Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "olor" dins totes les àrees temàtiques

aflorament

<Indústria > Indústria alimentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca aflorament, n m
ca flor, n f sin. compl.
es blanqueamiento, n m
es eflorescencia, n f
fr blanchiment, n m
it efflorescenza, n f
en bloom, n
en blooming, n
en chocolate bloom, n
en chocolate blooming, n

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició

Alteració física de la xocolata consistent en l'aparició d'una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o la humitat.

Nota

1. L'aflorament pot ser degut a una recristal·lització de la mantega de cacau (aflorament de greix o flor de greix) o bé a una recristal·lització del sucre (aflorament de sucre o flor de sucre).
2. La denominació flor s'aplica especialment a la capa blanquinosa que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.

aladern

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aladern, n m
ca boix bord, n m sin. compl.
ca lladern, n m sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca acader, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca aladern ver, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca boixos bords, n m pl alt. sin.
ca camacruix, n f alt. sin.
ca corronyera, n f alt. sin.
ca coscolleta, n f alt. sin.
ca coscollina, n f alt. sin.
ca dineret, n m alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
ca llampuguera, n f alt. sin.
ca llor mascle, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca mombrú, n m alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivastre, n m alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca punxeta, n f alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca ram dolç, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca sanguinyol, n m alt. sin.
ca sofraira, n f alt. sin.
ca trocaperols, n m/f alt. sin.
ca adern, n m var. ling.
ca alabern, n m var. ling.
ca alavern, n m var. ling.
ca allor mascle, n m var. ling.
ca ernesto, n m var. ling.
ca ladern, n m var. ling.
ca llampadol, n m var. ling.
ca llampredell, n m var. ling.
ca llampugo, n m var. ling.
ca llampúgol, n m var. ling.
ca mampúdol, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca meste, n m var. ling.
ca mesto, n m var. ling.
ca mompúdol, n m var. ling.
ca nesto, n m var. ling.
ca nestro, n m var. ling.
ca niesto, n m var. ling.
ca nyesto, n m var. ling.
ca nyéstol, n m var. ling.
ca nyèstol, n m var. ling.
ca nyestolera, n f var. ling.
ca nyestro, n m var. ling.
ca nyisto, n m var. ling.
ca nyistro, n m var. ling.
ca palinesto, n m var. ling.
ca palo santo, n m var. ling.
ca palomesto, n m var. ling.
ca palomesto de roca, n m var. ling.
ca palomesto roquer, n m var. ling.
ca saflaina, n f var. ling.
ca soflaina, n f var. ling.
nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

aladern

<Botànica>

ca aladern, n m
ca boix bord, n m sin. compl.
ca lladern, n m sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca acader, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca aladern ver, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca boixos bords, n m pl alt. sin.
ca camacruix, n f alt. sin.
ca corronyera, n f alt. sin.
ca coscolleta, n f alt. sin.
ca coscollina, n f alt. sin.
ca dineret, n m alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
ca llampuguera, n f alt. sin.
ca llor mascle, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca mombrú, n m alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivastre, n m alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca punxeta, n f alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca ram dolç, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca sanguinyol, n m alt. sin.
ca sofraira, n f alt. sin.
ca trocaperols, n m/f alt. sin.
ca adern, n m var. ling.
ca alabern, n m var. ling.
ca alavern, n m var. ling.
ca allor mascle, n m var. ling.
ca ernesto, n m var. ling.
ca ladern, n m var. ling.
ca llampadol, n m var. ling.
ca llampredell, n m var. ling.
ca llampugo, n m var. ling.
ca llampúgol, n m var. ling.
ca mampúdol, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca meste, n m var. ling.
ca mesto, n m var. ling.
ca mompúdol, n m var. ling.
ca nesto, n m var. ling.
ca nestro, n m var. ling.
ca niesto, n m var. ling.
ca nyesto, n m var. ling.
ca nyéstol, n m var. ling.
ca nyèstol, n m var. ling.
ca nyestolera, n f var. ling.
ca nyestro, n m var. ling.
ca nyisto, n m var. ling.
ca nyistro, n m var. ling.
ca palinesto, n m var. ling.
ca palo santo, n m var. ling.
ca palomesto, n m var. ling.
ca palomesto de roca, n m var. ling.
ca palomesto roquer, n m var. ling.
ca saflaina, n f var. ling.
ca soflaina, n f var. ling.
nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

