Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ortografia" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: huangjiu (transcripció estricta huángjiǔ) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: jiaozi (transcripció estricta jiǎozi) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: shaomai (transcripció estricta shāomài) (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: jiaozi [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: shaomai [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: xialongbao (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: xopsuei (EXEMPLE), n m
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al tractament dels manlleus xinesos:
A. TRACTAMENT DELS MANLLEUS XINESOS
A1. Transcripció de la forma xinesa
Quan s'agafa una forma original xinesa com a denominació catalana, s'hi apliquen aquests principis:
(1) Es transcriu segons el sistema pinyin (perquè és l'estàndard internacional actual de transcripció del xinès).
(2) Se'n suprimeix la indicació de tons (és a dir, els signes diacrítics de determinades vocals), perquè no són interpretables en català. (En general, el manteniment dels tons es recomana només per a usos especialitzats.)
Ex. 1: [xinès] 饺子 --> [transcripció en pinyin] jiǎozi --> [transcripció sense tons] jiaozi
Ex. 2: [xinès] 烧卖 --> [transcripció en pinyin] shāomài --> [transcripció sense tons] shaomai
Ex. 3: [xinès] 黄酒 --> [transcripció en pinyin] huángjiǔ --> [transcripció sense tons] huangjiu
Excepció: Si la forma més coneguda en català (i als països occidentals) no correspon a la transcripció en pinyin de la forma estàndard sinó a una variant, s'adopta aquesta variant. Això passa amb formes dialectals, formes transcrites segons un altre sistema o formes amb una llengua mitjancera. (Ex.: [forma estàndard] diǎnxīn - [forma en català] dimsum (del cantonès); [forma estàndard] dòufu - [forma en català] tofu (a través del japonès?))
A2. Marcatge de la llengua de procedència
Seguint el criteri habitual del TERMCAT, es proposa indicar quina és la llengua de procedència d'un manlleu quan la pronúncia original difereix de manera important de la pròpia d'un parlant català. (No s'hi inclou, doncs, la divergència per neutralització de vocals, ja que en català aquest fenomen té un abast dialectal i no un abast general.)
Aquest marcatge es fa amb els codis ISO de dues lletres; en el cas del xinès, el codi corresponent és zh.
Ex. 1: [català] jiaozi [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [tɕjɑuts])
Ex. 2: [català] shaomai [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [ʂɑumaɪ])
Ex. 3: [català] xialongbao (sense codi perquè en xinès es pronuncia [ɕjɑuluŋpɑu], és a dir de manera similar)
A3. Adaptació de la forma xinesa a l'ortografia catalana
Quan el manlleu té molta tradició en català (es documenta en textos divulgatius o fins i tot en obres lexicogràfiques), s'opta per adaptar-lo a l'ortografia catalana.
Ex. 1: [forma coneguda a Occident] chop suey - [català] xopsuei
Ex. 2: [forma coneguda a Occident] kumquat - [català] cumquat
A4. Gènere gramatical del manlleu
La tria de gènere en català no es pot fer seguint l'original xinès, perquè en xinès no hi ha gènere gramatical. D'acord amb aquests casos, la tria del gènere masculí o femení es fa a partir d'aquests paràmetres:
(1) Gènere suggerit per la denominació en català (per la terminació, el referent amb què s'associa, etc.).
(2) Gènere amb què es documenta majoritàriament en català.
(3) Gènere que hi atribueixen les llengües pròximes.
(4) Consideració del masculí com a gènere no marcat i, per tant, prioritari en cas de dubte.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (i II), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i-ii).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (2): Tractament dels manlleus
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: huangjiu (transcripció estricta huángjiǔ) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: jiaozi (transcripció estricta jiǎozi) (EXEMPLE), n m
- ca A1. Transcripció de la forma xinesa: shaomai (transcripció estricta shāomài) (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: jiaozi [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: shaomai [zh] (EXEMPLE), n m
- ca A2. Marcatge de llengua de procedència: xialongbao (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: cumquat (EXEMPLE), n m
- ca A3. Adaptació a l'ortografia catalana: xopsuei (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al tractament dels manlleus xinesos:
A. TRACTAMENT DELS MANLLEUS XINESOS
A1. Transcripció de la forma xinesa
Quan s'agafa una forma original xinesa com a denominació catalana, s'hi apliquen aquests principis:
(1) Es transcriu segons el sistema pinyin (perquè és l'estàndard internacional actual de transcripció del xinès).
(2) Se'n suprimeix la indicació de tons (és a dir, els signes diacrítics de determinades vocals), perquè no són interpretables en català. (En general, el manteniment dels tons es recomana només per a usos especialitzats.)
