Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "par�ntesi" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia general>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca abdominocentesi, n f
- ca paracentesi abdominal, n f sin. compl.
- es abdominocentesis, n f
- es paracentesis abdominal, n f
- fr abdominocentèse, n f
- fr paracentèse abdominale, n f
- en abdominal paracentesis, n
- en abdominocentesis, n
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia general>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca afinitat, n f
- ca parentiu tipològic, n m sin. compl.
- es afinidad
- es parentesco tipológico
- fr affinité
- fr parenté typologique
- en affinity
- en typological relationship
<Lingüística>
Definició
Nota
- Contrasta amb parentiu genètic.
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la agnatio, n f
- la adgnatio, n f var. ling.
- ca agnació, n f
- ca parentiu agnatici, n m
- ca parentiu civil, n m
- es agnación, n f
- es parentesco agnaticio, n m
- es parentesco civil, n m
- fr agnation, n f
- fr parenté agnatique, n f
- fr parenté civile, n f
- it agnazione, n f
- it parentela agnatizia, n f
- it parentela civile, n f
<Dret romà>
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca angle, n m
- ca antilambda, n m
- ca clau angular, n f sin. compl.
- ca claudàtor angular, n m sin. compl.
- ca diple, n m sin. compl.
- ca parèntesi angular, n m sin. compl.
- es antilambda, n f
- es corchete angular, n m
- es diple, n f
- fr crochet en chevron, n m
- en angle bracket, n
- en broken bracket, n
- en pointed bracket, n
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca antropologia del parentiu, n f
- es antropología del parentesco
- en anthropology of kinship
<Antropologia>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia general>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca celiocentesi, n f
- ca paracentesi, n f
- es paracentesis, n f
- fr abdominocentèse, n f
- en abdominocentesis, n
<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia general>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca circumstància mixta de parentiu, n f
- es circunstancia mixta de parentesco, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca circumstància mixta de parentiu, n f
- es circunstancia mixta de parentesco
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Tradicionalment, els codis penals espanyols han determinat, com a circumstància modificativa de la responsabilitat penal, l'existència d'una relació de parentiu entre autor i víctima (per exemple, que la persona perjudicada sigui o hagi estat cònjuge o estigui o hagi estat lligada de manera estable per relació d'afectivitat anàloga, o sigui ascendent, descendent o germana per naturalesa o adopció de la persona ofensora o del seu cònjuge o convivent). La circumstància es denomina mixta, ja que en alguns casos permet atenuar la pena i, en uns altres, agreujar-la, «segons la naturalesa, els motius i els efectes del delicte» (art. 23 Codi penal [CP] del 1995). L'autor o autora ha de ser cònjuge, ascendent, descendent o germà (per naturalesa, adopció o afinitat en els mateixos graus respecte de la persona ofensora). A més, des de la reforma operada per la Llei orgànica 8/1983, del 25 de juny, de reforma urgent i parcial del Codi penal, s'afegeixen, juntament amb la relació de parentiu que neix del matrimoni, la relació del qui «es troba lligat per una relació d'afectivitat anàloga» (a la conjugal). D'altra banda, en l'àmbit d'altres delictes, les conductes contra l'Administració de justícia, el parentiu entre la persona no autora i la beneficiària per la conducta és motiu per eximir de responsabilitat (encobriment, art. 454 CP; deures de denúncia, art. 261 Llei d'enjudiciament criminal) o atenuar (trencament de condemna, art. 470.3 CP; suborn en causa criminal, art. 424 CP). El parentiu en altres delictes també és rellevant (sol·licitud de caràcter sexual en l'exercici de funcions públiques: art. 444.2).
