Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pampa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  belleraca, n f
  • ca  pàmpola, n f sin. compl.
  • ca  branca, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina falsa, n f alt. sin.
  • ca  cornabassa, n f alt. sin.
  • ca  cornàs, n m alt. sin.
  • ca  cornassa, n f alt. sin.
  • ca  cornassos, n m pl alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  fals salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  fullaraca, n f alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  pampa, n f alt. sin.
  • ca  pampes, n f pl alt. sin.
  • ca  pàmpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  bellaraca, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • nc  Heracleum sphondylium L.
  • nc  Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

belleraca belleraca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  belleraca, n f
  • ca  pàmpola, n f sin. compl.
  • ca  branca, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina falsa, n f alt. sin.
  • ca  cornabassa, n f alt. sin.
  • ca  cornàs, n m alt. sin.
  • ca  cornassa, n f alt. sin.
  • ca  cornassos, n m pl alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  fals salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  fullaraca, n f alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  pampa, n f alt. sin.
  • ca  pampes, n f pl alt. sin.
  • ca  pàmpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  bellaraca, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • nc  Heracleum sphondylium L.
  • nc  Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

gününa-kena gününa-kena

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gününa-kena
  • ca  guennaken sin. compl.
  • ca  pampa sin. compl.
  • ca  payniken sin. compl.
  • ca  puelche sin. compl.
  • ca  serrano sin. compl.
  • cod  gününa jàxëc (Tagununt yacek)
  • ar  غونونية-كينا
  • cy  Gününa-kena
  • cy  Guennaken sin. compl.
  • cy  Pampa sin. compl.
  • cy  Payniken sin. compl.
  • cy  Puelche sin. compl.
  • cy  Serrano sin. compl.
  • de  Gününa-Küne
  • de  Gennaken sin. compl.
  • de  Günaken sin. compl.
  • de  Pampa sin. compl.
  • de  Payniquen sin. compl.
  • de  Puelche sin. compl.
  • de  Serrano sin. compl.
  • en  Gununa-Kena
  • en  Guennaken sin. compl.
  • en  Pampa sin. compl.
  • en  Payniken sin. compl.
  • en  Puelche sin. compl.
  • en  Serrano sin. compl.
  • es  gününa-kena
  • es  guennaken sin. compl.
  • es  pampa sin. compl.
  • es  payniken sin. compl.
  • es  puelche sin. compl.
  • es  serrano sin. compl.
  • eu  gununa-kena
  • eu  guennaken sin. compl.
  • eu  pampa sin. compl.
  • eu  payniken sin. compl.
  • eu  puelche sin. compl.
  • eu  serrano sin. compl.
  • fr  gününa këna
  • fr  aonnikén sin. compl.
  • fr  gennaken sin. compl.
  • fr  gunua-kena sin. compl.
  • fr  pampa sin. compl.
  • fr  payniken sin. compl.
  • fr  puelche sin. compl.
  • fr  tehuelche sin. compl.
  • gl  gününa-kena
  • gl  guennaken sin. compl.
  • gl  pampa sin. compl.
  • gl  payniken sin. compl.
  • gl  puelche sin. compl.
  • gl  serrano sin. compl.
  • gn  gununa-kena
  • gn  guennaken sin. compl.
  • gn  pampa sin. compl.
  • gn  payniken sin. compl.
  • gn  puelche sin. compl.
  • gn  serrano sin. compl.
  • it  gününa-kena
  • it  guennaken sin. compl.
  • it  pampa sin. compl.
  • it  payniken sin. compl.
  • it  puelche sin. compl.
  • it  serrano sin. compl.
  • ja  ゲンナケン語
  • ja  パンパ語 sin. compl.
  • ja  セラーノ語 sin. compl.
  • ja  ゲンナケン語 sin. compl.
  • ja  パイニケン語 sin. compl.
  • ja  プエルチェ語 sin. compl.
  • nl  Gününa-Kena
  • nl  Guennaken sin. compl.
  • nl  Pampa sin. compl.
  • nl  Payniken sin. compl.
  • nl  Puelche sin. compl.
  • nl  Serrano sin. compl.
  • pt  gününa-kena
  • pt  guennaken sin. compl.
  • pt  pampa sin. compl.
  • pt  payniken sin. compl.
  • pt  puelche sin. compl.
  • pt  serrano sin. compl.
  • ru  Геннакен
  • ru  Пайникен
  • ru  Пампа sin. compl.
  • ru  Инакен sin. compl.
  • ru  Пуэльче sin. compl.
  • ru  Серрано sin. compl.
  • ru  Яхыч-геннакен sin. compl.
  • sw  Gününa-kena
  • sw  Guennaken sin. compl.
  • sw  Pampa sin. compl.
  • sw  Payniken sin. compl.
  • sw  Puelche sin. compl.
  • sw  Serrano sin. compl.
  • tmh  Tagununt-takunt
  • zh  古诺纳-肯纳
  • zh  帕姆玛 sin. compl.
  • zh  普埃车 sin. compl.
  • zh  森拉诺 sin. compl.
  • zh  配尼肯 sin. compl.
  • zh  古恩纳肯 sin. compl.

<Chon>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Xile>

Definició
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena, teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.

El gününa-kena era força diferent de la resta de llengües chon. Per això alguns autors la consideren aïllada.

Aquesta llengua es va extingir als anys 60-70 del segle passat. Això no obstant, encara existeix el grup ètnic, anomenat pampa, que comprèn unes 200 persones i es troba establert a l'oest de la província de Buenos Aires. Els pampa van ser assimilats pels mapuche i actualment parlen espanyol i mapuche.
pampa pampa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pampa, n f
  • ca  pàmpol, n m
  • ca  fulla, n f sin. compl.
  • es  hoja
  • es  pámpana
  • es  pámpano
  • fr  feuille
  • fr  rameau
  • en  vine leaf

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Fulla de la vinya, que s'insereix als brots al nivell d'un nus per mitjà d'un pecíol.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  pampa, n f
  • es  pampa
  • fr  pampa
  • en  pampa
  • en  pampas

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Praderia pròpia de l'Argentina centreoriental que es caracteritza per l'absència d'arbres i per la preponderància de les gramínies i també d'altres famílies herbàcies.
pampa pampa

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  pampa, n f
  • es  pampa
  • fr  pampa
  • en  pampa
  • en  pampas

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Praderia pròpia de l'Argentina centreoriental que es caracteritza per l'absència d'arbres i per la preponderància de les gramínies i també d'altres famílies herbàcies.