Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "part" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI part interessada, públic d'interès o stakeholder? 0 CRITERI part interessada, públic d'interès o stakeholder?

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI part interessada, públic d'interès o stakeholder?
  • es  (part interessada) parte interesada, n f
  • es  (part interessada, públic d'interès) grupo de interés, n m
  • es  (part interessada) stakeholder, n m
  • es  (públic d'interès) público de interés, n m
  • fr  (part interessada) partie prenante, n f
  • fr  (part interessada, públic d'interès) partie intéressée, n f
  • fr  (públic d'interès) groupe d'intérêt, n m
  • fr  (públic d'interès) groupe intéressé, n m
  • fr  (públic d'interès) partie concertée, n f
  • en  (part interessada, públic d'interès) stakeholder, n
  • en  (públic d'interès) interest group, n

<Economia. Empresa>

Definició
Tant part interessada (nom femení) com públic d'interès (nom masculí) es consideren formes adequades com a equivalents del nom anglès stakeholder, encara que tenen significats diferents:

- En una empresa o una organització, la part interessada (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT com a alternativa a stakeholder) és el grup de persones que tenen interès en les decisions que s'hi prenen o les activitats que s'hi fan, fins al punt que el seu suport o la seva complicitat són essencials per al bon funcionament del projecte.
. Ex.: Des del punt de vista intern, són part interessada propietaris, directius, treballadors, socis o accionistes; des del punt de vista extern, proveïdors, clients, competidors, institucions o sindicats
. Els equivalents castellans són grupo de interés, parte interesada i stakeholder; els francesos, partie intéressée i partie prenante, i l'anglès, stakeholder.

- En l'àmbit de la comunicació i el màrqueting, el públic d'interès (forma adequada com a alternativa a stakeholder) és el grup de persones que, amb la seva conducta col·lectiva, poden afectar l'activitat d'una organització o, a l'inrevés, que poden veure afectada la seva conducta col·lectiva per l'activitat d'aquesta organització.
. Els equivalents castellans són grupo de interés i público de interés; els francesos, groupe d'intérêt, groupe intéressé, partie concertée i partie intéressée, i els anglesos, interest group i stakeholder.

Nota

  • 1. En relació amb el públic d'interès i en el mateix àmbit del màrqueting, també hi ha el terme relacionat públic objectiu (nom masculí, en anglès target audience o target group), que fa referència als grups de persones a qui una empresa o una organització adreça les seves accions perquè els considera com a propis i prioritaris.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de part interessada al Cercaterm i la Neoloteca i de públic d'interès i públic objectiu al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com es diu stakeholder en català?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2018/05/31/com-es-diu-stakeholder-en-catala/).
esbufegar esbufegar

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  esbufegar, v intr
  • es  jadear
  • en  pant, to

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  espart, n m
  • es  esparto
  • fr  spart
  • fr  sparte
  • en  esparto

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Fibres i filaments>

espiadimonis espiadimonis

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  espiadimonis, n m
  • ca  cavall de serp, n m sin. compl.
  • ca  damisel·la, n f sin. compl.
  • ca  libèl·lula, n f sin. compl.
  • ca  parot, n m sin. compl.
  • ca  pixaví, n m sin. compl.
  • es  caballito del diablo, n m
  • es  libélula, n f
  • fr  demoiselle, n f
  • fr  libellule, n f
  • en  damselfly, n
  • en  darning needle, n
  • en  dragonfly, n

<Zoologia > Insectes>

Definició
Insecte de l'ordre dels odonats.

Nota

  • Tot i que en llengua general les denominacions catalanes poden fer referència a qualsevol insecte de l'ordre dels odonats, convé tenir present que de vegades s'utilitzen de manera diferenciada aplicades a un dels dos subordres: especialment, espiadimonis, cavall de serp i damisel·la per al subordre dels zigòpters, i libèl·lula per al subordre dels anisòpters. D'una manera similar, els equivalents caballito del diabo en castellà, demoiselle en francès i damselfly en anglès s'apliquen al subordre dels zigòpters, i els equivalents libélula en castellà, libellule en francès i dragonfly en anglès s'apliquen al subordre dels anisòpters. De fet, en llenguatge especialitzat s'utilitzen els diferents noms tradicionals catalans per a designar gèneres concrets; per exemple, les denominacions espiadimonis, damisel·la, libel·lula, parot i pixaví s'apliquen de manera específica als gèneres Aeshna, Calopteryx, Libellula, Orthetrum i Sympetrum, respectivament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare, n m
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarot, n m alt. sin.
  • ca  malesa de les faves, n f alt. sin.
  • ca  orobanque fètid, n m alt. sin.
  • ca  parot, n m alt. sin.
  • ca  malea de les faves, n f var. ling.
  • ca  orobanca fètida, n f var. ling.
  • nc  Orobanche foetida Poir.

<Botànica > orobancàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare, n m
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarot, n m alt. sin.
  • ca  malesa de les faves, n f alt. sin.
  • ca  orobanque fètid, n m alt. sin.
  • ca  parot, n m alt. sin.
  • ca  malea de les faves, n f var. ling.
  • ca  orobanca fètida, n f var. ling.
  • nc  Orobanche foetida Poir.

<Botànica > orobancàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ofegar, v tr
  • es  ahogar
  • fr  faire pat
  • en  stalemate, to
  • de  patt

<Esport > 22 Escacs>

Definició
Deixar l'adversari sense possibilitat de fer cap jugada en una situació que no és d'amenaça per al seu rei.

Nota

  • Una acció d'ofegar l'adversari es considera taules.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pacte, n m
  • es  pacto
  • en  pact
  • en  treaty
  • de  Pakt
  • de  Vertrag

<Filosofia>

pagament per generació pagament per generació

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  pagament per generació, n m
  • ca  PPG, n m sigla
  • es  pago por generación
  • es  PPG
  • en  Pay As You Throw
  • en  PAYT sigla

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>, <Gestió ambiental > Política > Instruments i mesures de control>

Definició
Sistema de pagament basat en l'aplicació d'un mecanisme mitjançant el qual l'usuari del servei de recollida de residus paga la taxa d'escombraries en funció dels residus reals que genera i del servei que obté per a gestionar-los.
pagament per generació pagament per generació

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  pagament per generació, n m
  • ca  PPG, n m sigla
  • es  pago por generación
  • es  PPG
  • en  Pay As You Throw
  • en  PAYT sigla

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>, <Gestió ambiental > Política > Instruments i mesures de control>

Definició
Sistema de pagament basat en l'aplicació d'un mecanisme mitjançant el qual l'usuari del servei de recollida de residus paga la taxa d'escombraries en funció dels residus reals que genera i del servei que obté per a gestionar-los.