Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "parasitari" dins totes les àrees temàtiques

índex parasitari

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca índex parasitari, n m

Definició

Percentatge d'individus d'una determinada població en els quals, en una època determinada, són identificats paràsits de paludisme en els exàmens sanguinis.

antigen parasitari

<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

ca antigen parasitari, n m

<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició

Cadascun dels antígens dels diversos paràsits patògens, formats per proteïnes, glicoproteïnes, polisacàrids, lipoproteïnes i lipopolisacàrids, que són immunògenes per l'hoste, caracteritzats per llur varietat, complexitat, diversitat (en una mateixa espècie varien segons l'estadi evolutiu i les diferents localitzacions de la migració interna), heterogeneïtat (reaccions encreuades), i immunogeneïtat (molt variable segons el grau d'adaptació de l'espècie a l'home). La resposta immunitària també pot variar segons la facilitat de l'antigen per entrar en contacte amb les cèl·lules immunocompetents, per exemple serà excel·lent en les hemoparasitosis o histoparasitosis, i molt menor en els protozous i helmints que no travessin la llum intestinal o de la vagina.

diprosop parasitari

<Anatomia > Embriologia>

ca diprosop parasitari, n m

<Anatomia > Embriologia>

Definició

Diprosop en què una de les cares és petita i pobrament desenvolupada.

leishmaniosi cutània

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca leishmaniosi cutània, n f
ca annamita, n f sin. compl.
ca botó d'Alep, n m sin. compl.
ca botó d'Egipte, n m sin. compl.
ca botó d'Onargha, n m sin. compl.
ca botó d'Orient, n m sin. compl.
ca botó de Bagdad, n m sin. compl.
ca botó de Biskra, n m sin. compl.
ca botó de Bulana, n m sin. compl.
ca botó de Cambay, n m sin. compl.
ca botó de Creta, n m sin. compl.
ca botó de Delhi, n m sin. compl.
ca botó de Gafsa, n m sin. compl.
ca botó de Penjdeh, n m sin. compl.
ca botó de Snid, n m sin. compl.
ca botó de Zab, n m sin. compl.
ca botó del Caire, n m sin. compl.
ca botó del Nil, n m sin. compl.
ca botó dels països càlids, n m sin. compl.
ca botó dels Zibans, n m sin. compl.
ca furóncol d'Alep, n m sin. compl.
ca furóncol de Bagdad, n m sin. compl.
ca furóncol de Biskra, n m sin. compl.
ca furóncol de Dehli, n m sin. compl.
ca furóncol de Jericó, n m sin. compl.
ca furóncol oriental, n m sin. compl.
ca granuloma cutani parasitari, n m sin. compl.
ca granuloma endèmic, n m sin. compl.
ca llunari, n m sin. compl.
ca mal d'Alep, n m sin. compl.
ca mal del Panjab, n m sin. compl.
ca mal del Punjab, n m sin. compl.
ca malaltia d'Alibert, n f sin. compl.
ca malaltia dels dàtils, n f sin. compl.
ca úlcera d'Annam, n f sin. compl.
ca úlcera de Dehli, n f sin. compl.
ca úlcera de Gidda, n f sin. compl.
ca úlcera de Kandahar, n f sin. compl.
ca úlcera de Lahaur, n f sin. compl.
ca úlcera de Lahore, n f sin. compl.
ca úlcera de Natal, n f sin. compl.
ca úlcera de Panjab, n f sin. compl.
ca úlcera de Pendinski, n f sin. compl.
ca úlcera de Punjab, n f sin. compl.
ca úlcera de Qandahar, n f sin. compl.
ca úlcera del Iemen, n f sin. compl.
ca úlcera del Turquestan, n f sin. compl.
ca úlcera oriental, n f sin. compl.
ca úlcera persa, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició

S'observa a l'Amèrica central i del Sud, l'Índia, l'Àfrica i les costes mediterrànies, inclosa la nostra. Causada per L. tropica, produeix una pàpula, a vegades múltiple, que creix i es torna purpúrica, el seu centre s'estova i s'ulcera. Als territoris de l'antiga URSS se n'han distingit dues formes: una d'aguda, rural i zoonòtica, produïda per L. tropica major, transmesa per rosegadors, i una altra d'urbana, produïda per L. tropica minor, amb lesions seques d'evolució crònica. Els hostes són homes i gossos.

parasitari -ària

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

ca parasitari -ària, adj
es parasitario -ria, adj
es parasítico -ca, adj
fr parasitique, adj
en parasitic, adj

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició

Relatiu als paràsits.

quist hepàtic no parasitari

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

ca quist hepàtic no parasitari, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia patològica>, <Dermatologia>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Qualsevol formació quística del fetge. Comprèn el quist no parasitari solitari, la malaltia quística del fetge (poliquistosi hepàtica) i la malaltia de Caroli (dilatacions quístiques congènites de les vies biliars intrahepàtiques). El quist hepàtic no parasitari solitari inclou, al seu torn, el quist simple unilocular, el quist intestinal ciliat, el quist epidermoide i el quist endomètric. El quist simple unilocular, habitualment asimptomàtic, presenta una paret constituïda per un epiteli columnar simple i conté un líquid resultat de la secreció de les cèl·lules epitelials; la major part d'aquests quists són adquirits i representen quists de retenció de derivació dels canalicles biliars, per bé que alguns són congènits. El quist intestinal ciliat s'origina a partir de restes de l'intestí primitiu embrionari, que es diferencien vers estructures bronquials retingudes dins del parènquima hepàtic; la paret quística conté un epiteli columnar pseudoestratificat ciliat i teixit muscular abundant.

quist parasitari

ca quist parasitari, n m

Definició

Quist constituït per la larva d'un paràsit, com el quist hidatídic.

trombe parasitari

ca trombe parasitari, n m

Definició

Trombe format per una acumulació de paràsits hemàtics, generalment per plasmodis. Pot produir obstrucció capil·lar en diversos òrgans.