Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "orde" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  orde, n m

<Religions > Cristianisme>

Definició
Ritu cristià mitjançant el qual l'Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial, ja sigui diaconat, presbiterat o episcopat.

Nota

  • L'orde confereix potestat per exercir funcions sagrades i ocupar determinats càrrecs en la jerarquia eclesiàstica. Existeix en les esglésies catòlica i ortodoxa, que el consideren un sagrament, i en l'anglicana, amb algunes diferències entre els graus i les funcions concretes de cadascun.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  orde, n m
  • ca  orde religiós, n m

<Religions > Cristianisme>

Definició
Societat d'homes o dones que fan vida religiosa en comunitat sota l'observança d'una regla i que emeten vots solemnes, de forma reconeguda i aprovada per l'Església.

Nota

  • Els ordes religiosos apareixen ben aviat en la història de l'Església a Occident i n'hi ha de molts tipus, segons el seu tarannà i els seus objectius. Per exemple, es distingeix entre ordes contemplatius (que es dediquen bàsicament a l'oració) i actius (que fan èmfasi en serveis com ara l'ensenyament o l'atenció als malalts). Els ordes religiosos són especialment importants en l'Església catòlica, on la possibilitat de crear nous ordes desapareix al segle XVII; a partir d'aquest moment es funden congregacions. Els ordes religiosos van ser rebutjats per la Reforma protestant però al segle XIX tornen a sorgir a l'interior de l'Església anglicana.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  orde, n m
  • es  orden, n f

<Història del dret>