Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "oral" dins totes les àrees temàtiques
<Esmalt al foc>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca òpal, n m
- es ópalo
<Arts > Esmalt al foc>
<Joieria i bijuteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca òpal, n m
- es ópalo
- fr opale
- en opal
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca òpal, n m
- es ópalo
- en opal
<Hidrologia subterrània>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca òpal, n m
- es ópalo
- fr opale
- it opale
- en opal
- de Opal
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>
Definició
Nota
- El seu aspecte més característic és el joc de colors. És una de les gemmes més importants. El nom prové del mot sànscrit upala, 'pedra preciosa'.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allop, n m
- ca dorval, n m sin. compl.
- ca orval, n m sin. compl.
- ca allop de fulles grans, n m alt. sin.
- ca fulles d'orval, n f pl alt. sin.
- ca fulles de dorval, n f pl alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca menta medicinal, n f alt. sin.
- ca alop, n m var. ling.
- ca alop de fulles grans, n m var. ling.
- nc Senecio doria L. subsp. doria
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allop, n m
- ca dorval, n m sin. compl.
- ca orval, n m sin. compl.
- ca allop de fulles grans, n m alt. sin.
- ca fulles d'orval, n f pl alt. sin.
- ca fulles de dorval, n f pl alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca menta medicinal, n f alt. sin.
- ca alop, n m var. ling.
- ca alop de fulles grans, n m var. ling.
- nc Senecio doria L. subsp. doria
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquequengi, n m
- ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
- ca bufeta, n f sin. compl.
- ca bufeta de gos, n f sin. compl.
- ca metes de burra, n f pl sin. compl.
- ca alicàcabi, n m alt. sin.
- ca bosses, n f pl alt. sin.
- ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
- ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
- ca bufeta de ca, n f alt. sin.
- ca bufetes, n f pl alt. sin.
- ca ceroses, n f pl alt. sin.
- ca fesol bord, n m alt. sin.
- ca fesol de gos, n m alt. sin.
- ca orval, n m alt. sin.
- ca orval arbret, n m alt. sin.
- ca orval fi, n m alt. sin.
- ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
- ca tomaquera borda, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
- ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
- ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
- ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
- ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
- ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
- ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
- ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
- ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
- ca alicacabi, n m var. ling.
- ca alicacabí, n m var. ling.
- ca alicaví, n m var. ling.
- ca alquequenge, n m var. ling.
- ca alquequenges, n m pl var. ling.
- ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
- ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
- nc Physalis alkekengi L.
<Botànica > solanàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquequengi, n m
- ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
- ca bufeta, n f sin. compl.
- ca bufeta de gos, n f sin. compl.
- ca metes de burra, n f pl sin. compl.
- ca alicàcabi, n m alt. sin.
- ca bosses, n f pl alt. sin.
- ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
- ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
- ca bufeta de ca, n f alt. sin.
- ca bufetes, n f pl alt. sin.
- ca ceroses, n f pl alt. sin.
- ca fesol bord, n m alt. sin.
- ca fesol de gos, n m alt. sin.
- ca orval, n m alt. sin.
- ca orval arbret, n m alt. sin.
- ca orval fi, n m alt. sin.
- ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
- ca tomaquera borda, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
- ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
- ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
- ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
- ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
- ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
- ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
- ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
- ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
- ca alicacabi, n m var. ling.
- ca alicacabí, n m var. ling.
- ca alicaví, n m var. ling.
- ca alquequenge, n m var. ling.
- ca alquequenges, n m pl var. ling.
- ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
- ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
- nc Physalis alkekengi L.
<Botànica > solanàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Urologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca alquequengi, n m
- ca bufeta, n f sin. compl.
- ca bufeta de gos, n f sin. compl.
- ca fesol bord, n m sin. compl.
- ca orval, n m sin. compl.
- ca orval fi, n m sin. compl.
- nc Physalis alkekengi
- nc Physalis grancheti
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Urologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
Nota
- Les fulles i les tiges de l'alquenquengi, que es cullen a l'estiu, i els fruits, que maduren entre agost i setembre, han estat emprats en decocció per estimular la diüresi, contra el mal de pedra i com a laxants suaus.
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca arc toral, n m
- es arco toral
- en reinforcing rib
- en transverse rib
<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>