Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "operar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia 0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia
  • ca  Manlleu alemany: lied (PRONÚNCIA APROX.: lit) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu anglès: freelance (PRONÚNCIA APROX.: frilans) (EXEMPLE), adj
  • ca  Manlleu anglès: plum-cake (PRONÚNCIA APROX.: plumqueic) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu francès: collage (PRONÚNCIA APROX.: colaix) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu francès: fauve (PRONÚNCIA APROX.: fop o fof) (EXEMPLE), adj
  • ca  Manlleu francès: fondue (PRONÚNCIA APROX.: fondí) (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: karate (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu històric: libido (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: òpera (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: soprano (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definició
En el cas dels manlleus adaptats a l'ortografia catalana, convé pronunciar-los d'acord amb les regles de pronúncia del català.

En canvi, en el cas dels manlleus no adaptats a l'ortografia catalana, en general es recomana pronunciar-los amb una fonètica acostada a l'original; però no d'una manera absolutament fidel, sinó a partir dels sons propis del sistema fonètic de la llengua pròpia. És aconsellable, doncs, tendir a l'adaptació fonètica, si bé sovint es produeixen vacil·lacions.
Ex.:FRANCÈS collage (pronunciat colaix), fauve (pronunciat fop o fof), fondue (pronunciat fondí); ANGLÈS freelance (pronunciat frilans), plum-cake (pronunciat plumqueic); ALEMANY lied (pronunciat lit)

Aquest és el tractament que el català ha fet històricament de les paraules no patrimonials agafades d'altres llengües, amb un procés lent d'introducció en el corpus propi fins a l'adaptació fonètica completa i la consegüent adaptació ortogràfica.
Ex.: majo [castellà] --> maco [català]

Sobre aquest principi d'adaptació, convé fer dues observacions:
(1) En el cas de manlleus de llengües poc conegudes pels catalanoparlants (japonès, àrab, etc.), sovint les pronúncies no responen a les llengües originals sinó a les llengües que vehiculen els manlleus (en català, amb freqüència, l'anglès o el castellà).
(2) La reducció vocàlica pròpia d'alguns dialectes del català sol trigar a aplicar-se o pot no arribar a aplicar-se en alguns manlleus, sobretot si són d'àmbit especialitzat. De fet, encara hi ha vacil·lació fins i tot en manlleus incorporats de fa segles.
Ex.: òpera, libido, soprano, karate

Nota

  • 1. Per a evitar pronúncies errònies dels manlleus que no es llegeixen segons les regles del català, el TERMCAT recorre a un codi de dues lletres al costat de l'entrada, entre claudàtors, que indica quina és la llengua d'origen, com a guia per a la pronúncia.
    Ex.: FRANCÈS brie [fr]; ANGLÈS plug and play [en]; ITALIÀ a cappella [it]
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims, i CRITERI Manlleus (5): Xenismes.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Manlleus: com es pronuncien?, en el web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/en/node/1560).
0 CRITERI operador turístic, agència de viatges majorista, agència de viatges majorista detallista o tour operador? 0 CRITERI operador turístic, agència de viatges majorista, agència de viatges majorista detallista o tour operador?

<Lleure. Turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI operador turístic, agència de viatges majorista, agència de viatges majorista detallista o tour operador?
  • es  (agència de viatges majorista) agencia de viajes mayorista, n f
  • es  (agència de viatges majorista) mayorista, n f
  • es  (agència de viatges majorista) operador turístico, n f
  • es  (operador turístic) operador turístico, n m
  • fr  (agència de viatges majorista) organisateur de voyages, n m
  • fr  (agència de viatges majorista) voyagiste, n m
  • fr  (operador turístic) tour-opérateur, n m
  • fr  (operador turístic) voyagiste, n m
  • en  (agència de viatges majorista) tour operator, n
  • en  (agència de viatges majorista) wholesaler, n
  • en  (operador turístic) tour operator, n

<Lleure. Turisme>

Definició
Tant operador turístic (nom masculí), com agència de viatges majorista (nom femení), com agència de viatges majorista detallista (nom femení) es consideren formes adequades, amb matisos de significat diferents, mentre que no es considera adequada la forma *tour operador.

- Un operador turístic és una empresa turística que projecta, elabora i organitza serveis turístics i viatges combinats a gran escala per vendre'ls sobretot a agències de viatges i també a particulars.
. L'equivalent castellà és operador turístico; els francesos, tour-opérateur i voyagiste, i l'anglès, tour operator.

En canvi, una agència de viatges majorista i una agència de viatges majorista detallista designen tipus específics d'operadors turístics:

- Una agència de viatges majorista, o el sinònim complementari majorista de viatges, és un operador turístic que ven els serveis turístics i els viatges combinats només a agències de viatges detallistes.
. Els equivalents castellans són agencia de viajes mayorista, mayorista i operador turístico; els francesos, organisateur de voyages i voyagiste, i els anglesos, tour operator i wholesaler.

- Una agència de viatges majorista detallista, o el sinònim complementari majorista detallista, és un operador turístic que ven els serveis turístics i els viatges combinats tant a agències de viatges com a particulars.

Finalment, es descarta la forma *tour operador pels motius següents:
(1) Es tracta d'una forma híbrida, que no respecta la sintaxi del català (hauria de ser *operador de tours), ni tampoc l'original anglès (tour operator).
(2) Les formes proposades (operador turístic, agència de viatges majorista i agència de viatges majorista detallista) cobreixen adequadament els diversos sentits de tour operator i ja tenen un ús ampli en català.

Nota

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  òpera, n f
  • ca  drama líric, n m sin. compl.
  • ca  drama musical, n m sin. compl.
  • es  ópera
  • en  opera

<Música>

Definició
Drama posat en música per a ésser cantat amb l'acompanyament d'orquestra i representat amb els elements propis del teatre.
òpera òpera

<Joieria. Orfebreria. Bijuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  òpera, n m
  • es  ópera
  • fr  opéra
  • it  opera
  • en  opera

<Joieria. Orfebreria. Bijuteria>

Definició
Enfilall de perles esfèriques de la mateixa mida, d'una longitud mitjana de 80 cm.

Nota

  • Denominació específica utilitzada en el comerç de perles.
òpera òpera

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  òpera, n m
  • es  ópera
  • fr  opéra
  • it  opera
  • en  opera

<Gemmologia > Comerç>

Definició
Enfilall de perles esfèriques de la mateixa mida i d'una longitud mitjana de 80 cm.

Nota

  • Denominació pròpia del comerç de perles.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  òpera, n f
  • es  ópera, n f

<Educació musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  òpera, n f
  • es  ópera
  • en  opera

<Música>

Definició
Obra teatral posada en música, el text de la qual es canta, totalment o parcialment, amb acompanyament orquestral.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  òpera, n f
  • es  ópera
  • en  opera

<Música>

Definició
Teatre específicament destinat a la representació d'òperes.
òpera òpera

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  òpera, n f
  • es  ópera, n f
  • fr  opéra, n f
  • en  opera, n
  • de  Oper, n f

<Turisme > Activitats turístiques>

Definició
Drama per a ésser representat amb el text cantat, acompanyament orquestral i els elements escènics propis del teatre.
òpera ballet òpera ballet

<Música>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  òpera ballet, n f

<Música>

Definició
Drama per a ésser cantat, amb inclusió d'extenses parts de ballet.