Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ombra" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca camí crític d'obra, n m
- es camino crítico de obra
- en critical path
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cap d'obra, n m, f
- es jefe de obra | jefa de obra, n m, f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca cap d'obra, n m
- es jefe de obra
- en clerk of works
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
Duu a terme tant tasques tècniques com administratives i de gestió.
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte d'obra, n m
- es contrato de obra
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El contracte d'obra és el paradigma de les obligacions de resultat. La regulació en el Codi civil espanyol (CC) (art. 1544 i del 1588 al 1600) es caracteritza pel fet que presenta aquest contracte com una modalitat d'arrendament, tot i que sempre fa referència a un propietari o amo i contractista, i pel fet de tractar-se d'una normativa clarament incompleta que està pensada sobretot per a l'obra immobiliària, quan també ha d'abastar casos com, per exemple, l'elaboració d'informes, d'anàlisis i de determinades intervencions mèdiques. Així doncs, la regulació ha quedat complementada per la normativa sectorial, i destaca especialment la Llei 38/1999, del 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació, de l'Estat, que regeix, juntament amb el CC, el contracte d'obra immobiliària.
Pel que fa al règim jurídic d'aquest contracte, cal dir que l'execució de l'obra es pot pactar tant amb l'obligació que el contractista subministri els materials com que només hi posi el treball (art. 1588 CC). El risc per la pèrdua dels materials és a càrrec de l'obligat a posar-los, llevat que incorri en mora en el moment de rebre l'obra, i sens perjudici de les responsabilitats dels fabricants i magatzemistes (art. 1589 CC). Així mateix, si el contractista només s'havia obligat al treball, no pot demanar cap estipendi si es destrueix l'obra abans d'haver estat lliurada, llevat que hi hagi mora creditoris o que la destrucció sigui imputable als materials i el contractista ho hagués advertit al propietari o amo (art. 1590 CC).
Pel que fa a les obligacions de les parts, es pot començar per les del contractista. La principal és la de realitzar l'obra d'acord amb el contracte i lliurar-la, tot sota la diligència pròpia de la lex artis. El compliment de l'obligació es pot fraccionar si se n'ha pactat la realització per peces o mesures (art. 1592 CC). El contractista, a més, és responsable de la feina executada per les persones que ocupi en l'obra (art. 1596 CC). Així mateix, qui hagi executat una obra en cosa moble té el dret de retenir-la en penyora fins que se li pagui (art. 1600 CC).
Al seu torn, l'obligació fonamental del propietari o amo de l'obra és pagar el preu (art. 1544 CC) en el moment de fer-se el lliurament (si no hi ha cap pacte o costum en contra, art. 1599 CC), i que es pot fixar: a) alçadament (en aquest cas, els canvis de circumstàncies, com els sous o els materials, no afecten el preu, però sí els canvis en el projecte autoritzats pel propietari, art. 1593 CC); b) per peces o mesures (art. 1592 CC), o c) en la modalitat d'administració. L'amo de l'obra també té l'obligació de rebre-la, sempre que s'ajusti a allò pactat, i per això ha de poder verificar si s'ha executat d'acord amb el que s'havia convingut. Es parla, doncs, de dues fases: a) l'aprovació, que es dona després de la verificació positiva, i b) la recepció, que es produeix després de l'aprovació i el subsegüent lliurament. La recepció només allibera de responsabilitat pels defectes aparents, no pels amagats, i, en casos d'obres d'especial complexitat, es fa referència a la «recepció provisional», la qual ni allibera el contractista de la responsabilitat pels defectes.
