Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "p��blic" dins totes les àrees temàtiques

bé públic bé públic

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  bé públic, n m
  • ca  bé col·lectiu, n m sin. compl.
  • es  bien colectivo, n m
  • es  bien público, n m
  • fr  bien collectif, n m
  • fr  bien public, n m
  • en  public good, n
  • en  social good, n

<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució>

Definició
Bé que presenta les característiques de no rivalitat i/o de no excloïbilitat.

Nota

  • D'acord amb aquesta doble característica, el fet que una persona consumeixi un bé públic no impedeix que d'altres també ho facin (per exemple, l'enllumenat públic) i que tots els membres de la societat el consumeixin en la mateixa quantitat (per exemple, la defensa nacional).
bé públic global bé públic global

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  bé públic global, n m
  • ca  bé públic mundial, n m
  • es  bien público global
  • es  bien público internacional
  • es  bien público mundial
  • es  BPM sigla
  • fr  bien collectif mondial
  • fr  bien commun universel
  • fr  bien public mondial
  • fr  BPM sigla
  • it  bene pubblico globale
  • it  bene pubblico mondiale
  • en  global public good
  • en  GPG sigla
  • ar  منافع عامة عالمية

<Àmbits de cooperació i conflicte>

Definició
Bé públic que genera beneficis universals o gairebé universals, sense limitació de fronteres ni l'exclusió de grups de persones o de generacions.

Nota

  • 1. Des dels anys vuitanta del segle XX, es considera que els béns públics globals formen part de l'agenda internacional, atès que per a produir-los cal un esforç conjunt de tots els actors internacionals.
  • 2. Són exemples de béns públics globals l'ajut humanitari, el coneixement, el desenvolupament, els drets humans, l'estabilitat dels mercats financers, la pau, la seguretat internacional o determinats aspectes del medi ambient.
  • 3. L'economista nord-americà Joseph Stiglitz va ser pioner de l'estudi teòric del concepte de bé públic global.
bé públic impur bé públic impur

<Economia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bé públic impur, n m
  • es  bien público impuro
  • es  bien público mixto
  • fr  bien public impur
  • fr  bien public mixte
  • en  impure public good

<Economia>

Definició
Bé públic que presenta en un grau no absolut les característiques de no-rivalitat i/o de no-excloïbilitat.
bé públic impur bé públic impur

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bé públic impur, n m
  • es  bien público impuro, n m
  • en  impure public good, n

<Fiscalitat>

Definició
Bé públic parcialment rival o excloïble.
bé públic local bé públic local

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bé públic local, n m
  • es  bien público local, n m
  • en  local public good, n

<Fiscalitat>

Definició
Bé públic el consum del qual es limita als residents d'una zona o jurisdicció.
bé públic pur bé públic pur

<Economia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bé públic pur, n m
  • es  bien público puro
  • fr  bien public pur
  • en  pure public good

<Economia>

Definició
Bé públic que presenta alhora i en un grau absolut les característiques de no-rivalitat i de no-excloïbilitat.
bé públic pur bé públic pur

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bé públic pur, n m
  • es  bien público puro, n m
  • en  pure public good, n

<Fiscalitat>

Definició
Bé absolutament no rival i no excloïble.
banca pública banca pública

<Economia > Finances > Institucions financeres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  banca pública, n f
  • es  banca pública, n f
  • en  public bank, n
  • en  state bank, n

<Economia > Finances > Institucions financeres>

Definició
Conjunt d'entitats financeres en què l'Estat o una altra Administració pública té el control polític o de les accions.
banys públics banys públics

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  banys públics, n m pl
  • es  baños públicos
  • fr  bains publics
  • en  bathing establishment
  • en  public baths

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Establiment on es poden prendre banys i diverses cures d'hidroteràpia.
càrrec públic càrrec públic

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  càrrec públic, n m
  • es  cargo público, n m

<Dret administratiu > Personal al servei de l'Administració>

Definició
Posició que ocupa una autoritat o un treballador públic, que comporta l'exercici d'un conjunt de funcions que li són assignades.