Aquesta circumstància permet agreujar la responsabilitat en els delictes contra les persones, mentre atenua en els delictes de contingut patrimonial, tenint en compte la naturalesa d'aquests delictes. Així, en els delictes contra les persones, és més greu atacar o ofendre a qui es troba vinculat per parentiu; en canvi, en els delictes patrimonials, si la víctima és membre de la família, el delicte té menys entitat. També es té en compte la manera en què el mateix CP regulava i regula l'exempció de pena en alguns delictes patrimonials per relació de parentiu (art. 268 CP) i la manera en què regula l'agreujament de la responsabilitat si hi ha relació de parentiu (delicte de parricidi de l'article 405 del CP del 1973, o els delictes de lesions habituals i agressions sexuals, dels articles 153 i 180.1.4a. Del CP del 1995, respectivament, entre altres).
Pel que fa a les relacions de parentiu enunciades en l'article 23 del CP, es pot assenyalar que són germans els qui tenen un ascendent comú de primer grau. Reuneixen la condició d'ascendents i descendents els subjectes als quals es refereix l'article 108 del Codi civil espanyol, tant els qui ho són per naturalesa com per adopció.
Quant a la relació d'afinitat com a forma de parentiu, juntament amb la natural i l'adoptiva, s'aplica als «cònjuges entre si i qualsevol d'ells respecte dels parents per consanguinitat de l'altre; no ho són, en cap cas, els parents per naturalesa de cadascun d'ells respecte als parents consanguinis de l'altre, ni un cònjuge respecte dels parents per afinitat del seu consort» (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 15.9.1986, ponent: Vivas Marzal, basant-se en doctrina més antiga), concretament, els cunyats, però aquesta relació de parentiu s'entén que deixa d'existir des de la mort de qui es cònjuge per a un i germà per a l'altre (STS del 12.7.1994, ponent: Hernández Hernández).
Pel que fa als cònjuges, es presenten pocs problemes en llur determinació en la mesura en què es manté el vincle. Queda fora de la relació de parentiu la relació entre oncle i nebot: col·lateral de tercer grau (STS del 14.1.1985, ponent: Gómez de Liaño Cobaleda i del 4.7.1989, ponent: García Ancos). En altres àmbits, el CP concreta de manera diferent (i les diferències no són irrellevants) la classe de parentiu que és fonament de conseqüències determinades: per exemple, en els delictes patrimonials de l'article 268.1 del CP.
La revisió de la doctrina jurisprudencial que es va dur a terme els darrers anys de vigència del CP del 1973, segons la qual no n'hi havia prou amb el parentiu formal per tal d'apreciar el delicte de parricidi (STS del 28.3.1994, ponent: Hernández Hernández i del 31.10.1994, ponent: Martín Canivell, i la desaparició del delicte de parricidi en el CP del 1995, fan necessària una reflexió profunda en relació amb el sentit i el caràcter de la circumstància mixta de parentiu. L'exigència també es fonamenta en el fet que la jurisprudència aprecia efectes atenuants al parentiu en l'àmbit d'uns altres delictes (tràfic d'estupefaents a favor d'un parent consumidor habitual) i, evidentment, el fet que el parentiu sigui una de les tradicionalment considerades posicions de la comissió per omissió. Es fa necessària una explicació de la relació de parentiu en termes no merament formals, sinó també materials, que tingui en compte l'aspecte essencial de la relació entre autor o autora i víctima. En aquest sentit, la idea de família, com a institució de la qual sorgeixen un seguit de deures i expectatives, pot ser orientativa.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca coeficient de parentiu, n m
- es coeficiente de parentesco
- fr coefficient de parenté
- en kindship coefficient
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>
Definició
Nota
- El seu símbol és r. Es consideren idèntics per descendència dos al·lels que venen per vies diferents pare-mare i que són còpies exactes i replicades en un avi, per exemple.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca coeficient de parentiu, n m
- es coeficiente de parentesco
- fr coefficient de parenté
- en kindship coefficient
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Genètica>
Definició
Nota
- El seu símbol és r. Es consideren idèntics per descendència dos al·lels que venen per vies diferents pare-mare i que són còpies exactes i replicades en un avi, per exemple.
