Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "par�lisi" dins totes les àrees temàtiques

adinàmia episòdica hereditària adinàmia episòdica hereditària

<Malalties i síndromes>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Neurologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  adinàmia episòdica hereditària, n f
  • ca  paràlisi periòdica familiar hiperpotassèmica, n f
  • ca  adinàmia episòdica hereditària de Gamstorp, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Gamstorp, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Neurologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició
Malaltia hereditària transmesa amb caràcter autosòmic dominant, caracteritzada per la presentació de crisis sobtades d'hiperpotassèmia, que es manifesten clínicament per episodis de paràlisi muscular, acompanyada sovint de fenòmens mioclònics, sobretot de les extremitats inferiors, d'una durada d'entre un quart d'hora a diverses hores, i per alteracions electrocardiogràfiques pròpies de la hiperpotassèmia. Les crisis poden ésser provocades pel repòs després d'un exercici físic intens, el fred, el dejuni, l'embaràs, la ingestió excessiva de potassi o l'administració inapropiada de diürètics estalviadors de potassi. La hiperpotassèmia és deguda al pas de potassi des de l'espai intracel·lular a l'extracel·lular.
aranger aranger

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aranger, n m
  • ca  pomelo, n m sin. compl.
  • es  pomelo, n m
  • fr  pomelo, n m
  • fr  pomélo, n m
  • en  grapefruit tree, n
  • nc  Citrus paradisi

<Enginyeria forestal>

basidíol basidíol

<Botànica > Fisiologia vegetal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  basidíol, n m
  • ca  paràfisi, n f sin. compl.
  • es  basidiolo
  • fr  basidiole
  • en  basidiole

<Botànica > Fisiologia vegetal>

Definició
Basidi estèril, més petit i arrodonit que els fèrtils, que hi ha en l'himeni d'alguns basidiomicets.
contractura de Volkmann contractura de Volkmann

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  contractura de Volkmann, n f
  • ca  malaltia de Volkmann, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi de Volkmann, n f sin. compl.
  • ca  retracció isquèmica de Volkmann, n f sin. compl.
  • es  contractura de Volkmann, n f
  • es  contractura isquémica de Volkmann, n f
  • es  parálisis de Volkmann, n f
  • es  síndrome de Volkmann, n m
  • en  Volkmann contracture
  • en  Volkmann ischemic paralysis
  • en  Volkmann syndrome

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Contractura isquèmica dels músculs flexors del canell i dels dits de la mà causada per una lesió, una compressió o un espasme dels vasos del colze.

Nota

  • Un quadre similar a la contractura de Volkmann pot aparèixer al peu per afectació dels vasos del buit popliti.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cucut, n m
  • ca  flor de cucut, n f sin. compl.
  • ca  cucuts, n m pl alt. sin.
  • ca  cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
  • ca  flor del cucut, n f alt. sin.
  • ca  flors de cucut, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la paràlisi, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba del cucut, n f alt. sin.
  • ca  herba del mos del diable, n f alt. sin.
  • ca  herba freixurera, n f alt. sin.
  • ca  margaridussa, n f alt. sin.
  • ca  margaridusses, n f pl alt. sin.
  • ca  matrimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  papagall, n m alt. sin.
  • ca  papagall de primavera, n m alt. sin.
  • ca  papagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
  • ca  primavera, n f alt. sin.
  • ca  primavera blanca, n f alt. sin.
  • ca  primaveres, n f pl alt. sin.
  • ca  prímula, n f alt. sin.
  • ca  prímula comuna, n f alt. sin.
  • ca  prímula oficinal, n f alt. sin.
  • ca  prímula vera, n f alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • nc  Primula veris L.
  • nc  Primula officinalis (L.) Hill var. ling.

