Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "palometa" dins totes les àrees temàtiques

bonítol bonítol

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bonítol, n m
  • ca  albacora, n f sin. compl.
  • ca  bonítol de ventre ratllat, n m sin. compl.
  • ca  bonítol petit, n m sin. compl.
  • ca  bonitolet, n m sin. compl.
  • ca  bonitoló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fumadell [petit], n m sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  melva, n f sin. compl.
  • ca  palometa, n f sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  vapora, n f sin. compl.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  bonítalo, n m var. ling.
  • ca  bonito, n m var. ling.
  • ca  bonitol, n m var. ling.
  • ca  bonitol de ventre ratllat, n m var. ling.
  • ca  bonitol petit, n m var. ling.
  • ca  bonitu, n m var. ling.
  • ca  bonyitol, n m var. ling.
  • ca  bonyítol, n m var. ling.
  • ca  bronítol, n m var. ling.
  • ca  lista, n f var. ling.
  • ca  palomita, n f var. ling.
  • ca  palumida, n f var. ling.
  • nc  Sarda sarda
  • nc  Pelamys sarda var. ling.
  • nc  Scomber sarda var. ling.
  • es  bonito
  • es  bonito atlántico
  • es  listado
  • fr  bonite à dos rayé
  • fr  bonitou
  • fr  pélamide
  • it  palamita
  • en  Atlantic bonito
  • en  belted bonito
  • de  pelamid

<Peixos > Escòmbrids>

bonítol bonítol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bonítol, n m
  • ca  albacora, n f sin. compl.
  • ca  bonítol de ventre ratllat, n m sin. compl.
  • ca  bonítol petit, n m sin. compl.
  • ca  bonitolet, n m sin. compl.
  • ca  bonitoló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fumadell [petit], n m sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  melva, n f sin. compl.
  • ca  palometa, n f sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  vapora, n f sin. compl.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  bonítalo, n m var. ling.
  • ca  bonito, n m var. ling.
  • ca  bonitol, n m var. ling.
  • ca  bonitol de ventre ratllat, n m var. ling.
  • ca  bonitol petit, n m var. ling.
  • ca  bonitu, n m var. ling.
  • ca  bonyitol, n m var. ling.
  • ca  bonyítol, n m var. ling.
  • ca  bronítol, n m var. ling.
  • ca  lista, n f var. ling.
  • ca  palomita, n f var. ling.
  • ca  palumida, n f var. ling.
  • nc  Sarda sarda
  • nc  Pelamys sarda var. ling.
  • nc  Scomber sarda var. ling.
  • es  bonito
  • es  bonito atlántico
  • es  listado
  • fr  bonite à dos rayé
  • fr  bonitou
  • fr  pélamide
  • it  palamita
  • en  Atlantic bonito
  • en  belted bonito
  • de  pelamid

<Peixos > Escòmbrids>

castanyola castanyola

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  castanyola, n f
  • ca  saputa, n f sin. compl.
  • es  japuta
  • es  palometa
  • fr  grande castagnole
  • en  atlantic pomfret
  • nc  Brama brama

<Peixos>

Definició
Peix teleosti, perciforme, de la família dels bràmids, pla, negrós, de 20 a 70 centímetres de llarg.
castanyola castanyola

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyola, n f
  • ca  brama, n f sin. compl.
  • ca  jonça, n f sin. compl.
  • ca  palometa, n f sin. compl.
  • ca  castagnola, n f var. ling.
  • ca  castaño, n m var. ling.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  coracina, n m var. ling.
  • ca  coracino, n m var. ling.
  • ca  japuta, n f var. ling.
  • ca  saputa, n f var. ling.
  • ca  xaputa, n f var. ling.
  • nc  Brama brama
  • nc  Brama raii var. ling.
  • nc  Brama raji var. ling.
  • nc  Brama rayi var. ling.
  • nc  Lepidotus Catalonicus var. ling.
  • es  castañola
  • es  japuta
  • es  palometa
  • es  saputa
  • fr  grande castagnole
  • en  atlantic pomfret
  • en  Atlantic pomfret

