Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "participació" dins totes les àrees temàtiques

règim de participació en els guanys règim de participació en els guanys

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  règim de participació en els guanys, n m
  • es  régimen de participación en las ganancias

<Dret civil>

Definició
Règim econòmic conjugal que atribueix als cònjuges, en el moment de l'extinció del règim, el dret a participar en els guanys obtinguts per l'altre durant el temps en què el règim ha estat vigent.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • En general, el règim de participació en els guanys té l'origen en les insuficiències que, davant de situacions com ara la crisi conjugal, presenten els règims de comunitat de béns i de separació de béns. La constatació d'aquestes insuficiències ha dut molts països a crear un sistema mixt per a intentar combinar els avantatges dels altres dos tipus de règims i aconseguir un nivell alt de solidaritat entre els cònjuges sense dificultar-ne l'activitat econòmica individual. És, per exemple, el cas d'Alemanya, on el règim de participació és el legal (§ 1363 i s. Bürgerliches Gesetzbuch); en canvi, a l'Estat espanyol (art. 1411 al 1434 Codi civil espanyol) -i també a Catalunya (art. 232-13 i s. de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya [CCCat], relatiu a la persona i la família)-, el règim de participació s'ha establert com a opcional o voluntari, de manera que només opera si els cònjuges o futurs cònjuges s'hi han posat d'acord prèviament en capítols matrimonials. De fet, és un sistema convencional pur, ja que no s'imposa si no hi ha pacte.
    A Catalunya, el règim de participació en els guanys fixat en el CCCat es regula, en primer lloc, pel que s'ha convingut en els capítols en què s'acorda el règim, encara que aquesta llibertat està sotmesa a uns certs límits. El primer límit el determina l'article 232-15.1 del CCCat, segons el qual es pot pactar una participació diferent de la meitat, però aquests pactes «solament són vàlids si s'estableixen amb caràcter recíproc i igual a favor de qualsevol dels cònjuges». Si no és així, el pacte és nul i la participació s'entén a parts iguals. El segon límit el determina l'article 232-24 del CCCat, segons el qual no es pot renunciar a les possibles accions d'impugnació dels actes fraudulents. Si no hi ha pacte exprés en els capítols, el règim de participació en els guanys fixat en el CCCat es regula per les normes legals (art. 232-13.3 CCCat), que a Catalunya es configuren com a dret supletori. En última instància, si no hi ha pacte en els capítols i si les normes legals del règim no esdevenen suficients, operen les regles del règim de separació de béns, incloent-hi les regles relatives a les compres amb pacte de supervivència (art. 232-13.3 CCCat).
    Un cop s'ha constituït, el règim funciona com un règim de separació, el qual, d'acord amb l'article 232-13.2 del CCCat, implica que cada cònjuge administra i disposa lliurement dels seus béns. En altres paraules, cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l'administració i la lliure disposició dels seus béns. Ara bé, a diferència del règim de separació de béns i a conseqüència de la comunicació que es produeix quan es liquida el règim, aquesta regla té un límit basat en la imposició d'un deure genèric d'informació recíproca sobre la gestió del patrimoni que es té. No es tracta que un cònjuge pugui fiscalitzar el que fa l'altre, però sí que pugui preservar el dret a participar-hi.
    L'article 232-16 del CCCat enumera les causes d'extinció del règim de participació en els guanys, que són les següents: la nul·litat o la dissolució del matrimoni o la separació judicial, i l'acord dels cònjuges per mitjà del qual estipulen en capítols matrimonials un règim diferent. A més, el règim de participació en els guanys s'extingeix per resolució judicial, a petició d'un dels cònjuges, si es produeix alguna de les circumstàncies següents: separació de fet per un període superior a sis mesos; incompliment greu o reiterat per l'altre cònjuge del deure d'informar sobre la gestió del patrimoni, i gestió patrimonial irregular o supervenció d'alguna circumstància personal o patrimonial en l'altre cònjuge que comprometi greument els interessos de qui sol·licita l'extinció.
    L'extinció del règim per qualsevol d'aquestes causes té com a conseqüència que l'expectativa de participació es converteix en dret i que s'obre la fase de liquidació comptable, de la qual, un cop establerts els béns dels guanys de cada cònjuge, resulta un crèdit de participació a favor d'un d'ells (art. 232-21 CCCat).
    Quan s'extingeix el règim, s'han de determinar els guanys de tots dos cònjuges per a atorgar al cònjuge amb menys guanys un crèdit contra l'altre per la meitat de la diferència. La delimitació conceptual de guany de la qual es parteix varia segons si l'ordenament que regula el règim de participació és més o menys participatiu. La legislació catalana estableix que els guanys de cada cònjuge són el resultat d'una operació matemàtica consistent a comptabilitzar determinats béns segons el valor final. El patrimoni final no solament inclou el que es té en el moment de l'extinció del règim, sinó també els béns que es continuarien tenint si no se n'hagués disposat de manera gratuïta. El patrimoni inicial està constituït pel patrimoni originari, és a dir, el que es tenia a l'inici del règim i les adquisicions posteriors, que poden comprendre indemnitzacions i béns adquirits segons aquest règim per un títol gratuït. És important el fet que per a poder-los comptabilitzar, els béns han de continuar existint.
    D'acord amb l'article 232-19 del CCCat, el patrimoni final o actiu comprèn tots els béns que li pertanyin en el moment de l'extinció del règim en l'estat material en què es trobin, una vegada deduïdes les càrregues que els afectin i les obligacions, i exclosos els béns comprats amb pacte de supervivència. En conseqüència, a aquest patrimoni s'hi ha d'afegir: el valor dels béns dels quals s'hagi disposat a títol gratuït durant la vigència del règim, d'acord amb l'estat material en què es trobaven en el moment de disposar-ne, amb l'excepció de les liberalitats d'ús i de les donacions que l'altre cònjuge hagi consentit; el valor dels béns dels quals s'hagi disposat a títol onerós durant la vigència del règim per a disminuir fraudulentament els guanys, d'acord amb l'estat material en què es trobaven en el moment d'alienar-los i amb independència del preu que s'hagi fet constar, i també el valor de les obligacions o dels gravàmens constituïts fraudulentament; i el valor dels béns destruïts o deteriorats. El valor dels béns és el que tenien en el moment en què es va extingir el règim i, en el cas dels béns alienats, deteriorats o destruïts, el que tenien en el moment en què es van transmetre, deteriorar o perdre.
    L'article 232-20 del CCCat estableix la composició del patrimoni inicial o passiu: comprèn tots els béns que li pertanyien en el moment de començar el règim, una vegada deduïdes les càrregues que els afectaven i les obligacions. En particular, s'hi inclouen el valor dels béns adquirits a títol lucratiu durant la vigència del règim, una vegada deduïdes les càrregues que els afectaven, i les indemnitzacions per danys personals, exclosa la part corresponent al lucre cessant durant el temps de vigència del règim. El valor dels béns és el que tenien en el moment en què es va extingir el règim, tenint en compte l'estat material en què es trobaven a l'inici del règim i, quant als adquirits a títol gratuït, l'estat material en què es trobaven en el moment d'adquirir-los.
    Un cop establerts els guanys de cada cònjuge, s'ha de determinar quin dels dos té el crèdit de participació corresponent. En aquest sentit, si no hi ha pacte, l'article 232-21 del CCCat estableix que si només un cònjuge ha tingut guanys, l'altre té un crèdit per la meitat d'aquests guanys; i si tots dos han tingut guanys, la diferència entre els uns i els altres es reparteix també per la meitat. Si cap dels cònjuges no ha obtingut un increment patrimonial, no hi ha crèdit de participació.
    Atès que el crèdit de participació és un crèdit ordinari, s'ha de pagar en diners i és exigible immediatament (art. 232-22.1 CCCat). Ara bé, per causa justificada i a petició de qualsevol de les parts o de llurs hereus, l'autoritat judicial en pot ordenar el pagament total o parcial amb béns de la persona obligada (art. 232-22.1 CCCat). L'article 232-22.2 CCCat estableix que, al marge de tota valoració judicial, si l'extinció es produeix per la mort d'un dels cònjuges, la persona supervivent pot exigir que se li pagui amb l'habitatge conjugal i s'hi afegeixi la diferència eventual en diners.
  • V. t.: règim econòmic matrimonial n m
  • V. t.: règim de comunitat de béns n m
reglament de participació reglament de participació

