Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "originari" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comunitat romana, n f
- ca comunitat ordinària, n f sin. compl.
- ca comunitat ordinària indivisa, n f sin. compl.
- es comunidad romana
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Tal com disposa l'article 551-1 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (CCCat), es produeix una situació de comunitat quan dues persones o més comparteixen d'una manera conjunta i concurrent la titularitat d'una propietat o d'un altre dret real sobre el mateix bé o un mateix patrimoni. Les situacions de comunitat mai no es presumeixen, tret que ho estableixi una disposició legal expressa; no obstant això, en les situacions de comunitat es presumeix la comunitat romana o també anomenada comunitat ordinària indivisa, si no es prova altra cosa. La comunitat romana o comunitat ordinària indivisa es regeix per les normes de l'autonomia de la voluntat i, supletòriament, per l'article 552 del CCCat.
Aquesta comunitat comporta l'existència de tants drets diversos com titulars hi ha i el dret de cada cotitular està limitat pels drets dels altres (art. 552-1.1 CCCat). Cada dret determina la quota de participació en l'ús, el gaudi, els rendiments, les despeses i les responsabilitats de la comunitat (art. 552-1.2 CCCat) i els drets i les quotes es consideren iguals, llevat que es provi el contrari (art. 552-1.3 CCCat).
La comunitat es pot constituir mitjançant (art. 552-2 CCCat): a) un negoci jurídic, per adquisició conjunta per més d'una persona de la propietat o del dret real sobre el qual recau, o per alienació d'una part indivisa amb reserva d'una altra part; b) usucapió; c) disposicions per causa de mort, o d) llei.
Cada cotitular pot disposar de manera lliure del seu dret en la comunitat, el pot alienar o gravar, i pot disposar de l'objecte indeterminat que li correspondrà en el futur, quan es divideixi. Durant la circumstància d'indivisió, però, el nou adquirent no s'incorpora a la comunitat i, per tant, no pot exigir la divisió (art. 552-3 CCCat).
L'article 552-4 del CCCat recull el cas d'alienació a títol onerós del dret del cotitular a favor d'una tercera persona aliena a la comunitat, llevat que en el títol de constitució s'hagi pactat una altra cosa, atorga als altres cotitulars el dret de tanteig per a adquirir-lo pel mateix preu o valor i en les condicions acordades amb la tercera persona. Per aquest motiu, els cotitulars que pretenen efectuar la transmissió han de notificar fefaentment a la resta la decisió d'alienar i les circumstàncies d'aquesta transmissió, perquè, en el termini d'un mes des de la notificació, la resta de cotitulars puguin exercir el seu dret. L'incompliment del que s'acaba de relatar comporta que els altres cotitulars tinguin dret de retracte, que poden exercir en el termini de tres mesos comptats des del moment en què tenen coneixement de l'alienació i de les seves circumstàncies, o des de la data en què s'inscriu la transmissió en el registre que correspon.
Els drets de tanteig i retracte són renunciables, i el mateix títol de constitució de la comunitat els pot excloure. Si la comunitat té per objecte la propietat o un altre dret real sobre béns immobles, l'exclusió o la renúncia anticipada només es pot fer en escriptura pública. Si són més d'un els cotitulars que pretenen exercir-los, els correspon la proporció a llurs drets respectius en la comunitat.
Els titulars poden renunciar a llur dret en la comunitat i aquesta renúncia comporta l'acreixement dels altres cotitulars en proporció amb els drets que tenen sense necessitat d'acceptació expressa, però també hi poden renunciar. En cas que la comunitat tingui per objecte la propietat o un dret real sobre un bé immoble o sobre participacions en societats mercantils, la renúncia també ha de constar en una escriptura pública. Aquest fet no eximeix els renunciants de complir les obligacions anteriors i pendents per raó de la comunitat (art. 552-5 CCCat).
Pel que fa als drets i deures sobre l'objecte de la comunitat, l'article 552-6 del CCCat regula que cada cotitular pot fer ús de l'objecte de la comunitat d'acord amb la seva finalitat social i econòmica, i de manera que no perjudiqui els interessos de la comunitat ni dels altres cotitulars. I no pot modificar l'objecte de la comunitat sense el consentiment dels altres, ni per a millorar-lo. A cada cotitular li pertoquen els fruits i rendiments en proporció amb llur quota. Si els percep només un cotitular, aquest n'ha de retre compte als altres, d'acord amb les normes d'administració de béns aliens.
La norma catalana (art. 552-7 CCCat) determina que l'administració de la comunitat correspon a tots els titulars. I per majoria, segons el valor de llur quota, els cotitulars acorden els actes de l'administració ordinària, que obliguen la minoria dissident. Els actes d'administració extraordinària s'acorden amb una majoria de tres quartes parts de les quotes. I els actes de disposició s'acorden per unanimitat.
