Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "omin�s" dins totes les àrees temàtiques
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca actio hominis [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('acció de l'home')
- Terme encunyat per l'escolàstica per oposició a actio humana, que és una acció racional.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca amines biogèniques, n f pl
- ca amines biògenes, n f sin. compl.
- es aminas biógenas, n f pl
- es aminas biogénicas, n f pl
- fr amines biogènes, n f pl
- en biogenic amines, n pl
<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>
Definició
Nota
- 1. Presència en els aliments: Es poden trobar en una alta concentració en aliments sotmesos a fermentació o en aliments que han estat exposats a contaminació microbiana durant l'emmagatzematge.
- 2. Efectes en la salut humana: Algunes es generen d'una manera natural en l'organisme i tenen un paper important en diverses funcions fisiològiques de les persones, com ara la resposta immunitària, però, quan se n'ingereixen quantitats elevades, poden produir un quadre tòxic.
- 3. Exemples: La cadaverina, la histamina, la putrescina, la triptamina i la tiramina, entre d'altres.
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca Autoritat d'Assignació de Dominis d'Internet, n f
- ca IANA, n f sigla
- es Autoridad de Asignación de Números en Internet
- es IANA sigla
- en Internet Assigned Numbers Authority
- en IANA sigla
<Telecomunicacions > Telemàtica>
Definició
Nota
- La sigla IANA correspon a la denominació anglesa Internet Assigned Numbers Authority.
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca Autoritat d'Assignació de Dominis d'Internet, n f
- ca IANA, n f sigla
- es Autoridad de Asignación de Números en Internet
- es IANA sigla
- fr Autorité d'allocation des numéros de l'Internet
- fr IANA sigla
- en Internet Assigned Numbers Authority
- en IANA sigla
<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca > Protecció jurídica>
Definició
Nota
- 1. La IANA va ser creada per a dur a terme les funcions centrals de coordinació d'Internet a escala mundial amb finalitats d'utilitat pública. Fou substituïda el 1998 per la ICANN.
<Dret romà>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boni homines [la], n m pl
<Dret romà>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- ('homes bons')
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bonitas nominis [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('bondat del nom')
- Expressió que denota la solvència d'un deutor, el nom del qual estava inscrit en els llibres de comptes d'una casa en relació amb una quantitat deixada en préstec o manllevada.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca boscarla becuda, n f
- es carricero picudo
- fr rousserolle à grand bec
- en large-billed reed-warbler
- de Großschnabel-Rohrsänger
- nc Acrocephalus orinus
<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca boscarla becuda, n f
- es carricero picudo
- fr rousserolle à grand bec
- en large-billed reed-warbler
- de Großschnabel-Rohrsänger
- nc Acrocephalus orinus
<36.076 Ocells > Passeriformes > Acrocefàlids>
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca cercador de dominis, n m
- es buscador de dominios
- es buscador de nombres de dominio
- fr moteur de recherche de domaines
- fr moteur de recherche de noms de domaines
- en domain search engine
<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca > Protecció jurídica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca comí de marrà, n m
- ca comins de muntanya, n m pl alt. sin.
- nc Laserpitium siler L.
- nc Siler montanum Crantz var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
