Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "padró" dins totes les àrees temàtiques
<Treball>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca 0 CRITERI desocupació o atur?
- es desempleo, n m
- es paro, n m
- fr chômage, n m
- fr privation d'emploi, n f
- it disoccupazione, n f
- pt desemprego, n m
- en unemployment, n
<Treball>
Definició
Els motius de la preferència de desocupació respecte a atur són els següents:
(1) És una forma no interferida, mentre que atur és un calc del castellà.
(2) Permet establir una relació formal amb l'antònim ocupació.
(3) Diverses llengües presenten una solució paral·lela (castellà desempleo, italià disoccupazione, portuguès desemprego i anglès unemployment).
Es descarta la possibilitat d'especialitzar semànticament cada forma (per exemple, segons si la inactivitat és voluntària o forçosa o bé si les persones inactives han tingut abans feina o no). El motiu de descartar l'especialització és que els usos de desocupació i atur en català (i els usos de les formes paral·leles en llengües del nostre entorn) no responen a aquests criteris.
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI mare de dia o pare de dia?
- es (mare de dia) asistente maternal, n f
- es (mare de dia) madre de día, n f
- es (pare de dia) asistente maternal, n m
- es (pare de dia) padre de día, n m
- fr (mare de dia) assistante maternelle, n f
- fr (mare de dia) maman de jour, n f
- fr (pare de dia) assistant maternel, n m
- fr (pare de dia) papa de jour, n m
- en (mare de dia, pare de dia) childminder, n
- en (mare de dia, pare de dia) parental assistant, n
- en (mare de dia, pare de dia) child minder, n var. ling.
- de (mare de dia) Tagesmutter, n f
- de (pare de dia) Tagesvater, n m
<Ciències socials > Educació>
Definició
- Una mare de dia (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una dona o un home que ofereix en un ambient familiar, sovint casa seva, un servei professional i personalitzat d'atenció i cura a grups reduïts d'infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys.
. Els equivalents castellans són asistente maternal i madre de día; els francesos, assistante maternelle i maman de jour; els anglesos, childminder (amb la variant gràfica child minder) i parental assistant, i l'alemany, Tagesmutter.
En canvi, un pare de dia (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és exclusivament un home que treballa com a mare de dia.
. Els equivalents castellans són asistente maternal i padre de día; els francesos, assistant maternel i papa de jour; els anglesos, childminder (amb la variant gràfica child minder) i parental assistant, i l'alemany, Tagesvater.
El tractament que s'hi ha donat, doncs, és invers a l'habitual en les llengües romàniques, ja que en aquest cas el valor genèric no el té la forma masculina sinó la forma femenina. D'aquesta manera, mares de dia designa tant el col·lectiu de persones que exerceixen aquesta professió com únicament les dones que ho fan, mentre que pares de dia designa només els homes.
Ex.: La majoria de mares de dia es basen en el joc i el moviment lliure i el respecte al ritme de cada infant.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) La gran majoria de persones que exerceixen aquesta professió són dones, amb una presència d'homes testimonial.
(2) El fet que les bases dels sintagmes siguin diferents (pare/mare) fa més detonant encara utilitzar la forma masculina amb un valor genèric per a tot el col·lectiu.
(3) Correspon a l'ús habitual en el sector i en els mitjans de comunicació.
(4) Es documenta aquest mateix ús en altres llengües.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats criança de dia (per fer referència al servei de cura d'infants que ofereix una mare de dia) i llar de criança (per fer referència a l'espai en què es duu a terme l'activitat).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de mare de dia i pare de dia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, De mare no només n'hi ha una: les mares de dia, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/mare-no-nomes-nhi-ha-una-les-mares-dia).
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca alopècia androgènica femenina, n f
- ca alopècia de patró femení, n f sin. compl.
- es alopecia androgénica, n f
- fr alopécie androgénique, n f
- en androgenic alopecia, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>
Definició
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca alopècia androgènica masculina, n f
- ca alopècia de patró masculí, n m sin. compl.
- ca alopècia hereditària, n f sin. compl.
- ca alopècia hipocràtica, n f sin. compl.
- ca efluvi androgènic, n m sin. compl.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca alopècia androgènica masculina, n f
- ca alopècia de patró masculí, n m sin. compl.
- ca alopècia hereditària, n f sin. compl.
- ca alopècia hipocràtica, n f sin. compl.
- ca efluvi androgènic, n m sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Endocrinologia i nutrició>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arbre pare, n m
- ca arbre mare, n m sin. compl.
- es árbol padre, n m
- fr porte-graine, n m
- fr porte-graines, n m
- fr semencier, n m
- en seed tree, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca arquetip, n m
- ca arquetipus, n m sin. compl.
- ca patró, n m sin. compl.
- es arquetipo
- en archetype
<Arqueologia > Treball de laboratori > Escultura>
Definició
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>
- ca atur, n m
- ca desocupació, n f
- es desempleo
- es desocupación
- es paro
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca atur, n m
- ca desocupació, n f sin. compl.
- es desempleo
- es desocupación
- es paro
- en unemployment
<Assegurances > Assegurança pública>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca atur, n m
- ca desocupació, n f sin. compl.
- es desempleo
- es desocupación
- es paro
- en unemployment
<Economia i empresa>
