Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ordinari" dins totes les àrees temàtiques

lòbul orbitari lòbul orbitari

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  lòbul orbitari, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Lòbul de la cara inferior del cervell, que es correspon amb el lòbul frontal. S'estén entre la cissura interhemisfèrica, la vall de Silvi i el solc frontomarginal de Wernicke. Tota la cara inferior descansa en el sostre de l'òrbita. Posseeix tres solcs, orbitari intern, orbitari extern i cruciforme, els quals delimiten les circumvolucions orbitària interna, externa i mitjana.
llei ordinària llei ordinària

<Dret constitucional>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llei ordinària, n f
  • es  ley ordinaria

<Dret constitucional>

llei ordinària llei ordinària

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llei ordinària, n f
  • es  ley ordinaria, n f

<Dret constitucional>

llei ordinària llei ordinària

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llei ordinària, n f
  • es  ley ordinaria

<Dret constitucional>

Definició
Acte o font del dret que emana de les Corts Generals i que té primacia sobre la resta de fonts del dret, atès que pot derogar, modificar o suspendre qualsevol altra norma existent en l'ordenament jurídic espanyol.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Hi ha dos aspectes bàsics en la noció de llei ordinària: en primer lloc, l'òrgan del qual emana, és a dir, les Corts Generals, i en segon lloc, el procediment mitjançant el qual manifesten la voluntat, que és un procediment típic i solemne, regulat per la Constitució espanyola (CE) i pels reglaments parlamentaris.
    El procediment legislatiu o d'elaboració de les lleis ordinàries té tres fases: la fase d'iniciativa legislativa (art. 87 al 89 CE), la fase de discussió i d'aprovació per les cambres (regulada pels reglaments parlamentaris) i la fase d'integració de l'eficàcia de la norma.
    En aquest sentit, els òrgans legitimats per a prendre la iniciativa davant el Congrés dels Diputats són: el Govern espanyol, qualsevol de les dues cambres, les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i una fracció del cos electoral (500.000 ciutadans amb dret a vot).
    En la fase de discussió i d'aprovació, es poden distingir diferents moments: la presentació dels projectes o proposicions de llei davant la mesa del Congrés; el període de presentació d'esmenes; la redacció d'un informe; l'inici d'un debat en comissió i la posterior adopció d'un dictamen, que serà elevat al president del Congrés; la deliberació en el Ple i l'aprovació definitiva del text en el Congrés dels Diputats; la remissió del text aprovat per part del president del Congrés al president del Senat, i la reproducció de tots els moments esmentats anteriorment en el Senat, el qual pot aprovar el projecte o proposició de llei, introduir-hi esmenes o vetar-lo.
    La darrera fase, la d'integració de l'eficàcia de la norma, consisteix en la sanció de la llei pel rei durant el termini de quinze dies, a comptar des de l'aprovació feta per les Corts Generals; en la promulgació o incorporació de la llei de manera definitiva a l'ordenament jurídic, i en la publicació corresponent en el Butlletí Oficial de l'Estat.
    A banda del procediment legislatiu descrit, n'existeixen d'altres anomenats especials, que condueixen a un resultat idèntic, és a dir, a l'elaboració d'una llei ordinària. En són exemples el procediment de lectura única, el procediment d'urgència i la possibilitat que les cambres deleguin en les comissions legislatives permanents l'aprovació de projectes o proposicions de llei.
    El procediment de lectura única s'utilitza quan la naturalesa del projecte o proposició de llei ho aconsella, o quan així ho permet la simplicitat de la seva formulació. En aquest sentit, es procedeix a un debat sotmès a les normes establertes pels debats de totalitat, posteriorment se sotmet a votació el text en conjunt i queda aprovat si la votació és favorable.
    El procediment d'urgència es produeix si la mesa del Congrés dels Diputats, a petició del Govern de l'Estat, de dos grups parlamentaris o d'una quinzena part dels diputats, ho sol·licita. La declaració d'urgència implica que els terminis del procediment legislatiu ordinari es redueixen a la meitat, si bé la mesa pot prorrogar o reduir els terminis mencionats.
    Finalment, pel que fa a la possibilitat de delegació en les comissions legislatives permanents, val a dir que s'estableixen dues limitacions: la possibilitat que el Ple pugui sol·licitar el debat i la votació de qualsevol projecte o proposició de llei objecte de delegació, i la impossibilitat de delegació de casos de reforma constitucional, de qüestions internacionals, de lleis orgàniques i de bases i pressupostos generals de l'Estat.
  • V. t.: llei orgànica n f
llum natural llum natural

<Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  llum natural, n f
  • ca  llum ordinària, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Física>

Definició
És la llum no polaritzada, o sia, constituïda per ones electromagnètiques d'amplituds i fases qualssevol i amb els corresponents vectors elèctrics orientats en direccions que varien, a l'atzar, en el transcurs del temps.

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • ca   n f sin. compl.
  • es   n f
  • fr   n f
  • en  
  • en  

<Física > Electromagnetisme>, <Física > Òptica>

Definició

Nota

màxima crescuda ordinària màxima crescuda ordinària

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  màxima crescuda ordinària, n f
  • es  máxima avenida ordinaria
  • en  annual maximum flood

<Hidrologia subterrània>

mètode de coordenades cartesianes mètode de coordenades cartesianes

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  mètode de coordenades cartesianes, n m
  • ca  mètode de Laplace, n m sin. compl.
  • ca  mètode de Laplace-Méroc, n m sin. compl.
  • es  método de coordenadas cartesianas
  • es  método de Laplace
  • es  método de Laplace-Méroc
  • en  co-ordinate system
  • en  Laplace method

<Arqueologia > Treball de camp > Excavació>

Definició
Mètode de registre d'excavacions que consisteix a situar en un plànol les restes arqueològiques mitjançant un sistema de coordenades cartesianes.

Nota

  • Les dades queden recollides en quaderns per quadres.
múscul orbitari múscul orbitari

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  múscul orbitari, n m
  • es  músculo orbitario
  • en  orbital muscle
  • TA  musculus orbitalis

<Anatomia>

maçoneria ordinària maçoneria ordinària

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  maçoneria ordinària, n f
  • es  mampostería ordinaria
  • en  random rubble

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Maçoneria de pedra en brut feta amb les pedres enrasades.