Finalment, amb relació a la responsabilitat per ruïna i per defectes en la construcció, el Tribunal Suprem ha definit la primera com «la estimación de tan graves defectos de construcción que hacen temer la próxima pérdida de la misma si inmediatamente no se sustituye». Ha admès també la ruïna funcional en el sentit d'inutilitat de la cosa per a utilitzar-la per a la finalitat que li correspondria. L'article 1591 del CC només parla de la ruïna d'edificis per vicis de la construcció, però el precepte s'ha de considerar extensible (amb les adaptacions corresponents) a la resta de contractes d'obra. Així doncs, «el contratista de un edificio que se arruinase por vicios de la construcción, responde de los daños y perjuicios si la ruina tuviere lugar dentro de diez años, contados desde que concluyó la construcción, igual responsabilidad, y por el mismo tiempo, tendrá el arquitecto que la dirigiere, si se debe la ruina a vicio del suelo o de la dirección. Si la causa fuere la falta del contratista a las condiciones del contrato, la acción de indemnización durará quince años».
No obstant això, en referència al contracte d'obra immobiliària, la Llei 38/1999, del 5 de novembre, ha substituït el règim de l'article 1591 CC pel que hi ha previst en l'article 17 de la Llei, però sempre considerant que primer cal tenir en compte els pactes entre les parts. Aquest article de la Llei 38/1999 permet als propietaris i als tercers adquirents exigir responsabilitat a tots els intervinents en el procés d'edificació (en principi, individualment, però si això no és possible, a tots ells solidàriament) en el termini de: a) deu anys pels danys materials causats per defectes que tinguin origen en elements estructurals que comprometin la resistència o estabilitat de l'edifici; b) tres anys pels vicis o defectes dels elements constructius derivats de l'incompliment dels requisits bàsics d'habitabilitat (humitat o soroll, per exemple), i c) un any pels danys materials per vicis o defectes d'execució que afectin els acabats de l'obra (en aquest tercer cas, només respon el constructor). Aquest règim de responsabilitat de l'article 17 de la Llei és objectiu (malgrat l'article 17.3), ja que l'article 17.8 només exclou el cas fortuït i la força major. En qualsevol cas, el promotor respon solidàriament amb la resta d'agents enfront dels adquirents pels vicis o defectes de la construcció.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corball, n m
- ca corb, n m sin. compl.
- ca corba, n f sin. compl.
- ca corball de roca, n m sin. compl.
- ca corball de sorra, n m sin. compl.
- ca corball negre, n m sin. compl.
- ca corbina, n f sin. compl.
- ca escorball, n m sin. compl.
- ca pollós, n m sin. compl.
- ca regetó, n m sin. compl.
- ca reig, n m sin. compl.
- ca retjol [petit], n m sin. compl.
- ca berrugato, n m var. ling.
- ca berrugueta, n f var. ling.
- ca corballo, n m var. ling.
- ca corbinata, n f var. ling.
- ca corva, n f var. ling.
- ca corvall, n m var. ling.
- ca corvallo, n m var. ling.
- ca corvina, n f var. ling.
- ca escorbai, n m var. ling.
- ca escorbay, n m var. ling.
- ca escurbai, n m var. ling.
- ca escurbais, n m pl var. ling.
- ca escurvall, n m var. ling.
- ca rech, n m var. ling.
- ca reigetó, n m var. ling.
- ca retx, n m var. ling.
- ca retxol [petit], n m var. ling.
- ca verrugato, n m var. ling.
- nc Sciaena umbra
- nc Corvina nigra var. ling.
- nc Schianea umbra var. ling.
- nc Sciaena nigra var. ling.
- es berrugate
- es corballo
- es corbinata
- es corvallo
- es corvina
- es corvino
- fr corb
- fr corb commun
- fr corb noir
- fr corbeau
- it corvina
- en brown meagre
<Peixos > Esciènids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corball, n m
- ca corb, n m sin. compl.
- ca corba, n f sin. compl.
- ca corball de roca, n m sin. compl.
- ca corball de sorra, n m sin. compl.
- ca corball negre, n m sin. compl.
- ca corbina, n f sin. compl.
- ca escorball, n m sin. compl.
- ca pollós, n m sin. compl.
- ca regetó, n m sin. compl.
- ca reig, n m sin. compl.