al·lèrgia al llorer (Laurus nobilis)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia al llorer (Laurus nobilis), n f
ca al·lèrgia al llor (Laurus nobilis), n f sin. compl.
es alergia a laurel (Laurus nobilis), n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 103401000135105

any de plor

<Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca any de plor, n m
es año de luto

<Història del dret>

Definició

Dret que tenia la vídua a viure amb càrrec als béns de l'espòs difunt durant el primer any de viduïtat.

Nota

Àmbit: Catalunya
L'any de plor era un dret vidual que el dret territorial català reconeixia, concretament en una constitució de Corts del 1351 (Constitutions y altres drets de Cathalunya, volum I, llibre V, títol III, capítol I -compilació del 1704), en què s'elevaven a llei general vells costums recollits en els Usatges de Barcelona i en els Recognoverunt proceres.
Durant el primer any de viduïtat de la dona, els hereus del seu marit l'havien de proveir de tot el que fos necessari per a viure amb càrrec als béns del difunt. I això, tant si la vídua era rica com si era pobra, de manera que pogués mantenir la mateixa posició econòmica que havia tingut en vida de l'espòs. S'entenia que la vídua havia de continuar vivint a la casa del marit, i que perdia aquest dret passat l'any o si durant l'any contreia noves noces. Així, les Corts disposaven: «Ab aquesta nostra constitucio [.] sanccim que la muller, mort lo marit encontinent apres la mort de aquell sie vista tots los bens de son marit posseir e dins lo any de plor de aquell bens en totas cosas a la sua vida necessarias sie proveida. Apres lo dit any empero del plor los fruyts de aquells bens faça seus fins a tant que a ella en lo dot e sponsalici seus sie integrament satisfet».

any de viduïtat

<Dret > Dret civil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

ca any de viduïtat, n m
ca any de plor, n m sin. compl.
es año de viudedad

<Dret civil > Dret de família>

Definició

Dret del cònjuge supervivent, no separat judicialment ni de fet i que no sigui usufructuari universal de l'herència, a ocupar tot l'habitatge conjugal i a ser alimentat a càrrec del patrimoni del premort, d'acord amb el nivell de vida que tenia durant el matrimoni i amb la quantia d'aquest patrimoni, durant l'any següent a la mort del seu cònjuge.

any de viduïtat

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca any de viduïtat, n m
ca any de plor, n m sin. compl.
es año de viudedad, n m
es año de luto, n m sin. compl.

any de viduïtat

ca any de viduïtat, n m
ca any de plor, n m sin. compl.
es año de luto
es año de viudedad

Definició

Dret que té la persona convivent o cònjuge a ocupar tot l'habitatge i a ser alimentada a càrrec del patrimoni del causant durant l'any següent a la seva mort.

Nota

Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
L'any de viduïtat és una figura jurídica pròpia del dret civil català adreçada a pal·liar els inconvenients econòmics més immediats que pot provocar en la persona convivent o cònjuge supervivent la mort de la parella estable o cònjuge. El caràcter limitat que té en el temps (un any des de la mort del cònjuge o convivent) confirma que la funció de la figura és cobrir la urgència econòmica amb què es poden trobar els supervivents just després de la mort de la parella.
Des del punt de vista sistemàtic, l'any de viduïtat s'ha qualificat com una institució de dret de família des de la Compilació del dret civil especial de Catalunya, del 1960. El Codi civil de Catalunya (CCCat) confirma aquest criteri, ja que, juntament amb el dret al parament de l'habitatge, regula l'any de viduïtat en una secció específica relativa als drets viduals familiars (secció cinquena), ubicada en el capítol I («Abast de la institució familiar») del títol III, relatiu a «La família». Amb això, l'any de viduïtat es configura com una institució independent del règim econòmic matrimonial. En el cas del matrimoni, l'article 231-31 del CCCat regula l'any de viduïtat; en el cas de les parelles estables, el regula per remissió l'article 234-14 del CCCat, que determina els efectes de l'extinció de la parella estable per mort.
Si bé tradicionalment l'any de viduïtat estava configurat com a dret d'aliments amb algunes característiques diferencials, l'ampliació a l'habitatge conjugal i les característiques específiques del dret a ser alimentat amb càrrec al patrimoni hereditari han determinat que ja no es qualifiqui com a tal. Una diferència rellevant amb el dret d'aliments és que els drets derivats de l'any de viduïtat es concedeixen amb independència de la necessitat o dels recursos de què disposen els supervivents en el moment de morir la parella estable o cònjuge. A més, en sentit estricte, no és un sol dret, sinó una figura que comprèn dos drets ben diferenciats: el dret d'habitar tot l'habitatge conjugal i el dret de ser alimentat a càrrec del patrimoni de la persona premorta. El benefici dels dos drets de què es compon l'any de viduïtat és independent de l'estat de necessitat, i l'abast que té està determinat tant per l'entitat del patrimoni com pel nivell de vida de la parella fins a la mort de la parella estable o cònjuge.
El dret a habitar tot l'habitatge conjugal es refereix a l'habitatge on la parella va desenvolupar habitualment la seva convivència o al domicili familiar. Per tant, cal excloure de l'abast d'aquest dret les segones residències o altres habitatges utilitzats temporalment o ocasionalment per un o ambdós cònjuges o convivents. El dret a habitar comprèn totes les facultats necessàries per a viure en l'habitatge, en les mateixes condicions que en la convivència, és a dir, amb les facultats d'ús i gaudi, que s'estenen, a més, sobre els béns mobles, robes i estris necessaris de l'habitatge. Si la persona premorta era titular d'un dret d'arrendament sobre l'habitatge, la continuïtat es verifica mitjançant el dret de subrogació preferent regulat en la legislació sobre arrendaments urbans. Si, per contra, la persona premorta era propietària de l'habitatge conjugal, la titularitat s'ha de transmetre als hereus, i aleshores la persona supervivent adquireix el dret d'habitar-lo durant l'any següent a la mort de la parella estable convivent o cònjuge.
Pel que fa al dret de ser alimentat amb càrrec al patrimoni de la persona premorta, és ben bé un dret de crèdit reconegut a la persona supervivent enfront del patrimoni hereditari. L'abast d'aquest dret és fixat per un element qualitatiu, el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges o convivents durant la relació, i un element quantitatiu, la importància del patrimoni. El nivell de vida no es pot establir segons les despeses de luxe i de caràcter excepcional durant la vida en comú. El pagament dels aliments que integren l'any de viduïtat es fa preferentment amb els fruits i les rendes de l'herència percebuts des de la mort del causant, tot i que també es poden pagar amb béns de l'herència o amb els diners obtinguts amb la venda dels béns.
