Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca càncer d'orella, n m

Definició

Cadascuna de les neoplàsies malignes de l'orella externa, de l'orella mitjana i de l'orella interna. Els tumors malignes de l'orella externa són representats pel carcinoma basocel·lular, el carcinoma escatós, l'adenocarcinoma (tumor annexal maligne), el carcinoma quístic adenoide i el melanoma maligne. Les neoformacions malignes de l'orella mitjana i de l'orella interna són el paraganglioma del glomus jugular o glomus timpànic (orella mitjana), l'adenocarcinoma de l'orella mitjana o de l'orella interna, el carcinoma escatós de l'orella mitjana, el rabdomiosarcoma de l'orella mitjana i els tumors metastàtics allotjats en l'os temporal (extensió directa de tumors de la faringe, de les glàndules salivals o del sistema nerviós central o metàstasis hematogèniques de neoplàsies mamàries, pulmonars o renals).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candelera, n f
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca salvió, n m sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca blenera, n f alt. sin.
ca blens de frare, n m pl alt. sin.
ca cerruda, n f alt. sin.
ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca gresolera de camí, n f alt. sin.
ca gresolera groga, n f alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
ca matablat, n m alt. sin.
ca orella de conill, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca sàlvia borda, n f alt. sin.
ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
ca sàlvia groga, n f alt. sin.
ca salvió blener, n m alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca canelera, n f var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
ca rabo de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
ca rabo de llop, n m var. ling.
nc Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candelera, n f
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca salvió, n m sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca blenera, n f alt. sin.
ca blens de frare, n m pl alt. sin.
ca cerruda, n f alt. sin.
ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca gresolera de camí, n f alt. sin.
ca gresolera groga, n f alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
ca matablat, n m alt. sin.
ca orella de conill, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca sàlvia borda, n f alt. sin.
ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
ca sàlvia groga, n f alt. sin.
ca salvió blener, n m alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca canelera, n f var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
ca rabo de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
ca rabo de llop, n m var. ling.
nc Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capsigranyera, n f
ca coliquera, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca herba capsera, n f alt. sin.
ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de cucs, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba felera blanca, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca lledània, n f alt. sin.
ca lledànies, n f pl alt. sin.
ca llengua de passerell, n f alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca pi d'olor, n m alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol blanc, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol mascle, n m alt. sin.
ca poliol montà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca timó blanc, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó ver, n m alt. sin.
ca timonet blanc, n m alt. sin.
ca tomello mascle, n m alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca capcigranyera, n f var. ling.
ca llengua de passarell, n f var. ling.
ca piliol, n m var. ling.
ca puliol, n m var. ling.
ca puliol de muntanya, n m var. ling.
nc Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capsigranyera, n f
ca coliquera, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca herba capsera, n f alt. sin.
ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de cucs, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba felera blanca, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca lledània, n f alt. sin.
ca lledànies, n f pl alt. sin.
ca llengua de passerell, n f alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca pi d'olor, n m alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol blanc, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol mascle, n m alt. sin.
ca poliol montà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca timó blanc, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó ver, n m alt. sin.
ca timonet blanc, n m alt. sin.
ca tomello mascle, n m alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca capcigranyera, n f var. ling.
ca llengua de passarell, n f var. ling.
ca piliol, n m var. ling.
ca puliol, n m var. ling.
ca puliol de muntanya, n m var. ling.
nc Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

ca carcinoma de l'orella, n m
es carcinoma del oído
en carcinoma of the ear

<Otorinolaringologia > Otologia > Patologia>

Definició

Carcinoma que, generalment, s'origina al pavelló de l'orella, al conducte auditiu extern o a la mucosa de l'orella mitjana.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca careta, n f
ca morro i orella, n m
ca orella i morro, n f
es careta, n f

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte no elaborat>

Definició

Conjunt del morro, les orelles i tota la pell del cap del porc.

Nota

Tot i que careta és la denominació recollida al diccionari normatiu, la manera tradicional d'anomenar aquesta part del porc és esmentar les dues parts separadament, morro i orella, en aquest ordre o el contrari, orella i morro. Per exemple, el Corpus de la cuina catalana recull els plats "Morro i orella amb mongetes" i "Mongetes estofades amb orella i morro"; també en altres obres es documenta la forma careta o careta de porc acompanyada, entre parèntesis, de l'explicació, morro i orella o orella i morro, la qual cosa és indicativa que no es concep tant el conjunt, sinó les parts. El Diccionari català, valencià, balear, d'Alcover i Moll, situa la denominació careta al Pla d'Urgell.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca cartílag de l'orella externa, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició

Làmina prima de cartílag elàstic que ocupa tota l'extensió del pavelló de l'orella, llevat del lòbul.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca cauterització de l'orella externa
en cauterization of external ear

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'orella>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

ca cavitat del pavelló de l'orella, n f
es cavidad del pabellón auricular
en cavity of concha
TA cavitas conchae
TA cavum conchae sin. compl.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "orella" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició