, n f var. ling.
- ca escorpena roja, n f var. ling.
- ca escorpi, n m var. ling.
- ca escòrpora, n f var. ling.
- ca escorpora de fonera, n f var. ling.
- ca gallina de panegal, n f var. ling.
- ca panegal, n m var. ling.
- ca rascasa, n f var. ling.
- ca rayna, n f var. ling.
- ca rotja, n f var. ling.
- nc Scorpaena scrofa
- nc Scorpaena lutea var. ling.
- nc Scorpaena scrofra var. ling.
- nc Scorpaena scropha var. ling.
- nc Scorpaera scrofa var. ling.
- es araña
- es cabracho
- es escorpena
- es escórpena
- es escorpina
- es raño
- es rascacio
- fr rascasse rouge
- it scorfano rosso
- en grooper
- en large-scaled scorpion fish
- en red scorpionfish
- de Grouper
- de Roter Drachenkopf
<Peixos > Escorpènids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca capellà ros, n m sin. compl.
- ca molla, n f sin. compl.
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca mòllera rossa, n f sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca móllara, n f var. ling.
- ca mollera, n f var. ling.
- nc Trisopterus minutus
- nc Gadus minutus var. ling.
- nc Trisopterus minutus minutus var. ling.
- es capellán rubio
- es mollera
- fr capelan
- fr capelan de France
- it merluzzo capellano
- en poor cod
- en poor-cod
- de Zwergdorsch
<Peixos > Gàdids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca capellà ros, n m sin. compl.
- ca molla, n f sin. compl.
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca mòllera rossa, n f sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca móllara, n f var. ling.
- ca mollera, n f var. ling.
- nc Trisopterus minutus
- nc Gadus minutus var. ling.
- nc Trisopterus minutus minutus var. ling.
- es capellán rubio
- es mollera
- fr capelan
- fr capelan de France
- it merluzzo capellano
- en poor cod
- en poor-cod
- de Zwergdorsch
<Peixos > Gàdids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia anglesa, n f sin. compl.
- ca pedaç, n m sin. compl.
- ca pelaia, n f sin. compl.
- ca pelaia rossa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca tacó, n m sin. compl.
- ca acedia, n f var. ling.
- ca palà, n f var. ling.
- ca palaya, n f var. ling.
- ca platija, n f var. ling.
- ca sarrandell, n m var. ling.
- ca solla, n f var. ling.
- nc Pleuronectes platessa
- es palusa
- es platija
- es solla
- es solla europea
- fr plie
- fr plie d'Europe
- en European plaice
- en plaice
<Peixos > Pleuronèctids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia anglesa, n f sin. compl.
- ca pedaç, n m sin. compl.
- ca pelaia, n f sin. compl.
- ca pelaia rossa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca tacó, n m sin. compl.
- ca acedia, n f var. ling.
- ca palà, n f var. ling.
- ca palaya, n f var. ling.
- ca platija, n f var. ling.
- ca sarrandell, n m var. ling.
- ca solla, n f var. ling.
- nc Pleuronectes platessa
- es palusa
- es platija
- es solla
- es solla europea
- fr plie
- fr plie d'Europe
- en European plaice
- en plaice
<Peixos > Pleuronèctids>