Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "past��s" dins totes les àrees temàtiques

ganivet de pastís ganivet de pastís

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ganivet de pastís, n m
  • es  cuchillo para pastel
  • fr  couteau à gâteau

<Utillatge de cuina>

Definició
Ganivet de fulla ampla, sovint ornamentada i poc tallant, per a presentar i servir trossos de pastís.
gràfic de sectors gràfic de sectors

<TIC > Ciència de dades > Visualització de dades>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la visualització de dades [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/254/>

  • ca  gràfic de sectors, n m
  • ca  gràfic circular, n m sin. compl.
  • ca  gràfic de formatge, n m sin. compl.
  • ca  gràfic de pastís, n m sin. compl.
  • es  gráfico de queso, n m
  • es  gráfico de sectores, n m
  • es  gráfico de tarta, n m
  • en  pie chart, n
  • en  pie graph, n
  • en  sector chart, n
  • en  sector graph, n

<Visualització de dades > Gràfics > Gràfics de parts d'un total>

Definició
Gràfic en què es representen parts d'un total per mitjà d'un cercle dividit en sectors proporcionals als valors de cadascuna de les categories representades.
gràfic de sectors gràfic de sectors

<Sistemes d'informació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  gràfic de sectors, n m
  • ca  gràfic circular, n m sin. compl.
  • ca  gràfic de formatge, n m sin. compl.
  • ca  gràfic de pastís, n m sin. compl.
  • es  gráfico circular, n m
  • es  gráfico de pastel, n m
  • es  gráfico de sectores, n m
  • es  gráfico de tarta, n m
  • fr  diagramme circulaire, n m
  • fr  diagramme en secteurs, n m
  • fr  graphique à secteurs, n m
  • fr  graphique circulaire, n m
  • en  circular chart, n
  • en  circular diagram, n
  • en  pie chart, n
  • en  pie graph, n
  • en  sector chart, n
  • en  sector graph, n

<Sistemes d'informació>

Definició
Gràfic en què es representen parts d'un total per mitjà d'un cercle dividit en sectors proporcionals als valors de cadascuna de les categories representades.
guarda guarda

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  guarda, n f
  • es  pastos de montaña
  • fr  pâturage en montagne
  • en  hill pasture

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Pastura de muntanya.
guarda guarda

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  guarda, n f
  • es  pastos de montaña
  • fr  pâturage en montagne
  • en  hill pasture

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Pastura de muntanya.
guarniment de pastís guarniment de pastís

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  guarniment de pastís, n m
  • es  decorador de tarta

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maleïda, n f
  • ca  flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  flor de Senyora, n f sin. compl.
  • ca  flor sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  glopdeneu, n m sin. compl.
  • ca  herba santjoanera, n f sin. compl.
  • ca  herba sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  blancafina, n f alt. sin.
  • ca  botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja amarga, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja de la flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  cabrera, n f alt. sin.
  • ca  enganyapastors, n m/f alt. sin.
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli armat, n m alt. sin.
  • ca  lli blanc, n m alt. sin.
  • ca  lli cabrer, n m alt. sin.
  • ca  lli de cabrera, n m alt. sin.
  • ca  lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  lli de mont, n m alt. sin.
  • ca  lli maleït, n m alt. sin.
  • ca  lli sufruticós, n m alt. sin.
  • ca  mantell de flors, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Verge, n m alt. sin.
  • ca  verge blanca, n f alt. sin.
  • ca  enganya pastors, n m/f var. ling.
  • ca  glop-de-neu, n m var. ling.
  • ca  manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
  • nc  Linum suffruticosum L. sin. compl.

<Botànica > linàcies>

maleïda maleïda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maleïda, n f
  • ca  flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  flor de Senyora, n f sin. compl.
  • ca  flor sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  glopdeneu, n m sin. compl.
  • ca  herba santjoanera, n f sin. compl.
  • ca  herba sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  blancafina, n f alt. sin.
  • ca  botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja amarga, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja de la flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  cabrera, n f alt. sin.
  • ca  enganyapastors, n m/f alt. sin.
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli armat, n m alt. sin.
  • ca  lli blanc, n m alt. sin.
  • ca  lli cabrer, n m alt. sin.
  • ca  lli de cabrera, n m alt. sin.
  • ca  lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  lli de mont, n m alt. sin.
  • ca  lli maleït, n m alt. sin.
  • ca  lli sufruticós, n m alt. sin.
  • ca  mantell de flors, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Verge, n m alt. sin.
  • ca  verge blanca, n f alt. sin.
  • ca  enganya pastors, n m/f var. ling.
  • ca  glop-de-neu, n m var. ling.
  • ca  manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
  • nc  Linum suffruticosum L. sin. compl.

<Botànica > linàcies>

massillar massillar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  massillar, v tr
  • ca  donar pastes, v prep sin. compl.
  • es  enmasillar
  • fr  mastiquer
  • en  fill, to
  • en  putty, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat>

Definició
Tapar amb màstic o pasta de fustes un foradet o una esquerda.

Nota

  • El verb donar pastes regeix habitualment la preposició a.
massillar massillar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  massillar, v tr
  • ca  donar pastes, v prep sin. compl.
  • es  enmasillar, v tr
  • fr  mastiquer, v tr
  • en  fill, to, v tr
  • en  putty, to, v tr
  • eu  masilla jarri

<Fusteria > Tècniques i procediments>