Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "participació" dins totes les àrees temàtiques

codelinqüència codelinqüència

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  codelinqüència, n f
  • ca  participació, n f
  • es  participación

<Dret penal>

Definició
Participació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
concurs de delinqüents concurs de delinqüents

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concurs de delinqüents, n m
  • ca  participació, n f
  • es  participación

<Dret penal>

Definició
Participació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
participació participació

<Ciències socials > Serveis socials > Acollida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acollida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/259/>

  • ca  participació, n f

<Acollida>

Definició
Acció d'una persona o un grup de prendre part en una situació vital dins l'entorn en què viu.
participació participació

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  participació, n f
  • ca  codelinqüència, n f sin. compl.
  • ca  concurs de delinqüents, n m sin. compl.
  • es  participación

<Dret penal>

Definició
Coautoria en un delicte en què diverses persones es concerten per a la comissió del fet punible i fan els actes típics corresponents als autors o als còmplices.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El terme participació en el delicte fa referència a la intervenció d'un subjecte en un fet delictiu, però en un sentit més estricte, al·ludeix a unes formes concretes d'intervenció en el delicte, en oposició a les formes d'autoria. Per bé que el Codi penal (CP) no fa ús de manera expressa d'aquesta especialitat del terme, tant la doctrina com la jurisprudència segueixen habitualment el sentit estricte del terme participació, per a designar determinades formes d'intervenir en un fet delictiu: la inducció, la cooperació necessària i la complicitat.
    En efecte, el CP estableix en l'article 27 que són criminalment responsables dels delictes i de les faltes els autors i els còmplices. Seguidament (art. 28 CP), defineix els qui són autors i els qui s'han de considerar autors, i l'article 29 fa referència als còmplices. Aquesta regulació legal de les persones responsables criminalment s'articula sobre la base dels conceptes doctrinals de autoria i participació en sentit estricte. Mentre que els autors són «els qui realitzen el fet per si sols, conjuntament o per mitjà d'altri de qui se serveixen com a instrument» (art. 28, paràgraf primer, CP), també són considerats autors els següents: a) els qui indueixen directament a altri a executar-lo, i b) els qui cooperen en l'execució amb un acte sense el qual no s'hauria efectuat (art. 28, paràgraf segon, CP). El fet que el CP no parli de participació no significa que els qui indueixen a executar un fet delictiu i els qui cooperen amb actes necessaris executin formes d'autoria. El CP fa servir l'expressió «s'han de considerar autors», i per tant s'ha de concloure que, en realitat, no són formes d'autoria, sinó de participació. La consideració d'autors té, però, una repercussió fonamental: tot i ser formes de participació, tant la inducció com la cooperació necessària estan equiparades a l'autoria quant a la pena (art. 61 CP). La complicitat, en canvi, comporta obligatòriament la pena inferior en grau a la fixada per als autors del delicte (art. 63 CP).
    Si s'admet, amb la doctrina pràcticament unànime a l'Estat espanyol, el concepte restrictiu de autoria, el càstig de la participació resta supeditat a la presència d'un requisit negatiu i d'un de positiu. El primer fa referència al fet que la persona partícip no ha de tenir el domini del fet (nota característica de l'autoria). El requisit positiu al·ludeix al fonament material de l'injust de la participació, i hi ha dues teories que hi intenten donar resposta. D'una banda, hi ha la teoria de la causació, que afirma la incidència causal de la persona partícip en la realització del fet canalitzat mitjançant l'autoria. Si l'essència de la participació és la causació del fet principal, la tipicitat de la conducta dels autors desapareix com a requisit, i en conseqüència aquesta teoria acaba convertint la participació en un delicte autònom, i fent que perdi la naturalesa accessòria pròpia. En canvi, la teoria de la participació en l'injust abandona el punt de vista causal i se centra en la lesió del bé jurídic duta a terme per la persona partícip i en la violació de la prohibició d'induir o de cooperar en la realització de fets delictius aliens. Atès que aquesta violació té com a punt de referència ineludible la conducta dels autors, s'afirma que la participació té una naturalesa accessòria. Sembla que aquesta teoria s'adequa millor a l'estructura de la participació i al sistema del CP. L'accessorietat és, doncs, el concepte fonamental en la participació.
    Quant a les qüestions comunes a totes les formes de participació, la temptativa de participació no és punible com a tal, sinó com a acte preparatori punible. La participació en un delicte que només es queda en grau de temptativa, en canvi, s'ha de castigar d'acord amb les regles generals d'atenuació de la temptativa i, en cas de complicitat, amb disminució doble. La participació per omissió és una qüestió àmpliament discutida en la doctrina, però res no impedeix la seva existència si es compleixen els requisits generals de la comissió per omissió en la figura de la persona partícip. Caldrà tenir-la en compte, doncs, quan la posició de garant del subjecte no es refereixi a l'evitació del resultat (cas en què el qui intervé seria l'autor o l'autora), sinó a la contenció d'un risc d'afavoriment o de facilitació amb relació al fet principal. No obstant això, la doctrina majoritària nega la possibilitat d'admetre la inducció per omissió.
    La qüestió de si és possible la participació en els delictes imprudents també és molt discutida. Res no impedeix, en el CP, admetre el càstig dels còmplices, cooperadors o inductors que afavoreixin o incitin la comissió d'un fet imprudent d'una altra persona. La participació per imprudència, en canvi, sembla que encara té més dificultats, per bé que teòricament és possible i correcta, sempre que es respectin les regles de la imputació objectiva.
    Pel que fa a la participació en els delictes especials, és a dir, en delictes que exigeixen una determinada qualitat personal per a l'autoria, s'ha de fer la distinció entre els delictes especials impropis i els propis. En el primer tipus de delictes hi ha correspondència amb un delicte comú (p. ex., detencions il·legals), i es planteja el problema de si la imputació de responsabilitat ha de ser sobre la base del mateix delicte especial o si cada persona que hi intervé ha de respondre pel delicte segons si té la qualitat personal per a l'autoria. Aquesta segona opció, més adequada a l'essència del principi de responsabilitat per l'injust, dona lloc a una altra qüestió més: si s'ha de tenir en compte l'aportació material dels qui intervenen. Si no es té en compte, els delictes especials esdevenen delictes d'infracció d'un deure; segons aquest plantejament, tot subjecte que realitzi una conducta contrària al deure derivat del seu estatus o qualitat és sempre l'autor o l'autora perquè no es té en compte la importància objectiva de la seva aportació. Aquesta possibilitat, molt seguida per la doctrina alemanya, no és la que segueixen la doctrina i la jurisprudència de l'Estat espanyol, que prefereixen considerar que també s'han de distingir les diverses posicions (autoria i participació) en un delicte especial impropi. Els delictes especials propis no tenen correspondència amb un delicte comú, i per tant els qui no tenen la qualitat personal (p. ex., ser funcionaris en el cas del delicte de prevaricació) mai no podran ser autors. La jurisprudència més recent resol el problema de la participació d'un subjecte no qualificat en aquests delictes amb l'atenuació de la pena que correspondria (circumstància atenuant anàloga de l'article 21.6 del CP i la Sentència del Tribunal Suprem 24.6.1994, ponent: Ruiz Vadillo).
    Finalment, cal dir que una de les qüestions més importants comunes a les formes d'intervenció en el delicte és la dels requisits mínims objectius per a poder considerar la seva presència.
  • V. t.: complicitat n f
  • V. t.: cooperació necessària n f
  • V. t.: inducció n f
  • V. t.: principi d'accessorietat de la participació n m
participació participació