Els drets derivats de l'any de viduïtat no es fan efectius de manera automàtica, sinó que és necessari que la persona supervivent els reclami. En la pràctica, aquest fet pot perjudicar l'eficàcia de la institució, especialment quan la reclamació s'ha de fer per la via judicial, ja que es corre el risc d'obtenir el reconeixement judicial un cop ja ha transcorregut un any des de la mort de la parella o cònjuge. Per això, l'òrgan legislador català permet a la persona supervivent prendre la possessió immediata i unilateral de l'habitatge conjugal. En el cas dels aliments, però, la persona beneficiària ha d'exercitar la reclamació corresponent i esperar el resultat final del procés, que pot excedir l'any de viduïtat.
Els drets que integren l'any de viduïtat tenen caràcter personalíssim, és a dir, s'atorguen a la persona supervivent per la condició de cònjuge o convivent estable de la persona premorta, i, per tant, són intransmissibles i irrenunciables, com a mínim abans del naixement dels drets, en el moment de la mort de la parella estable o cònjuge. En canvi, la renúncia feta ex post, tant del dret a reclamar-los com de les pensions meritades i les pensions que puguin néixer amb posterioritat, es considera admissible. També són drets de caràcter temporal subjectes al termini de caducitat d'un any a comptar des de la mort de la parella estable o cònjuge, de manera que si transcorre aquest temps sense que la persona supervivent els hagi reclamat, els perd definitivament.
Perquè l'any de viduïtat es consideri vàlid, el vincle matrimonial o afectiu ha d'estar vigent en morir la parella o cònjuge i queda dissolt, precisament, a conseqüència de la mort de la parella estable o cònjuge. A més a més, en el moment de la mort, els cònjuges o membres de la parella estable han de conviure. D'aquesta manera, si la mort es produeix mentre es tramita un procés de separació o de divorci, o quan ja s'ha produït la separació de fet, l'any de viduïtat no és vàlid. En relació amb aquest fet, la persona beneficiària de l'any de viduïtat és la persona convivent supervivent o cònjuge que té aquesta condició en el moment de morir la parella, per la qual cosa la concessió de l'any de viduïtat s'exclou en els casos de cònjuges separats judicialment o de fet, i n'hi ha prou amb la mera separació, amb independència de les causes. També s'exclou l'any de viduïtat quan els supervivents són usufructuaris universals del patrimoni de la persona premorta, ja que en aquests casos l'usdefruit de la totalitat del patrimoni ja cobreix amb escreix el contingut de l'any de viduïtat.
Atès que els drets que integren l'any de viduïtat se satisfan a càrrec del patrimoni del causant premort, els subjectes obligats al pagament són els seus hereus, que tenen limitada la responsabilitat per la quantia del patrimoni del causant, independentment que l'acceptin o no a benefici d'inventari. La responsabilitat dels hereus ha de ser mancomunada i en proporció amb les quotes respectives.
L'any de viduïtat s'extingeix pel transcurs de l'any de caducitat des de la mort de la persona convivent o cònjuge sense haver exercitat la reclamació del dret, per la renúncia de la parella o cònjuge i per la seva mort. L'any de viduïtat es perd o bé quan durant l'any següent a la mort la persona supervivent contreu matrimoni novament o passa a conviure de manera marital amb una altra persona (fet que no s'ha d'entendre com la constitució d'una parella estable segons la legislació catalana, sinó en sentit ampli), o bé quan la persona supervivent abandona o negligeix greument els fills comuns sota la seva potestat. L'abandonament o la negligència greu dels fills s'esdevé quan s'incompleixen els deures que el CCCat imposa als progenitors, amb independència que hagin estat privats de la potestat.

<Física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

ca n f
ca n m sin. compl.
es n f
es n m
fr n f
fr n m
en n
en n
en n
en n

<Física > Física quàntica>, <Física > Física de partícules>

Definició

Nota

canal de clor

<Ciències de la salut>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

ca canal de clor, n m
ca canal de Cl^-, n m sin. compl.
es canal de Cl^-
es canal de cloro
en chloride channel
en Cl^- pump

<Neurociència > Neurobiologia cel·lular>

Definició

Canal iònic que regula selectivament la permeabilitat del Cl^-.

Nota

Els canals de Cl^- tenen relació amb els processos que configuren el potencial de repòs de membrana i intervenen en el manteniment del volum cel·lular.