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  reglament de participació, n m
  • es  reglamento de participación, n m
  • fr  règlement de participation, n m
  • pt  regulamento de participação, n m
  • en  participation rules, n
  • en  rules and regulations, n

<Fires i congressos > Organització i gestió>

Definició
Conjunt de normes establertes per l'organitzador d'una activitat firal que han de seguir els expositors per participar-hi.
restricció en la participació restricció en la participació

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  restricció en la participació, n f
  • es  restricción en la participación
  • en  participation restriction

<Serveis socials > Marc de referència > Motius d'intervenció>

Definició
Dificultat que experimenta una persona per a implicar-se o actuar en situacions vitals.

Nota

  • El terme restricció en la participació (denominació i concepte) prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), de l'any 2001, i substitueix el terme minusvalidesa de la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), de l'any 1980.
restricció en la participació restricció en la participació

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  restricció en la participació, n f
  • es  restricción en la participación
  • fr  restriction à la participation
  • en  participation restriction

<Educació > Educació especial > Discapacitats>

Definició
Dificultat que experimenta una persona per a implicar-se o actuar en situacions vitals.

Nota

  • El terme restricció en la participació (denominació i concepte) prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), de l'any 2001, i substitueix el terme minusvalidesa de la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), de l'any 1980.
restricció en la participació restricció en la participació

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  restricció en la participació, n f
  • es  restricción en la participación, n f
  • fr  restriction à la participation, n f
  • en  participation restriction, n

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Definició
Dificultat que experimenta una persona per a implicar-se o actuar en situacions vitals.

Nota

  • El terme restricció en la participació (denominació i concepte) prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), de l'any 2001, i substitueix el terme minusvalidesa de la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), de l'any 1980.
SIG de participació pública SIG de participació pública

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  SIG de participació pública, n m
  • ca  SIG per a la comunitat, n m
  • es  SIG de participación pública
  • es  SIG para la comunidad
  • en  community GIS
  • en  public participation GIS

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació>

Definició
Utilització dels SIG a càrrec de col·lectius o comunitats, principalment locals, en projectes de participació pública o de producció de coneixement sobre el territori, inclosa la producció i l'intercanvi d'informació com a esforç col·lectiu sense finalitat econòmica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
SIG de participació pública SIG de participació pública

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  SIG de participació pública, n m
  • ca  SIG per a la comunitat, n m
  • es  SIG de participación pública
  • es  SIG para la comunidad
  • en  community GIS
  • en  public participation GIS

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació>

Definició
Utilització dels SIG a càrrec de col·lectius o comunitats, principalment locals, en projectes de participació pública o de producció de coneixement sobre el territori, inclosa la producció i l'intercanvi d'informació com a esforç col·lectiu sense finalitat econòmica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
SIG de participació pública SIG de participació pública

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  SIG de participació pública, n m
  • ca  SIG per a la comunitat, n m
  • es  SIG de participación pública
  • es  SIG para la comunidad
  • en  community GIS
  • en  public participation GIS

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació>

Definició
Utilització dels SIG a càrrec de col·lectius o comunitats, principalment locals, en projectes de participació pública o de producció de coneixement sobre el territori, inclosa la producció i l'intercanvi d'informació com a esforç col·lectiu sense finalitat econòmica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
títol de participació títol de participació

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  títol de participació, n m
  • es  título de participación
  • fr  titre de participation
  • en  equity security

<Auditoria i comptabilitat > Finances > Valors>

títol de participació títol de participació

<Dret financer i tributari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  títol de participació, n m
  • es  título de participación, n m

<Dret financer i tributari>