Ex. 1: [xinès] 饺子 --> [transcripció en pinyin] jiǎozi --> [transcripció sense tons] jiaozi
Ex. 2: [xinès] 烧卖 --> [transcripció en pinyin] shāomài --> [transcripció sense tons] shaomai
Ex. 3: [xinès] 黄酒 --> [transcripció en pinyin] huángjiǔ --> [transcripció sense tons] huangjiu
Excepció: Si la forma més coneguda en català (i als països occidentals) no correspon a la transcripció en pinyin de la forma estàndard sinó a una variant, s'adopta aquesta variant. Això passa amb formes dialectals, formes transcrites segons un altre sistema o formes amb una llengua mitjancera. (Ex.: [forma estàndard] diǎnxīn - [forma en català] dimsum (del cantonès); [forma estàndard] dòufu - [forma en català] tofu (a través del japonès?))
A2. Marcatge de la llengua de procedència
Seguint el criteri habitual del TERMCAT, es proposa indicar quina és la llengua de procedència d'un manlleu quan la pronúncia original difereix de manera important de la pròpia d'un parlant català. (No s'hi inclou, doncs, la divergència per neutralització de vocals, ja que en català aquest fenomen té un abast dialectal i no un abast general.)
Aquest marcatge es fa amb els codis ISO de dues lletres; en el cas del xinès, el codi corresponent és zh.
Ex. 1: [català] jiaozi [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [tɕjɑuts])
Ex. 2: [català] shaomai [zh] (amb codi perquè en xinès es pronuncia [ʂɑumaɪ])
Ex. 3: [català] xialongbao (sense codi perquè en xinès es pronuncia [ɕjɑuluŋpɑu], és a dir de manera similar)
A3. Adaptació de la forma xinesa a l'ortografia catalana
Quan el manlleu té molta tradició en català (es documenta en textos divulgatius o fins i tot en obres lexicogràfiques), s'opta per adaptar-lo a l'ortografia catalana.
Ex. 1: [forma coneguda a Occident] chop suey - [català] xopsuei
Ex. 2: [forma coneguda a Occident] kumquat - [català] cumquat
A4. Gènere gramatical del manlleu
La tria de gènere en català no es pot fer seguint l'original xinès, perquè en xinès no hi ha gènere gramatical. D'acord amb aquests casos, la tria del gènere masculí o femení es fa a partir d'aquests paràmetres:
(1) Gènere suggerit per la denominació en català (per la terminació, el referent amb què s'associa, etc.).
(2) Gènere amb què es documenta majoritàriament en català.
(3) Gènere que hi atribueixen les llengües pròximes.
(4) Consideració del masculí com a gènere no marcat i, per tant, prioritari en cas de dubte.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, La gastronomia xinesa, una font de nous termes (i II), en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-gastronomia-xinesa-una-font-nous-termes-i-ii).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?
- ca Denominació coincident amb un gentilici: manxego (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un gentilici: parmesà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: asiago (EXEMPLE), n f
- ca Denominació coincident amb un topònim: blarney (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: brie (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: cheshire (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: gloucester (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: idiazabal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: jarlsberg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: monterey (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: rocafort (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: saint-paulin (EXEMPLE), n m
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?
Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:
A. Adaptació de la grafia?
Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Ex.: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.
En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Ex.: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])
B. Majúscula inicial o minúscula?
És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb minúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Ex. 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Ex. 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?
- ca Denominació coincident amb un gentilici: manxego (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un gentilici: parmesà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: asiago (EXEMPLE), n f
- ca Denominació coincident amb un topònim: blarney (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: brie (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: cheshire (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: gloucester (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: idiazabal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: jarlsberg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: monterey (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: rocafort (EXEMPLE), n m
- ca Denominació coincident amb un topònim: saint-paulin (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?
Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:
A. Adaptació de la grafia?
Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Ex.: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.
En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Ex.: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])
B. Majúscula inicial o minúscula?
És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb minúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Ex. 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Ex. 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca dificultat d'ortografia
- en spelling difficulty
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>
<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Aprenentatge i Llenguatge en l'Educació Infantil II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149380_infantil_ii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca falta d'ortografia, n f
- es falta de ortografía, n f
- en misspelling, n
- en spelling error, n
- en spelling mistake, n
<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca falta d'ortografia, n f
- es falta de ortografía, n f
- fr faute d'orthographe, n f
- en spelling error, n
- en spelling mistake, n
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca l'aplicació no pot comprovar l'ortografia o la gramàtica del document
- en the application can't check the spelling or grammar in this document
<Localització > Fraseologia>
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ortografia arbitrària, n f
- es ortografía arbitraria, n f
- fr orthographe arbitraire, n f
- en arbitrary spelling, n
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Aprenentatge i Llenguatge en l'Educació Infantil II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149380_infantil_ii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ortografia intuïtiva, n f
- es ortografía intuitiva, n f
- en intuitive spelling, n
<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>
