Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "parlant" dins totes les àrees temàtiques

capacitat portant capacitat portant

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  capacitat portant, n f
  • es  capacidad portante
  • en  bearing capacity

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definició
Resistència a la deformació per esforç tallant sota les càrregues del trànsit d'una ^esplanada^
captura al pas captura al pas

<Esport > Escacs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  captura al pas, n f
  • es  captura al paso
  • fr  prise en passant
  • en  en passant capture
  • de  Schlagen en passant
  • de  Schlagen im Vorübergehen

<Esport > Escacs>

Definició
Jugada consistent a matar amb un peó un peó contrari que se li havia situat al costat en el seu primer moviment de la partida després d'haver avançat dues caselles, de manera que el peó amb què es mata queda situat a la casella on hauria anat a parar el peó contrari si només n'hagués avançat una.
captura al pas captura al pas

<22 Escacs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  captura al pas, n f
  • es  captura al paso
  • fr  prise en passant
  • en  en passant capture
  • de  Schlagen en passant
  • de  Schlagen im Vorübergehen

<Esport > 22 Escacs>

Definició
Jugada consistent a matar amb un peó un peó contrari que se li havia situat al costat en el seu primer moviment de la partida després d'haver avançat dues caselles, de manera que el peó amb què es mata queda situat a la casella on hauria anat a parar el peó contrari si només n'hagués avançat una.
centre nerviós de la paraula parlada centre nerviós de la paraula parlada

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  centre nerviós de la paraula parlada, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Situat a la circumvolució temporal transversa superior de l'hemisferi dominant, és el responsable de la percepció dels mots parlats.
conjunt perfecte conjunt perfecte

<Geometria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  conjunt perfecte, n m
  • es  conjunto perfecto
  • fr  ensemble parfait
  • en  perfect set

<Geometria>

Definició
Conjunt d'un espai topològic que és tancat i no té punts aïllats.
corba d'Ellis-Damoiseau corba d'Ellis-Damoiseau

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Pneumologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  corba d'Ellis-Damoiseau, n f
  • ca  corba d'Ellis, n f sin. compl.
  • ca  corba d'Ellis-Garland, n f sin. compl.
  • ca  corba de Damoiseau, n f sin. compl.
  • ca  corba de Garland, n f sin. compl.
  • ca  línia d'Ellis, n f sin. compl.
  • ca  línia d'Ellis-Damoiseau, n f sin. compl.
  • ca  línia d'Ellis-Garland, n f sin. compl.
  • ca  línia de Damoiseau, n f sin. compl.
  • ca  signe d'Ellis, n m sin. compl.
  • ca  signe de Damoiseau, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Pneumologia>

Definició
Línia parabòlica de convexitat superior, que forma el límit superior dels embassaments pleurals.
corbellot corbellot

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  corbellot, n m
  • ca  pala de palmer, n f sin. compl.
  • ca  pala tallant, n f sin. compl.

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Eina de tall de fulla d'acer ampla i plana, de dos talls contigus i amb mànec, que serveix per a esporgar les palmeres.
cordons de gitana cordons de gitana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cordons de gitana, n m pl
  • ca  moc de gall, n m sin. compl.
  • ca  assots de Crist, n m pl alt. sin.
  • ca  assots de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  marxant, n m alt. sin.
  • ca  moc d'indiot, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall dindi, n m alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  vellut, n m alt. sin.
  • ca  velluter, n m alt. sin.
  • ca  vellutera, n f alt. sin.
  • ca  velluts, n m pl alt. sin.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  velluteros, n m pl var. ling.
  • nc  Amaranthus caudatus L.

<Botànica > amarantàcies>

cordons de gitana cordons de gitana

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cordons de gitana, n m pl
  • ca  moc de gall, n m sin. compl.
  • ca  assots de Crist, n m pl alt. sin.
  • ca  assots de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  marxant, n m alt. sin.
  • ca  moc d'indiot, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall dindi, n m alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  vellut, n m alt. sin.
  • ca  velluter, n m alt. sin.
  • ca  vellutera, n f alt. sin.
  • ca  velluts, n m pl alt. sin.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  velluteros, n m pl var. ling.
  • nc  Amaranthus caudatus L.

<Botànica > amarantàcies>

corona corona

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  corona, n f
  • es  corona
  • en  chaplet
  • en  crown
  • en  garland

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap.