Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "original" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de leprosos, n f
- ca herba dels leprosos, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca te de muntanya, n m alt. sin.
- ca te del país, n m alt. sin.
- ca verònica, n f alt. sin.
- ca verònica oficinal, n f alt. sin.
- ca herba dels lleprosos, n f var. ling.
- ca vetrónica, n f var. ling.
- nc Veronica officinalis L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de leprosos, n f
- ca herba dels leprosos, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca te de muntanya, n m alt. sin.
- ca te del país, n m alt. sin.
- ca verònica, n f alt. sin.
- ca verònica oficinal, n f alt. sin.
- ca herba dels lleprosos, n f var. ling.
- ca vetrónica, n f var. ling.
- nc Veronica officinalis L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Medicina legal i forense>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca higiene criminal, n f
<Medicina legal i forense>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca identificació criminal, n f
- es identificación criminal
- en criminal identification
<Policia > Funcions i tècnica > Policia científica>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca investigació, n f
- es investigación
- en criminal investigation
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca jurisdicció penal internacional, n f
- es jurisdicción penal internacional
- fr juridiction pénale internationale
- it giurisdizione penale internazionale
- en international criminal jurisdiction
- ar قضاء جنائي دولي
<Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal>
Definició
Nota
- La jurisdicció penal internacional va ser promoguda per la comunitat internacional després de la Segona Guerra Mundial amb l'objectiu d'enjudiciar els crims contra la humanitat, els crims d'agressió, els crims de guerra i el genocidi.
<Dret. Administració > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca jutge penal | jutge penal, jutgessa penal, n m, f
- es juez de lo penal
- es juez penal
- fr juge pénal
- en criminal juge
<Dret. Administració > Ocupacions>
Definició
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>
- ca llengua de partida, n f
- es lengua de origen, n f
- fr langue d'origine, n f
- fr langue de départ, n f
- fr langue-source, n f
- it lingua dell'originale, n f
- it lingua di partenza, n f
- pt língua de partida, n f
- pt lingua-fonte, n f
- en floor language, n
- en source language, n
- de Ausgangssprache, n f
<Fires i congressos > Traducció i interpretació>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca magnitud ordinal, n f
- es magnitud ordinal
- fr grandeur ordinale
- fr grandeur repérable sin. compl.
- pt grandeza ordinal
- en ordinal quantity
- cod 1.26
<Metrologia > Magnituds i unitats>
Definició
Exemple 1: Duresa Rockwell C.
Exemple 2: Índex d'octans per als carburants.
Exemple 3: Magnitud d'un sisme en l'escala de Richter.
Exemple 4: Grau subjectiu de dolor abdominal en una escala de zero a cinc
Nota
- 1. Les magnituds ordinals només poden formar part de relacions empíriques i no tenen unitats de mesura ni dimensions. Les diferències i els quocients entre magnituds ordinals no tenen cap significat.
- 2. Les magnituds ordinals es classifiquen segons les escales ordinals (vegeu l'apartat 1.28).
<Física > Metrologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.
La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.
- ca magnitud ordinal, n f
- es magnitud ordinal
- fr grandeur ordinale
- fr grandeur repérable sin. compl.
- pt grandeza ordinal
- en ordinal quantity
- cod 1.26
<Metrologia > Magnituds i unitats>
Definició
Exemple 1: Duresa Rockwell C.
Exemple 2: Índex d'octans per als carburants.
Exemple 3: Magnitud d'un sisme en l'escala de Richter.
Exemple 4: Grau subjectiu de dolor abdominal en una escala de zero a cinc
Nota
- 1. Les magnituds ordinals només poden formar part de relacions empíriques i no tenen unitats de mesura ni dimensions. Les diferències i els quocients entre magnituds ordinals no tenen cap significat.
- 2. Les magnituds ordinals es classifiquen segons les escales ordinals (vegeu l'apartat 1.28).