<Botànica > primulàcies>

Nota

  • A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cucut, n m
  • ca  flor de cucut, n f sin. compl.
  • ca  cucuts, n m pl alt. sin.
  • ca  cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
  • ca  flor del cucut, n f alt. sin.
  • ca  flors de cucut, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la paràlisi, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba del cucut, n f alt. sin.
  • ca  herba del mos del diable, n f alt. sin.
  • ca  herba freixurera, n f alt. sin.
  • ca  margaridussa, n f alt. sin.
  • ca  margaridusses, n f pl alt. sin.
  • ca  matrimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • ca  papagall, n m alt. sin.
  • ca  papagall de primavera, n m alt. sin.
  • ca  papagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
  • ca  primavera, n f alt. sin.
  • ca  primavera blanca, n f alt. sin.
  • ca  primaveres, n f pl alt. sin.
  • ca  prímula, n f alt. sin.
  • ca  prímula comuna, n f alt. sin.
  • ca  prímula oficinal, n f alt. sin.
  • ca  prímula vera, n f alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • nc  Primula veris L.
  • nc  Primula officinalis (L.) Hill var. ling.

<Botànica > primulàcies>

Nota

  • A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).
grafoespasme grafoespasme

<Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  grafoespasme, n m
  • ca  contractura dels escrivents, n f sin. compl.
  • ca  disgrafia, n f sin. compl.
  • ca  espasme de les mans, n m sin. compl.
  • ca  mà dels escrivents, n f sin. compl.
  • ca  mogigrafia, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi dels escrivents, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi dels notaris, n f sin. compl.
  • ca  quiroespasme, n m sin. compl.
  • ca  rampa dels escrivents, n f sin. compl.
  • es  grafospasmo
  • en  graphospasm

<Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Contractura d'algun o d'alguns músculs que intervenen en l'acte d'escriure, que priva de continuar-lo.
Discinèsia que es desenvolupa en un individu i li impedeix de dur a terme un moviment voluntari, especialment l'escriptura. ((rampa dels escrivents))

Nota

  • La denominació disgrafia està formada a partir de dis- i del grec grápho 'escriure'.
hemiplegia laríngia hemiplegia laríngia

<Neurologia>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hemiplegia laríngia, n f
  • ca  paràlisi laríngia unilateral, n f sin. compl.

<Neurologia>, <Otorrinolaringologia>

herba de Sant Antoni herba de Sant Antoni

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  herba de Sant Antoni, n f
  • ca  bàlsam de cérvol, n m sin. compl.
  • ca  herba de la feridura, n f sin. compl.
  • ca  herba de paralisia, n f sin. compl.
  • nc  Stachis recta

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta anual, rarament biennal, de la família de les labiades, que es fa en serralades i zones humides de la regió mediterrània, principalment en l'estatge montà (Pirineus). Les tiges, fulles i flors, en cocció, i aplicades en forma de banys, han estat emprades en determinades zones ruderals de Catalunya per estimular el moviment dels membres paralitzats en cas de feridura.
ili paralític ili paralític

<Malalties i síndromes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ili paralític, n m
  • ca  enteroplegia, n f sin. compl.
  • ca  ili adinàmic, n m sin. compl.
  • ca  ili funcional, n m sin. compl.
  • ca  oclusió intestinal funcional, n f sin. compl.
  • ca  oclusió intestinal paralítica, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi intestinal, n f sin. compl.
  • ca  silenci abdominal, n m sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Gastroenterologia>

Definició
Detenció completa del peristaltisme abdominal amb dilatació de les nanses del budell prim i del còlon, deguda a una paràlisi del sistema nerviós autònom, produïda per causes molt diverses: peritonitis, postoperatori de cirurgia abdominal, sèpsia per microorganismes gramnegatius, isquèmia intestinal aguda (oclusió de l'artèria mesentèrica superior per trombosi o embòlia, infart intestinal agut no oclusiu, trombosi venosa mesentèrica, colitis gangrenosa secundària a colitis isquèmica), hemorràgia retroperitoneal, trastorns hidroelèctrics greus, fractures vertebrals o pelvianes, ús prolongat de fàrmacs ganglioplègics, etc.