Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "oposició" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca aposició, n f
- es aposición
- fr apposition
- en apposition
<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>
Definició
Nota
- Per exemple, hi ha aposició en els eslògans Veri, l'aigua del Pirineu; Volkswagen, Das Auto, o Ulabox, l'antisúper.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca aposició, n f
- es aposición
- fr apposition
- en apposition
<Lingüística>
Definició
Nota
- En l'oració Pasqual, el veí del costat, escoltava darrere de la porta, el sintagma nominal el veí del costat és una aposició de Pasqual. Tradicionalment, les aposicions es classifiquen, segons el tipus de modificació que realitzen, en especificatives i explicatives. En sentit estricte, però, caldria reservar el terme per a les segones.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca aposició especificativa, n f
- ca aposició restrictiva, n f sin. compl.
- es aposición especificativa
- fr apposition spécificative
- en restrictive apposition
<Lingüística>
Definició
Nota
- És el cas de Joan en el sintagma El meu germà Joan.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca aposició explicativa, n f
- ca aposició no restrictiva, n f sin. compl.
- ca epexègesi, n f sin. compl.
- es aposición explicativa
- es epexégesis
- fr apposition explicative
- fr épexégèse
- en epexegesis
- en non-restrictive apposition
<Lingüística>
Definició
Nota
- L'aposició explicativa presenta la mateixa extensió referencial que l'element que determina i es limita a introduir alguna nota ja coneguda sense afegir cap concepte nou. Aquest és el cas de l'autor del 'Tirant lo Blanc' en el sintagma Martorell, l'autor del 'Tirant lo Blanc'.
<Dret mercantil>, <Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arbitratge, n m
- ca composició, n f sin. compl.
- es arbitraje
- es composición
<Dret mercantil>, <Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
-
La persona encarregada de l'arbitratge és l'àrbitre o l'àrbitra, o bé el tribunal arbitral, i ha de dictar un laude d'acceptació obligada per a les parts. Es fonamenta en la solució heterònoma del conflicte per la decisió d'una tercera persona. L'arbitratge pot ser voluntari o obligatori, públic o privat, de dret o d'equitat. La voluntarietat com a nota configuradora de la institució es manifesta en el conveni arbitral. L'arbitratge voluntari comporta la facultat de les parts de sotmetre el conflicte a la decisió de l'àrbitre o àrbitra i al contingut del laude que pugui dictar. En l'arbitratge obligatori, en canvi, la submissió a l'àrbitre i l'acceptació de les seves decisions s'imposen a les parts en conflicte per un acte de l'autoritat administrativa, per prescripció legal.
L'arbitratge es pot atribuir a un òrgan públic o privat, institucionalitzat o establert especialment per resoldre un conflicte concret. En l'arbitratge de dret es resol el conflicte en aplicació de la normativa vigent. En l'arbitratge d'equitat la decisió arbitral respon a una solució d'oportunitat. La institució arbitral no s'ha regulat per a la resolució de conflictes amb caràcter general. En els diversos àmbits jurídics pot tenir una regulació diferenciada, i en cada branca de l'ordenament jurídic, un àmbit material concret.
La regulació de l'arbitratge privat es va produir per la Llei del 22 de desembre de 1953, que va representar un avenç per a la solució dels conflictes de dret civil, però no oferia una regulació satisfactòria per a la solució dels conflictes d'altres branques jurídiques. La Llei 36/1988, del 5 de desembre, d'arbitratge, que substitueix la de l'any 1953, va portar a terme una reforma en profunditat adreçada a la solució de conflictes d'aplicació al tràfic jurídic generalitzada, complementària a la regulació continguda en lleis com ara les d'ordenació de l'assegurança, de defensa dels consumidors i usuaris, de la propietat intel·lectual o d'ordenació del transport terrestre, que ja disposaven d'instàncies arbitrals pròpies.
En matèria laboral, a l'ordenament jurídic internacional, la Recomanació 92, del 6 de juny de 1951, de l'Organització Internacional del Treball (OIT) demana l'establiment d'organismes paritaris destinats a resoldre els conflictes de treball, fent esment a l'arbitratge. L'article 6 de la Carta Social Europea conté el compromís de promoure l'establiment i la utilització de procediments de conciliació i arbitratge voluntaris per a la solució dels conflictes laborals.
