Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pasquí" dins totes les àrees temàtiques

àrea d'esbarjo per a gossos àrea d'esbarjo per a gossos

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  àrea d'esbarjo per a gossos, n f
  • ca  parc caní, n m
  • es  área de recreo para perros, n f
  • es  parque canino, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Àrea d'un espai públic reservada als gossos, delimitada amb tanques i equipada amb serveis com ara fonts, zona d'higiene canina, papereres, etc., i en la qual, sota la supervisió i control dels amos, els gossos poden esplaiar-se, córrer i jugar lliurement sense molestar.
àrea de joc infantil àrea de joc infantil

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  àrea de joc infantil, n f
  • ca  parc infantil, n m
  • es  área de juego infantil, n f
  • es  parque infantil, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Àrea especialment preparada i equipada perquè hi juguin els infants de forma col·lectiva.
àrtam caranegre àrtam caranegre

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àrtam caranegre, n m
  • es  artamo enmascarado
  • fr  langrayen masqué
  • en  masked woodswallow
  • de  Maskenschwalbenstar
  • nc  Artamus personatus

<36.042 Ocells > Passeriformes > Artàmids>

agafamosquits emmascarat agafamosquits emmascarat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  agafamosquits emmascarat, n m
  • es  perlita azul
  • fr  gobemoucheron masqué
  • en  masked gnatcatcher
  • de  Maskenmückenfänger
  • nc  Polioptila dumicola

<36.093 Ocells > Passeriformes > Polioptílids>

agapornis capnegre agapornis capnegre

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  agapornis capnegre, n m
  • ca  inseparable capnegre, n m
  • es  inseparable cabecinegro
  • fr  inséparable masqué
  • en  yellow-collared lovebird
  • de  Schwarzköpfchen
  • nc  Agapornis personatus

<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almesquí, n m
  • ca  genivell, n m sin. compl.
  • ca  jonquill de bosc, n m sin. compl.
  • ca  jonquill groc, n m sin. compl.
  • ca  almesquins, n m pl alt. sin.
  • ca  genollet, n m alt. sin.
  • ca  jonquets, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquill, n m alt. sin.
  • ca  mesquí, n m alt. sin.
  • ca  mesquins, n m pl alt. sin.
  • ca  nadala, n f alt. sin.
  • ca  narcís, n m alt. sin.
  • ca  narcís groc, n m alt. sin.
  • ca  narcís xicotet, n m alt. sin.
  • ca  saleret, n m alt. sin.
  • ca  ginivell, n m var. ling.
  • nc  Narcissus assoanus Dufour
  • nc  Narcissus juncifolius auct. var. ling.
  • nc  Narcissus requienii M. Roem. var. ling.

<Botànica > amaril·lidàcies>

amarant caranegre amarant caranegre

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  amarant caranegre, n m
  • es  amaranta etíope
  • fr  amarante masqué
  • en  Ethiopian firefinch
  • de  Larvenamarant
  • nc  Lagonosticta larvata

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

angules a la basca angules a la basca

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  angules a la basca
  • es  angulas a la vasca
  • fr  civelles à la basquaise
  • it  ceche alla basca
  • en  elvers Basque style
  • de  Glasaal auf baskische Art

<Plats a la carta. Peix i marisc>

bacallà a la basca bacallà a la basca

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bacallà a la basca
  • es  bacalao a la vasca
  • fr  morue à la basquaise
  • it  baccalà alla basca
  • en  cod Basque style
  • de  Stockfisch auf baskische Art

<Plats a la carta. Peix i marisc>

basc basc

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  basc
  • ca  èuscar sin. compl.
  • ca  eusquera sin. compl.
  • cod  euskara
  • ar  الباسكية
  • cy  Basgeg
  • de  Baskisch
  • en  Basque
  • es  vasco
  • eu  euskara
  • eu  eskuara sin. compl.
  • eu  euskera sin. compl.
  • eu  üskara sin. compl.
  • fr  basque
  • gl  vasco
  • gn  vásko
  • it  basco
  • ja  バスク語
  • nl  Baskisch
  • oc  basc
  • pt  basco
  • ru  Баскский язык
  • sw  Basque
  • tmh  Tabaskut
  • zh  巴斯克语

<Aïllada>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>

Definició
El basc actual és la forma moderna de la llengua parlada des de temps prehistòrics en el territori basc (antigament més ampli que l'actual). El basc ja s'hi utilitzava abans de l'arribada dels pobles indoeuropeus. No s'ha aconseguit de relacionar el basc amb certesa amb cap de les famílies lingüístiques conegudes, tot i que s'ha intentat emparentar amb el japonès, les llengües ameríndies, les uralianes, les afroasiàtiques i les caucàsiques.

També s'havia volgut veure en el basc, a causa de determinades coincidències originades potser per contacte lingüístic, un vestigi de l'ibèric, l'antiga llengua preromana de la costa mediterrània de la península Ibèrica, però el coneixement més aprofundit d'aquesta llengua ha fet esvair la idea. Els noms propis aquitans que figuren en inscripcions llatines del sud-oest de la Gàl·lia i que es poden relacionar clarament amb formes basques fan pensar en un parentiu estret entre l'aquità, la llengua preromana de l'actual Gascunya, i el basc. L'aquità seria l'antecessor del basc o potser tots dos pertanyien a una mateixa família de llengües que s'estenia per la regió del golf de Biscaia.

En el basc es distingeixen sis blocs dialectals (biscaí, guipuscoà, alt navarrès, labortà, baix navarrès i suletí). Les diferències dialectals no impossibiliten del tot la comprensió entre parlants de varietats distintes. Als anys seixanta es van establir damunt la base del guipuscoà i, en una mesura menor, del labortà l'ortografia i la llengua estàndard actuals.