Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pallard" dins totes les àrees temàtiques

ànec collverd ànec collverd

<Zoologia > Ocells>, <Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec collverd, n m
  • es  ánade azulón
  • fr  canard colvert
  • en  mallard
  • de  Stockente
  • nc  Anas platyrhynchos

<00 Fitxa il·lustrada>, <03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

ànec collverd ànec collverd

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  ànec collverd, n m
  • es  ánade azulón
  • es  ánade real
  • fr  canard colvert
  • it  germano reale
  • en  mallard
  • de  Stockente
  • nc  Anas platyrhynchos

<Zoologia > Ocells>

Definició
Ocell de l'ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, d'uns 58 cm de llargària, amb el bec groc verdós, el cap i el coll d'un verd fosc brillant, amb un collar blanc, el pit porpra i el cos gris pàl·lid.

Nota

  • L'ànec collverd viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques. La femella i l'immatur són de color bru.
ànec collverd ànec collverd

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ànec collverd, n m
  • es  ánade real, n m, f
  • fr  canard colvert, n m
  • en  mallard duck, n
  • en  wild duck, n
  • nc  Anas platyrhynchos

<Enginyeria forestal>

apallar apallar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  apallar, v tr
  • es  dar paja
  • fr  affourager
  • en  fodder, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Escampar palla pel terra i la menjadora d'un estable, una cort o un corral, o pel covador d'un corral, perquè serveixi de jaç i aliment al bestiar i l'aviram que s'hi allotja.
arpella de la Reunió arpella de la Reunió

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  arpella de la Reunió, n f
  • es  aguilucho lagunero de Reunión
  • fr  busard de Maillard
  • en  Reunion marsh-harrier
  • de  Réunionweihe
  • nc  Circus maillardi

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

artèries digitals palmars comunes artèries digitals palmars comunes

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  artèries digitals palmars comunes, n f pl

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Definició
Origen, arc palmar superficial; branques, digital palmar pròpia; distribució, dits i ungles.
artèries digitals palmars pròpies artèries digitals palmars pròpies

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  artèries digitals palmars pròpies, n f pl
  • ca  artèries digitals col·laterals, n f pl sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Definició
Origen, digitals palmars comunes; distribució, costat dels dits i matriu de les ungles.
artèries metacarpianes palmars artèries metacarpianes palmars

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  artèries metacarpianes palmars, n f pl
  • ca  artèries interòssies palmars, n f pl sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Definició
Origen, arc palmar profund; distribució, músculs interossis, ossos metacarpians i segon, tercer i quart músculs lumbricals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara, n f
  • ca  agave, n f sin. compl.
  • ca  donarda, n f sin. compl.
  • ca  escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
  • ca  espigot (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  penquer (tija florífera), n m sin. compl.
  • ca  pita, n f sin. compl.
  • ca  pitalassa, n f sin. compl.
  • ca  pitera, n f sin. compl.
  • ca  àloe, n m alt. sin.
  • ca  atzavara de tanques, n f alt. sin.
  • ca  ballarí (flor), n m alt. sin.
  • ca  ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  donardera, n f alt. sin.
  • ca  escarxot, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
  • ca  figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
  • ca  fil i agulla, n m/f alt. sin.
  • ca  guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  maguei, n m alt. sin.
  • ca  pita americana, n f alt. sin.
  • ca  pitera borda, n f alt. sin.
  • ca  piterassa, n f alt. sin.
  • ca  piteres, n f pl alt. sin.
  • ca  pitó (tija florífera), n m alt. sin.
  • ca  platanera borda, n f alt. sin.
  • ca  punyalera, n f alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  agabe, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  arxavara, n f var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  atzavera, n f var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  espada de foc, n f var. ling.
  • ca  fil-i-agulla, n m/f var. ling.
  • ca  filiagulla, n m/f var. ling.
  • ca  pitrera, n f var. ling.
  • nc  Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balada, n f
  • es  balada
  • en  ballad

<Música>

Definició
Cançó de naturalesa romàntica sovint amb un senzill acompanyament instrumental.