Els cotitulars dissidents que es considerin perjudicats per l'acord de la majoria poden acudir a l'autoritat judicial, la qual resol i pot, fins i tot, nomenar un administrador. La responsabilitat dels cotitulars per les obligacions que resulten de llur administració és mancomunada, en proporció a cada quota.
Quant a les despeses (art. 552-8 CCCat), cada titular ha de contribuir, de manera proporcional a la seva quota, a les necessàries per a la conservació, l'ús i el rendiment de l'objecte de la comunitat, i també a les de reforma i millora que hagi acordat la majoria. Els cotitulars que han avançat despeses poden exigir als altres el reemborsament de la part que els correspon més els interessos legals meritats des que es reclamen fefaentment.
La comunitat es pot dissoldre per una de les causes següents (art. 552-9 CCCat): a) la divisió de la cosa o del patrimoni comú; b) la reunió en una sola persona de la totalitat dels drets; c) la destrucció de la cosa comuna o la pèrdua del dret; d) la conversió en una comunitat especial; e) l'acord unànime o renúncia de tots els cotitulars, i f) el venciment del termini o compliment de la condició resolutòria pactats.
En relació amb la divisió de la comunitat, qualsevol cotitular pot exigir la divisió de l'objecte de la comunitat, en qualsevol moment i sense expressar-ne els motius. Tanmateix, els cotitulars poden pactar per unanimitat la indivisió per un termini que no pot superar els deu anys. I l'autoritat judicial, si algun dels cotitulars és menor d'edat o incapaç i la divisió el pot perjudicar, pot establir, de manera raonada, la indivisió per un termini no superior a cinc anys (art. 552-10.1, 552-10.2 i 552-10.3 CCCat).
Tot i així, quan l'objecte sobre el qual recau la comunitat és una nau o un local que es destina a places d'aparcament o a trasters, de manera que cada titular té l'ús d'una plaça o de més d'una, no es pot demanar la divisió, llevat que s'acordi prèviament modificar-ne l'ús i això sigui possible (art. 552.10-4 CCCat).
Pel que fa als efectes de la divisió, segons l'article 552.12, modificat per la Llei 3/2017, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè, aquesta atribueix a cada persona adjudicatària en exclusiva la propietat del bé o del dret adjudicat; la divisió no perjudica terceres persones, que conserven íntegrament llurs drets sobre l'objecte de la comunitat o els que en resulten després de la divisió; els titulars de crèdits contra qualsevol dels cotitulars poden concórrer a la divisió i, si es fa en frau de llurs drets, impugnar-la, però no la poden impedir, i finalment, els cotitulars estan obligats recíprocament i en proporció a llurs drets a garantir la conformitat per defectes jurídics i materials dels béns adjudicats. - V. t.: comunitat de propietaris n f
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca conservació ordinària, n f
- es conservación ordinaria
- en ordinary maintenance
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
Pot tractar-se tant d'operacions correctives o rehabilitacions com d'operacions preventives. En carreteres, poden ser operacions programables o no i es gestionen mitjançant un sistema de gestió de manteniment. Habitualment s'executen sense disposar d'un projecte constructiu.
<Audiovisuals > Plataformes de vídeo a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/314/>
- ca contingut original, n m
- es contenido original, n m
- fr contenu original, n m
- en original content, n
- en original programming, n
<Vídeo a la carta > Continguts audiovisuals>
Definició
<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/314/>
- ca contingut original, n m
- es contenido original, n m
- fr contenu original, n m
- en original content, n
- en original programming, n
<Vídeo a la carta > Continguts audiovisuals>
Definició
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca corba ordinària, n f
- es curva ordinaria
- fr courbe ordinaire
- it curva ordinaria
- en ordinary contour
- de Linie
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca corba ordinària, n f
- es curva ordinaria
- fr courbe ordinaire
- it curva ordinaria
- en ordinary contour
- de Linie
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca corba ordinària, n f
- es curva ordinaria
- fr courbe ordinaire
- it curva ordinaria
- en ordinary contour
- de Linie
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Llengua. Literatura > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca corrector d'originals | correctora d'originals, n m, f
- es corrector de originales
- fr annotateur d'un texte
- en copy-editor
<Llengua. Literatura > Ocupacions>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cortinari, n m
- es cortinario, n m
- fr cortinaire, n m
- en webcap, n
<Enginyeria forestal>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cortinari enfaixat, n m
- ca llenega borda, n f sin. compl.
- es cortinario trivial, n m
- fr cortinaire visqueux, n m
- en girdled webcap, n
- nc Cortinarius trivialis
<Enginyeria forestal>
