Cercaterm

Nota

• Àmbit: Països Catalans | Àmbit: Catalunya
• Amb aquesta denominació es coneixia en moltes viles i llocs de Catalunya, com també a Mallorca i València, els magistrats propis del municipi medieval, ja des del segle XIII. En certa manera, cal relacionar-los amb els síndics o procuradors del període premunicipal, que també eren dos. Segons el lloc, rebien noms diversos: paers a les Terres de Ponent com ara Lleida, Cervera i Balaguer; consellers a Barcelona i en llocs de la Catalunya Central com ara Manresa, Igualada i Vic; cònsols en poblacions del nord del Principat com ara Perpinyà, Puigcerdà, la Seu d'Urgell i Castelló d'Empúries, a més de Tarragona i Montblanc, i procuradors a Tortosa. Al marge de les fluctuacions que s'observen en algunes localitats, la denominació més estesa a Catalunya fou la de jurat (més rarament, aquest terme s'usà per a designar els membres dels consells). Aquests magistrats eren elegits per un any i en un nombre reduït, dos com a mínim, i així es distingia el jurat primer o jurat major del jurat segon o jurat menor. En acabar el mandat, havien de respondre de la gestió que havien dut a terme.
  El càrrec de jurat era retribuït, de manera que els jurats tenien assignat un salari fix que inicialment no era gaire elevat. A partir d'un moment determinat, l'exercici del càrrec implicà l'ús d'una indumentària específica, com eren les gramalles o altres robes o elements distintius.
  1. L'ELECCIÓ DEL JURAT. Normalment elegien els jurats els homes dels llocs en el Consell General, com a màxims representants de llurs comunitats respectives, sovint en una festivitat determinada; tanmateix, en alguns llocs, ho feia el senyor, de vegades després d'una terna prèvia presentada pels càrrecs cessants. Normalment eren elegits per mitjà del sistema d'insaculació, per cooptació o per un sistema mixt, de manera paritària entre tots tres.
  El nom de jurat prové del fet que, tot just elegits, abans de prendre possessió dels càrrecs, havien de jurar davant del senyor o del batlle que actuarien lleialment, o bé fidelment (en els altres dos casos), i que ho farien tenint cura dels drets de la senyoria i dels veïns. Una vegada elegits, com a norma general, estaven obligats a acceptar el càrrec sota pena d'una multa si no ho feien.
  2. EL RÈGIM D'INCOMPATIBILITATS. Una altra qüestió que cal tenir en compte en l'elecció dels jurats és el règim d'incompatibilitats que hi podia haver en el lloc, per bé que no es coneix cap règim general i només es té notícia d'algun sistema particular d'uns llocs determinats. Efectivament, segons aquests comptats sistemes existents, no podien ser jurats alhora dos germans, ni un pare i el seu fill, i tampoc un sogre i el seu gendre, ni dos cunyats; eren inhàbils els cecs, qui hagués estat condemnat a presó pel batlle o el senyor sempre que no fos per deutes (cas en què no hi havia cap impediment), qui degués alguna cosa a la universitat, si no ho havia liquidat tot vuit dies abans de fer-se l'extracció; i no ho podien ser el mateix any dos germans, pare i fill, ni dos cunyats si vivien les dues esposes.
  3. LES FUNCIONS DELS JURATS. Era una magistratura municipal mancomunada, de manera que tots dos jurats havien d'intervenir conjuntament, llevat d'alguna excepció o per qüestions menors purament formals. És difícil atribuir al jurat primer o major alguna preeminència respecte del segon, si no és, per exemple, en qüestions com ara el fet de tenir el seient al costat del batlle en les reunions dels consells, o que corresponia al primer dirigir les sessions, o que hi tenia la iniciativa a l'hora de formular propostes i ordenar les votacions. Tampoc no es pot dir que el jurat primer fos el president del municipi, ja que la presidència dels òrgans del municipi era ocupada, com a norma general, pel batlle.
  Una altra excepció era que normalment un sol d'ells, sense distinció entre el primer i el segon, formava part dels patronats creats per a regir capellanies parroquials o confraries. Salvades aquestes excepcions, en general intervenien tots dos jurats, i bàsicament la missió que tenien era el govern municipal, la defensa dels veïns i de la universitat i dels interessos d'aquests.
  Els àmbits d'actuació dels òrgans municipals fonamentalment eren tres -l'ordre polític, l'administració dels béns de la universitat i la defensa general dels interessos comunitaris davant del senyor i de tercers. Malgrat tot, sempre eren competències compartides entre els jurats i els consells i, de fet, en darrer terme, el Consell General era qui decidia sobre «lo regimen y bona administracio dela cosa publica». No obstant això, és obvi que els jurats eren els caps naturals de la comunitat i que, de fet, proposaven les línies de conducta i les actuacions que s'havien de dur a terme, però sempre amb la supervisió del Consell General. Ara bé, havien d'informar sobre els afers de la comunitat i sotmetre'ls a la consideració del Consell General. Així, les Cartes de Benissanet i Miravet especifiquen que els jurats eren els encarregats de presentar propostes al Consell General, informar-les i, després, sotmetre-les a votació. Fins i tot en les facultats judicials que se'ls podia atribuir quant al judici de prohoms, sempre intervenien acompanyats de prohoms o consellers.
  D'una manera més concreta, pel que fa al govern municipal, podien posar cots i bans i imposar «calònies», després de l'autorització senyorial prèvia; se'ls concedien plenes facultats per recaptar tributs municipals i embargar béns dels deutors; els corresponia reconèixer els pesos i mesures juntament amb el batlle; dictaven ordinacions per a regular els diferents aspectes del govern municipal, i havien de custodiar a casa seva les dones reus d'algun delicte mentre no eren jutjades.
  4. LA SUBSTITUCIÓ DELS JURATS. Quan un jurat no podia exercir el seu càrrec per malaltia, mort o absència, apareixia el jurat «subrogat» o substitut, que havia de ser un prohom conseller de la universitat. El substitut era nomenat amb el mateix sistema que el substituït, i si l'absència ja era definitiva exercia pel temps que li restava de mandat.