Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pardalot" dins totes les àrees temàtiques

arítjol arítjol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arítjol, n m
  • ca  arínjol, n m sin. compl.
  • ca  aritja, n f sin. compl.
  • ca  heura espinosa, n f sin. compl.
  • ca  matavelles, n m sin. compl.
  • ca  sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
  • ca  arinjolera, n f alt. sin.
  • ca  arínjols, n m pl alt. sin.
  • ca  arítjols, n m pl alt. sin.
  • ca  banya de bou, n f alt. sin.
  • ca  emparriladora, n f alt. sin.
  • ca  esbarzeró, n m alt. sin.
  • ca  hedra del diable, n f alt. sin.
  • ca  hedra espinosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba espinosa, n f alt. sin.
  • ca  heura del diable, n f alt. sin.
  • ca  llengua de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarsa, n f alt. sin.
  • ca  sarsa de la terra, n f alt. sin.
  • ca  sarsa del país, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
  • ca  amparrilaora, n f var. ling.
  • ca  aríjol, n m var. ling.
  • ca  aríjols, n m pl var. ling.
  • ca  aríngel, n m var. ling.
  • ca  aríngol, n m var. ling.
  • ca  aringols, n m pl var. ling.
  • ca  arinyol, n m var. ling.
  • ca  arinyols, n m pl var. ling.
  • ca  aritjol, n m var. ling.
  • ca  aritjols, n m pl var. ling.
  • ca  eritja, n f var. ling.
  • ca  erítjol, n m var. ling.
  • ca  eritjols, n m pl var. ling.
  • ca  erítjols, n m pl var. ling.
  • ca  errigos, n m pl var. ling.
  • ca  panilla, n f var. ling.
  • ca  parrilla, n f var. ling.
  • ca  salsaparella, n f var. ling.
  • ca  salsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  sansaparrilla, n f var. ling.
  • ca  saparrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsa-parrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsabarrella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  téttiu, n m var. ling.
  • ca  zarzaparrilla, n f var. ling.
  • nc  Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arítjol, n m
  • ca  arínjol, n m sin. compl.
  • ca  aritja, n f sin. compl.
  • ca  heura espinosa, n f sin. compl.
  • ca  matavelles, n m sin. compl.
  • ca  sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
  • ca  arinjolera, n f alt. sin.
  • ca  arínjols, n m pl alt. sin.
  • ca  arítjols, n m pl alt. sin.
  • ca  banya de bou, n f alt. sin.
  • ca  emparriladora, n f alt. sin.
  • ca  esbarzeró, n m alt. sin.
  • ca  hedra del diable, n f alt. sin.
  • ca  hedra espinosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba espinosa, n f alt. sin.
  • ca  heura del diable, n f alt. sin.
  • ca  llengua de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarsa, n f alt. sin.
  • ca  sarsa de la terra, n f alt. sin.
  • ca  sarsa del país, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
  • ca  amparrilaora, n f var. ling.
  • ca  aríjol, n m var. ling.
  • ca  aríjols, n m pl var. ling.
  • ca  aríngel, n m var. ling.
  • ca  aríngol, n m var. ling.
  • ca  aringols, n m pl var. ling.
  • ca  arinyol, n m var. ling.
  • ca  arinyols, n m pl var. ling.
  • ca  aritjol, n m var. ling.
  • ca  aritjols, n m pl var. ling.
  • ca  eritja, n f var. ling.
  • ca  erítjol, n m var. ling.
  • ca  eritjols, n m pl var. ling.
  • ca  erítjols, n m pl var. ling.
  • ca  errigos, n m pl var. ling.
  • ca  panilla, n f var. ling.
  • ca  parrilla, n f var. ling.
  • ca  salsaparella, n f var. ling.
  • ca  salsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  sansaparrilla, n f var. ling.
  • ca  saparrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsa-parrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsabarrella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  téttiu, n m var. ling.
  • ca  zarzaparrilla, n f var. ling.
  • nc  Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  badalot, n m
  • es  caja de escalera

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Definició
Construcció que sobresurt de la coberta d'un edifici i forma la part superior de la caixa de l'escala.
ballestrinca ballestrinca

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ballestrinca, n f
  • ca  nus de pardal, n m
  • es  ballestrinque
  • fr  cabestan
  • it  nodo parlato
  • en  clove hitch
  • de  Webeleinenstek

<Transports > Transport marítim>

Definició
Nus emprat especialment per a fermar una amarra o qualsevol altre cap a una bita o a un pal.
banya de cabra banya de cabra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banya de cabra, n f
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  gatinyol, n m alt. sin.
  • ca  lot banyut, n m alt. sin.
  • ca  lot corniculat, n m alt. sin.
  • ca  lotus, n m alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgues, n f pl alt. sin.
  • ca  pedrerol bord, n m alt. sin.
  • ca  peu de pardal, n m alt. sin.
  • ca  guixa rastrera, n f var. ling.
  • ca  melbó, n m var. ling.
  • ca  petrerol bord, n m var. ling.
  • nc  Lotus corniculatus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

banya de cabra banya de cabra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banya de cabra, n f
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  gatinyol, n m alt. sin.
  • ca  lot banyut, n m alt. sin.
  • ca  lot corniculat, n m alt. sin.
  • ca  lotus, n m alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgues, n f pl alt. sin.
  • ca  pedrerol bord, n m alt. sin.
  • ca  peu de pardal, n m alt. sin.
  • ca  guixa rastrera, n f var. ling.
  • ca  melbó, n m var. ling.
  • ca  petrerol bord, n m var. ling.
  • nc  Lotus corniculatus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

banya de cabra banya de cabra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banya de cabra, n f
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  lotus peu d'aucell, n m alt. sin.
  • ca  peu de pardal, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de be, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • nc  Lotus ornithopodioides L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

banya de cabra banya de cabra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banya de cabra, n f
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  lotus peu d'aucell, n m alt. sin.
  • ca  peu de pardal, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de be, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • nc  Lotus ornithopodioides L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

calabruixa dels Pirineus calabruixa dels Pirineus

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa dels Pirineus, n f
  • ca  llet de pardal, n f alt. sin.
  • ca  ornitògal pirinenc, n m alt. sin.
  • nc  Ornithogalum pyrenaicum L.

<Botànica > liliàcies>

calabruixa dels Pirineus calabruixa dels Pirineus

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa dels Pirineus, n f
  • ca  llet de pardal, n f alt. sin.
  • ca  ornitògal pirinenc, n m alt. sin.
  • nc  Ornithogalum pyrenaicum L.

<Botànica > liliàcies>