Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ostensible" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació
- ca A1. Sufix -ble amb verb conjugació 1: degradable (EXEMPLE), adj
- ca A1. Sufix -ble amb verb conjugació 2: abatible (EXEMPLE), adj
- ca A1. Sufix -ble amb verb conjugació 3: elegible (EXEMPLE), adj
- ca A2. Alta productivitat sufix -ble conjugació 1: acoblable (EXEMPLE), adj
- ca A2. Baixa productivitat sufix -ble conjugació 2: extensible (EXEMPLE), adj
- ca A2. Baixa productivitat sufix -ble conjugació 3: reductible (EXEMPLE), adj
- ca B1. Conjugació 2 amb radical acabat en diftong: prescriptible (EXEMPLE), adj
- ca B1: Conjugació 2 amb radical acabat en grup consonàntic: transmissible (EXEMPLE), adj
- ca B1. Conjugació 2 amb solució culta: cognoscible (EXEMPLE), adj
- ca B2. Grup -ndre amb d epentètica: componible (EXEMPLE), adj
- ca B2. Grup -ndre amb d etimològica: atendible (EXEMPLE), adj
- ca B2. Grup -ndre amb s etimològica: reprensible (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
El sufix -ble del català serveix per a formar adjectius derivats de verbs transitius, als quals aporta el significat "Que pot ser (participi)".
Ex.: liquar - liquable ('Que pot ser liquat'); deglutir - deglutible ('Que pot ser deglutit')
Tot i això, de vegades també s'aplica a verbs preposicionals (que requereixen un complement introduït amb preposició).
Ex.: prescindir (de) - prescindible ('Que se'n pot prescindir'); transitar (per) - transitable ('Que s'hi pot transitar)
A1. Patró de formació
El patró que se segueix per a crear un adjectiu amb el sufix -ble és el següent:
- radical del verb (=forma del verb un cop suprimides la vocal i la r finals de l'infinitiu)
- vocal temàtica (=vocal d'enllaç que pren el radical per combinar-se amb els morfemes, que és característica en cada conjugació verbal)
. En verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar, com ara degradar): a
. En verbs de la 2a conjugació (acabats en -er o -re, com ara abatre): i [També e, amb altres morfemes]
. En verbs de la 3a conjugació (acabats en -ir, com ara elegir): i
- -ble
Ex. 1(1a conj.): degradar - degrad-a-ble
Ex. 2 (2a conj.): abatre - abat-i-ble
Ex. 3 (3a conj.): elegir - eleg-i-ble
A2. Productivitat segons la conjugació
El sufix -ble és molt productiu per a la creació d'adjectius, especialment aplicat a verbs de la 1a conjugació.
Ex. 1: acoblable - acoblar
Ex. 2: auditable - auditar
En canvi, en el cas de verbs de la segona conjugació i de la tercera és força menys productiu, motiu pel qual pot generar dubtes sobre la forma de l'adjectiu resultant.
De fet, amb una certa freqüència els adjectius amb -ble relacionats amb verbs d'aquestes conjugacions no tenen una formació regular.
Ex. 1: extensible - estendre (i no *estendible)
Ex. 2: reductible - reduir (i no *reduïble)
B. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ
B1. Generalitats
La dificultat de crear adjectius amb -ble incideix especialment en la segona conjugació, possiblement per l'abundància de radicals acabats amb diftong i pels grups consonàntics a què dona lloc la terminació -re.
Com a conseqüència, sovint el derivat amb -ble no es crea sobre la forma catalana sinó que és una forma culta presa directament del llatí.
Ex. 1 (radicals amb diftong final): veure - visible (llatí visibilis); prescriure - prescriptible (llatí prescriptibilis)
Ex. 2 (grups consonàntics): transmetre - transmissible (llatí transmissibilis); ometre - omissible (llatí omissibilis)
Ex. 3 (altres): conèixer - cognoscible(llatí cognoscibilis)
En determinats casos, la forma culta no està presa directament del llatí, sinó que està creada per analogia sobre una base llatina.
Ex.: estendre - extensible (base llatina relacionada extensus)
B2. Grup -ndre: Situació
Dins dels verbs que presenten dificultats específiques per a la creació d'adjectius per mitjà del sufix -ble hi ha el cas dels infinitius acabats en -ndre. Aquest grup presenta dos aspectes problemàtics:
En primer lloc, que en aquest grup hi conflueixen verbs que presenten la d interconsonàntica per raons etimològiques (ja era present en l'original llatí) i verbs que la presenten com a epèntesi històrica per a fer pronunciable el segment -nre resultant de l'evolució lingüística del llatí al català.
. Aquesta doble naturalesa determina la presència o l'absència de d en el derivat normatiu quan pren com a referència la forma llatina.
