Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pantà" dins totes les àrees temàtiques

ànega ànega

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ànega, n f
  • ca  àneda, n f sin. compl.
  • ca  ànnera, n f sin. compl.
  • ca  tirona, n f sin. compl.
  • es  pata
  • fr  cane
  • en  drake

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Femella de l'ànec que s'explota pels ous, la carn i les plomes.
ànega ànega

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ànega, n f
  • ca  àneda, n f sin. compl.
  • ca  ànnera, n f sin. compl.
  • ca  tirona, n f sin. compl.
  • es  pata
  • fr  cane
  • en  drake

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Femella de l'ànec que s'explota pels ous, la carn i les plomes.
àpex àpex

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  àpex, n m
  • ca  vèrtex, n m sin. compl.
  • es  ápex
  • es  ápice
  • es  vértice
  • fr  apex
  • it  apice
  • it  punta
  • en  apex
  • TA  apex

<Sinologia > Anatomia mamària>

Definició
Extrem superior d'un òrgan o d'una regió anatòmica.
agulles de pastor agulles de pastor

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles de pastor, n f pl
  • ca  agulletes, n f pl sin. compl.
  • ca  agullots, n m pl sin. compl.
  • ca  filabarba, n f sin. compl.
  • ca  forquilla, n f sin. compl.
  • ca  herba d'agulles, n f sin. compl.
  • ca  pinta de Venus, n f sin. compl.
  • ca  agulla de pastor, n f alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agullot, n m alt. sin.
  • ca  dits de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba forqueta, n f alt. sin.
  • ca  mà de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  pinta, n f alt. sin.
  • ca  pinte de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pintes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pinter de pastor, n m var. ling.
  • nc  Scandix pecten-veneris L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

agulles de pastor agulles de pastor

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles de pastor, n f pl
  • ca  agulletes, n f pl sin. compl.
  • ca  agullots, n m pl sin. compl.
  • ca  filabarba, n f sin. compl.
  • ca  forquilla, n f sin. compl.
  • ca  herba d'agulles, n f sin. compl.
  • ca  pinta de Venus, n f sin. compl.
  • ca  agulla de pastor, n f alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agullot, n m alt. sin.
  • ca  dits de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba forqueta, n f alt. sin.
  • ca  mà de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  pinta, n f alt. sin.
  • ca  pinte de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pintes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pinter de pastor, n m var. ling.
  • nc  Scandix pecten-veneris L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

alvocat hass [hass: en] alvocat hass [hass: en]

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  alvocat hass [hass: en], n m
  • es  aguacate Hass, n m
  • es  palta Hass, n f
  • fr  avocat Hass, n m
  • en  Hass avocado, n

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Varietat d'alvocat de mida grossa i pell irregular de color verd fosc, procedent del sud de Califòrnia.
anta anta

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  anta, n f
  • es  anta
  • en  anta

<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>

Definició
Cadascuna de les prolongacions dels murs laterals d'un temple grec o romà, a banda i banda de l'entrada.
anta anta

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  anta, n f
  • es  anta
  • en  anta

<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>

Definició
Pilastra adossada als extrems d'un mur.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  anta, n f
  • es  anta
  • en  anta

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Pilastra que té al davant una columna.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  anta, n f
  • es  anta
  • en  anta

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Pilastra que flanqueja l'entrada d'alguns temples de l'antiga Grècia.