Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pallard" dins totes les àrees temàtiques

fallar fallar

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fallar, v tr
  • es  fallar
  • fr  manquer
  • en  miss, to

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Errar un intent de puntuar en el transcurs d'una prova, un encontre o una competició.
figuera de moro figuera de moro

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  figuera de moro, n f
  • ca  figa de moro (fruit), n f sin. compl.
  • ca  figa de pala (fruit), n f sin. compl.
  • ca  figuera de pala, n f sin. compl.
  • ca  figuerassa, n f sin. compl.
  • ca  nopal, n m sin. compl.
  • ca  palera, n f sin. compl.
  • ca  ballarí (flor), n m alt. sin.
  • ca  figa d'Índia, n f alt. sin.
  • ca  figa d'Índia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  figa palera (fruit), n f alt. sin.
  • ca  figuera d'indi, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'Índia, n f alt. sin.
  • ca  figuera de pic, n f alt. sin.
  • ca  figuera de pics, n f alt. sin.
  • ca  figuera de punxa, n f alt. sin.
  • ca  figuera palera, n f alt. sin.
  • ca  figuera punxona, n f alt. sin.
  • ca  figueres de pala, n f pl alt. sin.
  • ca  figueres paleres, n f pl alt. sin.
  • ca  figues de moro (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  nopalera, n f alt. sin.
  • ca  pala (cladodi), n f alt. sin.
  • ca  pales de figuera palera (cladodi), n f pl alt. sin.
  • ca  pita de moro, n f alt. sin.
  • ca  chumba, n f var. ling.
  • ca  figa-pala, n f var. ling.
  • ca  figa-palera, n f var. ling.
  • ca  figuera de palo, n f var. ling.
  • ca  figuera de xumbos, n f var. ling.
  • ca  palera chumba, n f var. ling.
  • ca  xumba, n f var. ling.
  • nc  Opuntia maxima Mill.
  • nc  Opuntia ficus-barbarica A. Berger var. ling.
  • nc  Opuntia ficus-indica auct. var. ling.

<Botànica > cactàcies>

figuera de moro figuera de moro

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  figuera de moro, n f
  • ca  figa de moro (fruit), n f sin. compl.
  • ca  figa de pala (fruit), n f sin. compl.
  • ca  figuera de pala, n f sin. compl.
  • ca  figuerassa, n f sin. compl.
  • ca  nopal, n m sin. compl.
  • ca  palera, n f sin. compl.
  • ca  ballarí (flor), n m alt. sin.
  • ca  figa d'Índia, n f alt. sin.
  • ca  figa d'Índia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  figa palera (fruit), n f alt. sin.
  • ca  figuera d'indi, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'Índia, n f alt. sin.
  • ca  figuera de pic, n f alt. sin.
  • ca  figuera de pics, n f alt. sin.
  • ca  figuera de punxa, n f alt. sin.
  • ca  figuera palera, n f alt. sin.
  • ca  figuera punxona, n f alt. sin.
  • ca  figueres de pala, n f pl alt. sin.
  • ca  figueres paleres, n f pl alt. sin.
  • ca  figues de moro (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  nopalera, n f alt. sin.
  • ca  pala (cladodi), n f alt. sin.
  • ca  pales de figuera palera (cladodi), n f pl alt. sin.
  • ca  pita de moro, n f alt. sin.
  • ca  chumba, n f var. ling.
  • ca  figa-pala, n f var. ling.
  • ca  figa-palera, n f var. ling.
  • ca  figuera de palo, n f var. ling.
  • ca  figuera de xumbos, n f var. ling.
  • ca  palera chumba, n f var. ling.
  • ca  xumba, n f var. ling.
  • nc  Opuntia maxima Mill.
  • nc  Opuntia ficus-barbarica A. Berger var. ling.
  • nc  Opuntia ficus-indica auct. var. ling.

<Botànica > cactàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gallarda, n f
  • es  galliarde
  • fr  galliarde
  • it  gagliarda

<Música>

Definició
Antiga dansa de tipus senyorial de ritme viu i alegre estesa per Europa, especialment a França, als segles XVI i XVII.
gallarda gallarda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallarda, n f
  • nc  Gaillardia Foug.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallarda, n f
  • nc  Gaillardia Foug.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gallarda, n f
  • es  gallarda, n f

<Educació musical>

hemiplegia alterna hemiplegia alterna

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>, <Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hemiplegia alterna, n f
  • ca  estauroplegia, n f sin. compl.
  • ca  hemiplegia encreuada, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Gubler-Millard, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>, <Fisioteràpia>

Definició
Hemiplegia produïda per una lesió de la via piramidal en el seu trajecte pel tronc cerebral (peduncles cerebrals, protuberància anular i bulb raquidi). En aquesta regió, la situació dels fascicles piramidals, tan propers als nuclis d'origen dels parells cranials, l'hemiplegia s'associa amb paràlisi nuclear i es produeixen síndromes complexes diverses.

Nota

  • La denominació estauroplegia està formada a partir de staurós 'creu' i de -plegia.
herba de la mel herba de la mel

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la mel, n f
  • ca  herba de la prunel·la, n f alt. sin.
  • ca  herba de mel, n f alt. sin.
  • ca  herba del traïdor, n f alt. sin.
  • ca  herba mel, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba melosa, n f alt. sin.
  • ca  herbes de paller, n f pl alt. sin.
  • ca  mel, n f alt. sin.
  • ca  meliques, n f pl alt. sin.
  • ca  prunel·la muntanyenca, n f alt. sin.
  • ca  prunella pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  prunel·la pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  xaiets, n m pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  • nc  Prunella hastifolia Brot. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba de la mel herba de la mel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la mel, n f
  • ca  herba de la prunel·la, n f alt. sin.
  • ca  herba de mel, n f alt. sin.
  • ca  herba del traïdor, n f alt. sin.
  • ca  herba mel, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  herba melosa, n f alt. sin.
  • ca  herbes de paller, n f pl alt. sin.
  • ca  mel, n f alt. sin.
  • ca  meliques, n f pl alt. sin.
  • ca  prunel·la muntanyenca, n f alt. sin.
  • ca  prunella pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  prunel·la pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  xaiets, n m pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
  • nc  Prunella hastifolia Brot. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>