- ca retjol [petit], n m sin. compl.
- ca berrugato, n m var. ling.
- ca berrugueta, n f var. ling.
- ca corballo, n m var. ling.
- ca corbinata, n f var. ling.
- ca corva, n f var. ling.
- ca corvall, n m var. ling.
- ca corvallo, n m var. ling.
- ca corvina, n f var. ling.
- ca escorbai, n m var. ling.
- ca escorbay, n m var. ling.
- ca escurbai, n m var. ling.
- ca escurbais, n m pl var. ling.
- ca escurvall, n m var. ling.
- ca rech, n m var. ling.
- ca reigetó, n m var. ling.
- ca retx, n m var. ling.
- ca retxol [petit], n m var. ling.
- ca verrugato, n m var. ling.
- nc Sciaena umbra
- nc Corvina nigra var. ling.
- nc Schianea umbra var. ling.
- nc Sciaena nigra var. ling.
- es berrugate
- es corballo
- es corbinata
- es corvallo
- es corvina
- es corvino
- fr corb
- fr corb commun
- fr corb noir
- fr corbeau
- it corvina
- en brown meagre
<Peixos > Esciènids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca corball de roca, n m
- ca corb, n m sin. compl.
- ca corba, n f sin. compl.
- ca corball, n m sin. compl.
- ca corball negre, n m sin. compl.
- es corballo
- es corvallo
- fr corb commun
- fr corb noir
- en brown meagre
- nc Sciaena umbra
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corball de roca, n m
- ca reig ratllat, n m
- ca corba retxera, n f sin. compl.
- ca corball, n m sin. compl.
- ca corball de sorra, n m sin. compl.
- ca corballina, n f sin. compl.
- ca corbineta, n f sin. compl.
- ca mero, n m sin. compl.
- ca reig, n m sin. compl.
- ca umbrina, n f sin. compl.
- ca barruato, n m var. ling.
- ca corba ratxera, n f var. ling.
- ca corva, n f var. ling.
- ca corvall, n m var. ling.
- ca corváll, n m var. ling.
- ca curbalina, n f var. ling.
- ca red, n m var. ling.
- ca ret, n m var. ling.
- ca retx, n m var. ling.
- nc Umbrina cirrosa
- nc Perca Umbra var. ling.
- nc Sparus coracinus var. ling.
- nc Umbrina cirrhosa var. ling.
- es berrugate
- es burriota
- es corvina
- es verrugato
- es verrugato fusco
- fr ombrine
- fr ombrine cotière
- it ombrina
- en corb
- en shi drum
<Peixos > Esciènids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corball de roca, n m
- ca reig ratllat, n m
- ca corba retxera, n f sin. compl.
- ca corball, n m sin. compl.
- ca corball de sorra, n m sin. compl.
- ca corballina, n f sin. compl.
- ca corbineta, n f sin. compl.
- ca mero, n m sin. compl.
- ca reig, n m sin. compl.
- ca umbrina, n f sin. compl.
- ca barruato, n m var. ling.
- ca corba ratxera, n f var. ling.
- ca corva, n f var. ling.
- ca corvall, n m var. ling.
- ca corváll, n m var. ling.
- ca curbalina, n f var. ling.
- ca red, n m var. ling.
- ca ret, n m var. ling.
- ca retx, n m var. ling.
- nc Umbrina cirrosa
- nc Perca Umbra var. ling.
- nc Sparus coracinus var. ling.
- nc Umbrina cirrhosa var. ling.
- es berrugate
- es burriota
- es corvina
- es verrugato
- es verrugato fusco
- fr ombrine
- fr ombrine cotière
- it ombrina
- en corb
- en shi drum
<Peixos > Esciènids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cua de ventall fosc, n m
- es abanico sombrío
- fr rhipidure ombré
- en dusky fantail
- de Rußfächerschwanz
- nc Rhipidura tenebrosa
<36.049 Ocells > Passeriformes > Ripidúrids>