En l'ordenament jurídic espanyol, des de començament del segle XX, s'han desenvolupat organismes públics encarregats de la conciliació i l'arbitratge en els conflictes col·lectius. Per la Llei del 19 de maig de 1908 es van crear els «consells de conciliació i arbitratge industrial», que actuaven mitjançant comitès paritaris i mixtos. Per la Llei del 27 de novembre de 1931 es van crear els jurats mixtos, de composició paritària, que tenien com a antecedent els comitès paritaris de l'Organització Corporativa Nacional, de la dictadura de Primo de Rivera, i que es van dissoldre pel Decret del 13 de maig de 1938. La institució de les magistratures de treball va canalitzar la solució dels conflictes de treball, ja que van donar caràcter judicial a la conflictivitat laboral. La matèria laboral va quedar exclosa de l'aplicació de la Llei d'arbitratge privat, del 22 de desembre de 1953.
El Reial decret llei (RDL) 17/1977, del 4 de març, de relacions de treball, va establir, per mitjà de l'article 24, un procediment d'arbitratge per a la solució dels conflictes col·lectius i vagues, i l'article 4 de l'RDL 5/1979, del 26 de gener, va disposar la constitució dels tribunals arbitrals laborals, que a la pràctica mai no van arribar a funcionar. La Sentència del Tribunal Constitucional espanyol (STC) 11/1981, del 8 d'abril, va declarar la inconstitucionalitat de l'arbitratge obligatori, establert per l'RDL 17/1977 per a la solució dels conflictes col·lectius, i va mantenir l'excepcionalitat de l'arbitratge obligatori en cas de vagues d'incidència especial, juntament amb la possibilitat d'arribar a un arbitratge si prèviament era acceptat per les parts en conflicte. El Codi civil espanyol permet a les parts amb facultats per a la transacció de comprometre una tercera persona en la decisió dels seus conflictes (art. 1820). La regulació vigent de l'arbitratge privat, continguda en la Llei 36/1988, del 5 de desembre, d'arbitratge, permet plantejar a la decisió arbitral les matèries sobre les quals les parts puguin disposar lliurement (art. 1).
L'ordenament jurídic espanyol ofereix una regulació de la institució arbitral, d'aplicació per a la resolució de conflictes que es poden plantejar en l'àmbit jurídic, però fa exclusió expressa dels arbitratges laborals, que disposen d'un règim jurídic diferenciat. L'esmentada llei regula el conveni arbitral i els efectes que té (art. 5 al 11), els requisits dels àrbitres i el procediment i els requisits per a ser designats (art. 12 al 20), el procediment arbitral (art. 21 al 29), el laude arbitral (art. 30 al 37), la seva anul·lació i execució (art. 45 al 55), la intervenció jurisdiccional (art. 38 al 44) i normes de dret internacional privat, relatives a la capacitat per a atorgar el conveni arbitral, la validesa i efectes, la legislació aplicable (art. 59 al 63) i l'execució a l'Estat espanyol dels laudes arbitrals estrangers.
El reconeixement constitucional del dret a la negociació col·lectiva i a l'adopció de mesures de conflicte col·lectiu a empresaris i treballadors (art. 37 Constitució espanyola [CE]) modifica substancialment el marc legal per a la regulació de l'arbitratge en l'àmbit laboral. En un primer moment, es van produir intents frustrats d'establir vies legals i declaracions d'autoregulació per part dels agents socials als successius acords interconfederals. La regulació actual no es concreta en una norma específica; es troba en preceptes continguts en normes laborals substantives i processals específiques i en acords interprofessionals estatals i de comunitats autònomes (CA), que permeten o estableixen la utilització de la via arbitral per a la solució dels conflictes. La legislació laboral afavoreix la solució dels conflictes laborals per l'autonomia col·lectiva. L'article 91 del text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (LET) permet a les comissions paritàries la intervenció en la solució dels conflictes derivats de l'aplicació del conveni i la possibilitat que als convenis col·lectius i acords interprofessionals s'estableixi l'arbitratge per a la solució dels conflictes d'aplicació i interpretació de convenis. Igualment, els convenis col·lectius poden establir procediments per a resoldre discrepàncies sorgides en el període de consulta en casos de trasllat, modificació substancial de condicions de treball, suspensió i extinció de contracte (art. 85), que també es poden plantejar davant els sistemes de solució de conflictes establerts per acords interprofessionals (disposició addicional tretzena text refós LET). L'RDLeg 2/1995, del 24 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de procediment laboral (LPL), de l'Estat, equipara a les sentències fermes el laude arbitral ferm dictat per les vies esmentades (disposició addicional setena LPL). El text refós de la LET regula un procediment d'arbitratge especial, en matèria electoral, per resoldre els conflictes derivats de les eleccions a representants dels treballadors a les empreses (art. 76 text refós LET), que permet dictar un laude arbitral impugnable davant l'ordre jurisdiccional social (art. 127 i s. LPL). Els acords interprofessionals de les CA van incloure l'arbitratge entre els procediments de solució de conflictes -País Basc (1984-1990), Catalunya (1990), Galícia (1992-1995), València (1993), les Canàries (1995) i Andalusia i Múrcia (1996).
