Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "olor" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca banyarriquer del salze, n m
- ca mosca d'olor, n f sin. compl.
- fr aromie mosquée
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca banyarriquer del salze, n m
- ca mosca d'olor, n f sin. compl.
- es gorgojo del sauce, n m
- fr aromie musquée, n f
- en willow weevil, n
- nc Aromia moschata
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cèstrum d'olor, n m
- ca llessamí de nit, n m alt. sin.
- nc Cestrum nocturnum L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cèstrum d'olor, n m
- ca llessamí de nit, n m alt. sin.
- nc Cestrum nocturnum L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capsigranyera, n f
- ca coliquera, n f alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca herba capsera, n f alt. sin.
- ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
- ca herba de cucs, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba felera blanca, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca lledània, n f alt. sin.
- ca lledànies, n f pl alt. sin.
- ca llengua de passerell, n f alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pi d'olor, n m alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca poliol montà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca timó blanc, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó ver, n m alt. sin.
- ca timonet blanc, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca capcigranyera, n f var. ling.
- ca llengua de passarell, n f var. ling.
- ca piliol, n m var. ling.
- ca puliol, n m var. ling.
- ca puliol de muntanya, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
-
1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capsigranyera, n f
- ca coliquera, n f alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca herba capsera, n f alt. sin.
- ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
- ca herba de cucs, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba felera blanca, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca lledània, n f alt. sin.
- ca lledànies, n f pl alt. sin.
- ca llengua de passerell, n f alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pi d'olor, n m alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca poliol montà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca timó blanc, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó ver, n m alt. sin.
- ca timonet blanc, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca capcigranyera, n f var. ling.
- ca llengua de passarell, n f var. ling.
- ca piliol, n m var. ling.
- ca puliol, n m var. ling.
- ca puliol de muntanya, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
-
1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyola, n f
- ca jonça, n f alt. sin.
- ca jonça d'olor, n f alt. sin.
- ca jonça de cordellar, n f alt. sin.
- ca jónçara, n f alt. sin.
- ca junça, n f alt. sin.
- ca junça de cordellar, n f alt. sin.
- ca junça de torrent, n f alt. sin.
- ca junça llarga, n f alt. sin.
- ca serrana, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca serreta, n f alt. sin.
- ca serreta de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca xufla borda, n f alt. sin.
- ca junsa de cordellar, n f var. ling.
- ca junsa llarga, n f var. ling.
- ca llunça, n f var. ling.
- nc Cyperus longus L.
<Botànica > ciperàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyola, n f
- ca jonça, n f alt. sin.
- ca jonça d'olor, n f alt. sin.
- ca jonça de cordellar, n f alt. sin.
- ca jónçara, n f alt. sin.
- ca junça, n f alt. sin.
- ca junça de cordellar, n f alt. sin.
- ca junça de torrent, n f alt. sin.
- ca junça llarga, n f alt. sin.
- ca serrana, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca serrana de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca serreta, n f alt. sin.
- ca serreta de fulla llarga, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca xufla borda, n f alt. sin.
- ca junsa de cordellar, n f var. ling.
- ca junsa llarga, n f var. ling.
- ca llunça, n f var. ling.
- nc Cyperus longus L.
<Botànica > ciperàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cigne mut, n m
- es cisne vulgar
- fr cygne tuberculé
- en mute swan
- de Höckerschwan
- nc Cygnus olor
<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cigne mut, n m
- es cisne vulgar
- fr cygne tuberculé
- en mute swan
- de Höckerschwan
- nc Cygnus olor
<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>