Ex. 1 (d etimològica): vendre (llatí vendere) - vendible; atendre (llatí attendere) - atendible
Ex. 2 (d epentètica): compondre (llatí componere) - componible
En segon lloc, que en alguns casos l'adjectiu llatí corresponent no presenta un radical amb d final sinó un radical amb s, fet que determina que la forma culta del català corresponent prengui igualment s.
Ex. 1: comprendre (llatí comprehendere) > comprensible (llatí comprehensibilis)
Ex. 2: confondre (llatí confundere) > confusible (llatí confusibilis)
Ex. 3: reprendre (llatí reprehendere) > reprensible (llatí reprehensibilis)
Ex. 4: difondre (llatí diffundere) > difusible (sobre el llatí fusus)
Tots aquests adjectius, ja recollits en el diccionari normatiu, no són el resultat de l'aplicació de mecanismes de derivació propis del català sinó que són formes cultes justificades per l'etimologia.
B3. Grup -ndre: Creació de noves formes
Com s'ha d'actuar quan cap diccionari de referència recull un adjectiu amb el sufix -ble a partir d'un verb acabat en -ndre?
D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, hi ha dues grans possibilitats per a crear aquesta forma adjectiva nova:
(1) Seguir el patró habitual del català (radical + vocal temàtica + ble). Com que es parteix només del català, s'interpreta que la d forma part del radical, ja que és la forma que queda un cop suprimida la marca d'infinitiu.
Ex.: aprendre - aprendible; ofendre - ofendible
(2) Buscar la forma etimològica llatina i adaptar-la amb el sistema habitual (simplificació de grups consonàntics, conversió del sufix -bilis en -ble, etc.)
Ex.: aprendre - aprensible (llatí aprehensibilis); ofendre - ofensible (llatí offensibilis)
Finalment, encara hi ha l'opció de buscar un sufix alternatiu propi del català, com és el sufix -dor: A més d'un sentit actiu més habitual, -dor també pot prendre el sentit passiu 'Que pot ser [participi]'. Hi ha diverses formes amb aquest sentit passiu ja recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: entendre - entenedor ('Que pot ser entès'); aprendre - aprenedor ( 'Que pot ser après')
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca acord sostenible, n m
- es acuerdo sostenible, n m
- en sustainable agreement, n
<02.Procés de mediació > 04.Fases. Resultats>
Definició
Nota
- Un acord és sostenible, per exemple, si econòmicament és viable fins i tot en un escenari en què hagin canviat les circumstàncies.
<Indústria dels plàstics i el cautxú>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca adhesiu sensible a la pressió, n m
- es adhesivo sensible a la presión
- fr adhésif sensible à la pression
- en pressure sensitive adhesive
<Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca agricultura sostenible, n f
- es agricultura sostenible, n f
- fr agriculture durable, n f
- en sustainable agriculture, n
- en sustainable farming, n
<Emergència climàtica > Mitigació i adaptació al canvi climàtic>
Definició
<Medi ambient > Clima > Emergència climàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca agricultura sostenible, n f
- es agricultura sostenible, n f
- fr agriculture durable, n f
- en sustainable agriculture, n
- en sustainable farming, n
<Emergència climàtica > Mitigació i adaptació al canvi climàtic>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca ajuda contextual, n f
- ca ajuda sensible al context, n f
- es ayuda contextual
- es ayuda sensible al contexto
- fr aide contextuelle
- en context-sensitive help
- en contextual help
<Localització > Terminologia>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca alicates extensibles, n f pl
- es alicate extensible, n m
- es alicate pico loro, n m sin. compl.
- es pico de loro, n m sin. compl.
- es tenaza de apertura múltiple, n f sin. compl.
- fr pince becro, n f
- fr pince multiple, n f
- fr pince multiprise, n f
- en adjustable pliers, n pl
- en arc-joint pliers, n pl
- en Channellocks, n pl
- en gland pliers, n pl
- en groove-joint pliers, n pl
- en multi-grips, n pl
- en multiple slip joint plier, n
- en plumber's pliers, n pl
- en pump pliers, n pl
- en tongue-and-groove pliers, n pl
- eu aho zabalgarriko aliketak, n
- eu aliketa zabalgarri, n sin. compl.
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a les penicil·lines sensibles a la penicil·linasa, n f
- en penicillinase-sensitive penicillins allergy, n
- cod 294492003
<Al·lergologia>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca anèmia sensible a la piridoxina hipocròmica
- en pyridoxine-responsive hypochromic anemia
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics>
<Informàtica>, <Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca aprendible, adj
- ca aprensible, adj
- es aprendible, adj
- fr apprenable, adj
- en learnable, adj
<Informàtica>, <Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>