<Peixos > Bràmids>

castanyola castanyola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyola, n f
  • ca  brama, n f sin. compl.
  • ca  jonça, n f sin. compl.
  • ca  palometa, n f sin. compl.
  • ca  castagnola, n f var. ling.
  • ca  castaño, n m var. ling.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  coracina, n m var. ling.
  • ca  coracino, n m var. ling.
  • ca  japuta, n f var. ling.
  • ca  saputa, n f var. ling.
  • ca  xaputa, n f var. ling.
  • nc  Brama brama
  • nc  Brama raii var. ling.
  • nc  Brama raji var. ling.
  • nc  Brama rayi var. ling.
  • nc  Lepidotus Catalonicus var. ling.
  • es  castañola
  • es  japuta
  • es  palometa
  • es  saputa
  • fr  grande castagnole
  • en  atlantic pomfret
  • en  Atlantic pomfret

<Peixos > Bràmids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cotó, n m
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  llinària, n f alt. sin.
  • ca  palometa, n f alt. sin.
  • nc  Linaria vulgaris Mill.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cotó, n m
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  llinària, n f alt. sin.
  • ca  palometa, n f alt. sin.
  • nc  Linaria vulgaris Mill.

<Botànica > escrofulariàcies>

esperó de cavaller esperó de cavaller

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esperó de cavaller, n m
  • ca  banyeta, n f alt. sin.
  • ca  banyetes, n f pl alt. sin.
  • ca  conillets de jardí, n m pl alt. sin.
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolva, n f alt. sin.
  • ca  esperó, n m alt. sin.
  • ca  esperons, n m pl alt. sin.
  • ca  esperons de cavaller, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  palometa, n f alt. sin.
  • ca  palometes, n f pl alt. sin.
  • ca  banyets, n m pl var. ling.
  • ca  espuela, n f var. ling.
  • ca  espuela de cavaller, n f var. ling.
  • ca  espuela doble, n f var. ling.
  • ca  espueles, n f pl var. ling.
  • ca  espueles de cavaller, n f pl var. ling.
  • nc  Delphinium ajacis L.
  • nc  Consolida ajacis (L.) Schur sin. compl.
  • nc  Consolida ambigua (L.) P.W. Ball et Heywood var. ling.
  • nc  Delphinium ambiguum L. var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

esperó de cavaller esperó de cavaller

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esperó de cavaller, n m
  • ca  banyeta, n f alt. sin.
  • ca  banyetes, n f pl alt. sin.
  • ca  conillets de jardí, n m pl alt. sin.
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolva, n f alt. sin.
  • ca  esperó, n m alt. sin.
  • ca  esperons, n m pl alt. sin.
  • ca  esperons de cavaller, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  palometa, n f alt. sin.
  • ca  palometes, n f pl alt. sin.
  • ca  banyets, n m pl var. ling.
  • ca  espuela, n f var. ling.
  • ca  espuela de cavaller, n f var. ling.
  • ca  espuela doble, n f var. ling.
  • ca  espueles, n f pl var. ling.
  • ca  espueles de cavaller, n f pl var. ling.
  • nc  Delphinium ajacis L.
  • nc  Consolida ajacis (L.) Schur sin. compl.
  • nc  Consolida ambigua (L.) P.W. Ball et Heywood var. ling.
  • nc  Delphinium ambiguum L. var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  fredolic, n m
  • ca  brunet, n m sin. compl.
  • ca  estepereny, n m sin. compl.
  • ca  fraret, n m sin. compl.
  • ca  fredeluc, n m sin. compl.
  • ca  gírgola d'estepa, n m sin. compl.
  • ca  griset, n m sin. compl.
  • ca  morro d'ovella, n m sin. compl.
  • ca  morro de bou, n m sin. compl.
  • ca  negrentí, n m sin. compl.
  • ca  negret, n m sin. compl.
  • ca  negreta, n f sin. compl.
  • ca  palometa, n f sin. compl.
  • es  negrilla
  • es  ratón
  • nc  Tricholoma terreum

<Botànica>

Definició
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatàcies de barret convex, grisenc i fibrós i de cama blanca.

Nota

  • El fredolic creix als boscos de coníferes al final de la tardor.