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  participació, n f
  • es  participación
  • en  equity holding
  • en  sharing

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Cadascuna de les parts en què es divideix el capital d'una societat de responsabilitat limitada.
participació participació

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  participació, n f
  • es  participación
  • fr  participation
  • en  participation
  • en  sharing

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura patrimonial>

participació participació

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  participació, n f
  • es  participación
  • en  participation

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança de vida>, <Assegurances > Assegurança privada > Plans de pensions>

Definició
Unitat de compte d'un fons en què es posa de referència el capital assegurat en el moment de contractar l'assegurança i dona el valor final del capital en el moment de cobrar la prestació.
participació participació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  participació, n f
  • ca  codelinqüència, n f sin. compl.
  • ca  concurs de delinqüents, n m sin. compl.
  • es  codelincuencia, n f
  • es  concurso de delincuentes, n m
  • es  participación, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

participació participació

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  participació, n f
  • es  participación, n f

<Dret mercantil>

participació participació

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  participació, n f
  • es  participación
  • fr  participation
  • fr  taux de participation
  • it  partecipazione
  • en  participation rate

<Sinologia > Tècniques diagnòstiques > Cribratge>

Definició
Mesura de l'extensió del nombre de dones d'una població determinada que són sotmeses a una prova de cribratge.

Nota

  • En el cribratge mamogràfic, la participació és el percentatge de dones de la població diana que s'han fet una mamografia dins del programa de població i és un indicador principal en l'avaluació del programa de detecció precoç del càncer de mama.