En l'àmbit estatal els sindicats i les associacions empresarials més representatives van signar l'Acord sobre solució extrajudicial de conflictes laborals, de l'Estat (ASEC 1996-2000), que inclou l'arbitratge com a instrument per a la solució de conflictes col·lectius. L'ASEC institueix un servei interconfederal de mediació i arbitratge, de caràcter paritari, que ha de dur a terme aquestes funcions. En matèria laboral, la voluntarietat de l'arbitratge com a element caracteritzador de la institució queda garantida pel conveni arbitral, que materialitza el pacte de submissió de les parts a la decisió de l'àrbitre o àrbitra i la renúncia a la intervenció judicial. Permet la inserció de l'arbitratge entre els procediments privats i la remissió a les claus de la contractació civil. La possibilitat d'impugnació judicial del laude arbitral garanteix el dret a la tutela judicial efectiva que consagra l'article 24 de la CE.
Excepcionalment, l'ordenament jurídic laboral estableix casos que interrompen la voluntarietat que caracteritza la institució. Es permet imposar la solució arbitral en el cas de vagues que, per la durada que tenen, poden perjudicar greument l'economia nacional, per l'obligada substitució de les ordenances laborals, o les impugnacions en matèria electoral. En aquests casos no hi ha cap compromís arbitral, la legitimitat de l'arbitratge deriva del mandat legal concret, que s'ha de justificar en l'excepcionalitat de les circumstàncies que hi concorren per a imposar la solució arbitral.
La incorporació del laude arbitral a l'àmbit jurídic laboral comporta l'atribució d'eficàcia vinculant entre les parts, amb independència del valor que en cada cas se li atorgui. Igualment, queda garantida la coercibilitat del laude amb l'atribució legal dels efectes jurídics de la sentència judicial. La normativa processal no fixa una modalitat especial per a la impugnació dels laudes arbitrals en general, però el reconeixement del dret a la tutela judicial efectiva, contingut en l'article 24 de la CE, implica que en tot cas es garanteixi l'accés als òrgans judicials, amb independència de la naturalesa de l'arbitratge; en conseqüència, els laudes arbitrals laborals, si no existeix una previsió específica, es poden impugnar segons la modalitat processal corresponent a l'objecte del conflicte que el fonamenta.
El Tribunal Constitucional espanyol (TC) en la Sentència del 8 d'abril de 1981 va admetre l'autenticitat de l'arbitratge obligatori i la seva idoneïtat i legalitat per posar fi a vagues d'especial incidència, que pot ser objecte d'impugnació judicial (STS del 2.7.1985). La STC 217/1991, del 14 de novembre, va avalar el fet que representants de treballadors i empresaris puguin establir procediments autònoms de solució de conflictes. - V. t.: mediació n f
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca blanc d'imposició, n m
- ca blanc de peu, n m
- ca blanc, n m sin. compl.
- ca imposició, n f sin. compl.
- es birlí, n m
- es imposición, n m
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
<Música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca composició, n f
<Música>
Definició
<Matemàtiques>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca composició, n f
- es composición
- en composition
<Matemàtiques>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca composició, n f
- es composición
- fr composition
- en composition
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca composició, n f
- es composición
- fr composition
- en composition
- en matter
- en typesetting
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>
