Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ordenaci��" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>

Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:

A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES

A.1 Formes d'ús internacional

En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]

Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)

A2. Delimitació de variant

En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)

En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri

B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES

Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham

C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES

L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:

(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)

(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)

(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:

A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES

A.1 Formes d'ús internacional

En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]

Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)

A2. Delimitació de variant

En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)

En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri

B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES

Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham

C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES

L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:

(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)

(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)

(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
àmbit de pla general d'ordenació àmbit de pla general d'ordenació

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àmbit de pla general d'ordenació, n m
  • es  ámbito de plan general de ordenación

<Construcció > Urbanisme>

activitat de policia activitat de policia

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  activitat de policia, n f
  • ca  activitat d'ordenació, n f sin. compl.
  • ca  activitat de limitació, n f sin. compl.
  • es  actividad de limitación, n f
  • es  actividad de ordenación, n f
  • es  actividad de policía, n f

<Dret administratiu > Activitat administrativa>

Definició
Activitat administrativa que consisteix a controlar i ordenar l'activitat dels particulars perquè s'ajusti a la legalitat i l'interès públic, i que es manifesta a través de mesures que poden limitar o restringir els drets i els interessos dels particulars.
concreció de l'ordenació volumètrica concreció de l'ordenació volumètrica

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  concreció de l'ordenació volumètrica, n f
  • es  concreción de la ordenación volumétrica, n f

<Dret administratiu > Urbanisme>

Definició
Definició dels volums en què s'ha de materialitzar una edificació, que es fa en ocasió de la sol·licitud d'una llicència d'edificació quan el planejament urbanístic admet diferents alternatives.
dasocràcia dasocràcia

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dasocràcia, n f
  • ca  ordenació forestal, n m sin. compl.
  • es  dasocracia, n f
  • fr  étude de la hiérarchie dans un peuplement forestier, n f
  • en  forest managment, n
  • en  forest regulation, n

<Enginyeria forestal>

dasocràcia dasocràcia

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  dasocràcia, n f
  • ca  ordenació forestal, n m sin. compl.
  • es  dasocracia, n f
  • es  ordenación forestal, n f
  • fr  étude de la hiérarchie dans un peuplement forestier, n m
  • eu  baso antolaketa, n
  • eu  ohian antolaketa, n

<Fusteria > Indústria i oficis>

delicte relatiu a l'ordenació del territori delicte relatiu a l'ordenació del territori

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte relatiu a l'ordenació del territori, n m
  • es  delito relativo a la ordenación del territorio, n m

<Dret penal>

delicte relatiu a l'ordenació del territori delicte relatiu a l'ordenació del territori

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  delicte relatiu a l'ordenació del territori, n m
  • es  delito relativo a la ordenación del territorio, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

diligència d'ordenació diligència d'ordenació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  diligència d'ordenació, n f
  • es  diligencia de ordenación, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>